El pasado día 10 de febrero, falleció muestro amigo y compañero Dr. Alfonso Fons Martín, a la edad de 68 años, tras luchar contra una cruel enfermedad.
Toda persona que lo había conocído, en su ámbito profesional como personal, decía que era cordial y afable en el trato, amigo de sus amigos, dedicándose de pleno a su familia , a la medicina y a sus pacientes.
Sus inicios fueron en la Clínica Asepeyo (c/. Anglí), donde estuvo de prácticas durante un tiempo, pasando a incorporándose en la plantilla, desarrollando su labor de traumatólogo. En algunos ratos libres formó parte del equipo de fútbol-sala(personal de medicina) actuando de portero, con buen hacer.
Posteriormente se incorporó al servicio médico del centro asistencial de Asepeyo en la localidad de Sant Feliu de Llobregat, donde continuó con su labor hasta su jubilación.
Queremos expresar con estas líneas nuestro más sincero pesar de todos los socios/as por esta irreparable pérdida: a su querida esposa Maria Jesús, hijos Alfonso Ignacio y Maria José, como así también al resto de família. Se dice que no hay edad para morir, pero Alfonso era joven. Te recordaremos con cariño.
Estimats companys:
Com ja sabreu, el passat dia 27 de gener d’enguany, va tenir lloc el decés del nostre inestimable mestre, Dr. Josep Borrell i Pedrós. Sempre és dolorosa la pèrdua d’un company i sobre tot amic.
Què podem comentar del Dr. Josep Borrell i Pedrós. Crec que podem dir que tenia l’ànima partida en quatre ambients prou definits, dels que no sabria afirmar quin va ser el més important i mes aviat crec que tots eren presents en tot moment: la família, el seu poble, el futbol i la professió i per aquest ordre intentarem fer una petita glossa en el seu homenatge.
Encara que la nostra relació va ser sempre a la feina, recordem com sempre en presumia de la seva dona i mainada, i desprès, de l’èxit del seus fills a la vida. I ho treia amb excusa en qualsevol conversa que s’hi apropes.
L’altre cor era el seu poble, on va néixer, Castellserà, on anava sempre que podia participar de les activitats i dels amics de la terra, on va abocar-se per fer la seva casa. Invitava sovint a tothom i els regalava pomes, que eren més bones que les del veí. El poble el va nomenar fill predilecte, ho explicava amb l’orgull que li acreditava el títol.
L’altra passió va ser el futbol. Va començar jugant a l’equip del col·legi a Castellserà. Posteriorment va passar per diferents equips, donat que era un bon jugador, i finalment fent la carrera de medicina va jugar a l’Universitari de Barcelona. En una ocasió va comentar que l’entrenador de l’equip del Barça amateur, en Josep Seguer, acabat un partit corresponent al campionat de Catalunya entre el Barça amateur i l’Universitari, li va preguntar si li agradaria jugar amb el seu equip, però ell, donada l’edat que tenia (26 anys) i el camí que ja hi havia escollit, la medicina, li va dir que no, però va seguir jugant durant molts anys amb els seus amics de l’Universitari i d’Angli. I per no perdre’s partits era soci del Barça i de l’Espanyol.
Finalment, el seu cor estava lligat a la medicina. Va iniciar-se com a cirurgià més que com a traumatòleg, però finalment va dedicar-se només a la traumatologia, si bé hem de dir que tractava els teixits musculars, tendinosos, etc. amb la delicadesa d’un cirurgià, inclòs els ossos. Va ser pioner en la osteosíntesi de les fractures amb el primer equip de l’Institut d’Anglí, conformat pel Dr. Juan Ballester, imprescindible en la formació de tots els traumatòlegs que van prestigiar l’Institut i, finalment, dirigint l’Hospital de Sant Cugat. Progressivament es va fer un nom indiscutible a la cirurgia del genoll, havent assistit a un gran nombre d’esportistes d’elit, sent responsable del servei de traumatologia del F.C. Barcelona. Però malgrat ser gran traumatòleg, com va dir el seu últim col·laborador, el que el cridava l’atenció era la seva humanitat en el tracte als malalts.
Per tots nosaltres, el Dr. Borrell serà recordat com una gran persona, dedicada a la seva família, a la medicina i també a Castellserà i al futbol.
Conforme al comentat en l’Assemblea del dia 21 de novembre de 2012, en referència a fer visita cultural al temple de la Sagrada Família i posterior dinar de germanor, es pren l’acord de fer-ho el dia 12 de desembre.
Pels diversos problemes en l’horari sorgit, s’ha demanat col·laboració al nostre company Dr. Joan Cervelló, donada l’amistat que té amb una persona del Patronat, per si havia possibilitat de poder solucionar-ho. Fetes les gestions oportunes, queda resolt. Li agraïm al Dr. Cervelló, la seva gestió. El dia 12 ens vam trobar tots els socis que volien fer la visita, a la porta del temple anomenada “del Naixement” a l’hora convinguda amb la guia.
Que dir del temple!, la grandiositat exterior, el disseny de les elevades torres còniques circulars apuntades sobre els portals i que van estrenyent-se amb l’altura. Acabat el temple disposarà d’un total de 18 torres. Les façanes del Naixement, de la Passió, de la Glòria. El claustre que rodeja tot el perímetre del temple, les finestrons, etc. L’interior amb columnes en forma de tronc d’arbres. El temple té planta de creu llatina, l’absis, les voltes, les vidrieres en les finestres, l’òrgan de dos cossos, l’altar central, etc., tot meravellós.
Continuant amb les explicacions, la guia ens diu que el projecte va ser encarregat en primer lloc a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar i Lozano. La primera pedra va ser col·locada el 19 de març de 1882, però les obres no van començar fins el 25 d’agost de 1883.
Per desavinences entre els arquitectes el projecte es va oferir a Gaudi, qui durant els 43 anys restants de la seva vida va treballar intensament. Gaudi solament va veure acabada una de les torres abans de la seva mort. Les obres van ser continuades per diversos arquitectes. Encara està en construcció. És l’obra mestra de Gaudi i el màxim exponent de l’arquitectura catalana.
Finalitzada la visita al temple, li donem les gracies a la guia per la seva amplia i cordial col·laboració. Seguidament ens vam dirigir al restaurant on ens esperaven per iniciar el dinar.
Espot dir que la sortida va estar perfecta, tant la visita al temple de la Sagrada Família, consagrat al culte religiós pel papa Benedicto XVI el 7 de novembre de 2010, com el dinar de germanor.
El 18 de febrer 2012 vam fer una sortida cultural a la vila de Montblac. Durant el corregut amb guia, es van visitar els principals monuments. L’imponent església de Santa Maria,(la més antiga), Sant Miquel (de la Plaça Major), diversos trams de la muralla.
També van veurà el Museu Comarcal (la planta baixa), ubicat en l’antic casal dels Josa (edifici d’origen medieval) on van puge veure entre altres coses, diversos oficis, molts d’ells ja desapareguts. També es va visitar el celler modernista on ofereixen als visitants un tats de cava (Pont Vell).
Acabada la visita a la vila de Montblanc, ens van dirigir a la localitat de Valls per dinar (calçotada) a la Masia Bou. Terminada vam regressar a Barcelona.
Objectiu:
L’objectiu del concurs és crear un ambient de col·lectivitat i pertinença al grup de tots els membres de l’AJAC.
Objecte:
Es convoca un concurs fotogràfic amb periodicitat anual que suposarà la possibilitat de participar als associats, de forma festiva amb la aportació de fotografies noves realitzades durant l’any natural a les excursions i activitats de l’associació que degudament escollides s’exposaran en lloc a determinar.
BASES DEL CONCURS
- Participants: Qualsevol membre de l’AJAC. o la seva parella (queden exclosos qualsevol altre membre familiar o amistat)
- Promotor: Es nomenarà un promotor del concurs en assemblea de l’associació.
- Temes: Totes les fotografies han d’estar fetes durant les activitats de l’associació, i estaran agrupades en tres seccions de participació:
- Paisatge
- Urbà-Monumental
- Figuratiu
- Format: Les fotografies han de ser originals en negre o color, de mides màximes de 30×24 cm. i mínimes de 23×16 cm. Al darrera es posarà un lema escollit per l’autor. També es podrà acompanyar d’un format electrònic pel sistema d’exposició a la web.
- Entrega: Es faran arribar al promotor del concurs, amb límit 30 de desembre de l’any. Per preservar l’anonimat, les fotografies s’enviaran dintre d’un sobre on figurarà el lema de l‘autor i a l’interior, juntament amb les fotografies, s’inclourà un sobre blanc tancat amb el lema escrit a fora i a l’interior una cartolina amb el nom de l’autor. Un mateix autor pot presentar diferents fotografies fins un màxim de 6. (Remetre a Sr. Lluís Roger, C/ Balmes, 388, 3er, 3ª 08022 Barcelona)
- Jurat: El promotor disposarà de l’assessoria de persones amb reconeguda experiència en la valoració de material fotogràfic, que triarà les 5 fotos finalistes per cada categoria i desprès es qualificaran de forma aliena a l’associació per determinar el primer, segon i tercer premi en cada categoria.
- Premis: Es donaran tres trofeus, un per cada primer classificat de cada categoria, juntament amb el diploma acreditatiu. Als finalistes s’estendrà el certificat corresponent i a tots els participants se’ls donarà un diploma acreditatiu de l’AJAC.
- Exposició: Les fotografies premiades i les finalistes s’exposaran a la pàgina de la web de l’associació i també es buscarà la manera d’exposar-les on puguin ser visitades per tothom.
lrb 23-01-2013
