El passat dia 1 de gener de 2019 va mori el nostre company, soci i Secretari de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya (AJAC) a l’edat de 74 anys En Esteban Pla Bosch. Noticia veritablement sorprenent i totalment inesperada. Persona dedicada per complet a la seva tasca de Secretari, endemés de ser bon company. Sempre estarà en el nostra record. Maria dels Àngels rep una forta abraçada de tots nosaltres.
El passat dia 12 de desembre de 2018 , a l’hora concertada, ens vam trobar amb els companys davant de la porta d’entrada de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i vam iniciar la visita programada.
El guia començà explicant que la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va ser creada l’any 1770 amb el nom d’Acadèmia Medico Practica de Barcelona, autoritzada per la Resolució del 4 de maig de l´any 1770. El primer President fou Pere Güell i Pellicer. Fins al 1808 l’Acadèmia va tenir una activitat creixent, però després de la Guerra del Francès van venir temps foscos i difícils.
El 7 de març de 1820 l’edifici del Palau dels Comtes de Barcelona, ocupat durant molts anys per la Inquisició, fou saquejat i foren cremades sales que la Reial Acadèmia tenia cedides , la qual cosa va suposar la destrucció del mobiliari, la biblioteca i una pèrdua irreparable dels fons de treballs científics i de memòries enviades a l’Acadèmia. Després del saqueig del Palau dels Comtes de Barcelona es van iniciar gestions per aconseguir la permuta de les sales destruïdes per una de les cases que tenien els monjos de la Cartoixa d’Scala Dei. Per una Reial ordre de 22 de juny de 1821 se´ls va concedir en propietat la Casa de la Procura que els monjos tenien al carrer Banys Nous nº 9. Però l’any 1824 la casa va retornar als antics propietaris i la reial Acadèmia no la va tenir en propietat de manera definitiva fins el 15 de febrer de 1835 . Amb el temps l´edifici esdevindria insuficient i vell (carrer Banys Nous). L´octubre de 1929 (Exposició Universal a Barcelona) van deixar de tenir la seu al carrer Banys Nous i van passar a l’edifici del carrer del Carme 47, en un edifici cedit pel Ministeri d’Instrucció Pública. Era President de l’Acadèmia el Dr. August Pi i Sunyer el qual va marxar a l ´exili el 1939 i va morir a Mèxic l´any 1965.
En el Ple del 10 de desembre de 1991 es va acordar el canvi de nom pel de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Acabada la visita ens vam acomiadar del guia donant-li les gràcies per la seva col·laboració i explicacions.Fou una visita magnífica.
Seguidament ens vam dirigir cap el restaurant H1898 on estaven esperant els companys per iniciar el dinar de Nadal. L´ H1898 és a l’antic edifici de la Companyia General de Tabacos de Filipinas, construït l’any 1881 per l’arquitecte català Josep Oriol Mestres que el va projectar com residència particular de la família López i López ,marquesos de Comillas, fundadors de la Companyia Transatlàntica. L’edifici fou rehabilitat l´ any 2005 i s´hi inaugurà l´hotel H1898. El nom del qual fa referència a l’any en què es van independitzar les últimes colònies espanyoles Cuba i Filipines.
Una vegada ocupats els llocs corresponents a les taules, es va iniciar el dinar i un cop acabat després d´una agradable, cordial i llarga sobretaula, la Tresorera Fina Miguel ,en absència del President per malaltia, va dirigir unes paraules als presents, desitjant a tothom unes bones festes de Nadal i un pròsper any 2019.
Seguidament es va donar per acabat el dinar.
El passat dia 15 de desembre de 2018 va morí Maria Bertran Puertoles mare del nostre company i soci Dr. Miguel Martin Bertran a l’edat de 94 anys. Sentim la pèrdua de la teva mare.
El passat dia 12 de novembre de 2018 va morí Josefina Arnal Hernandez a la edat de 94 anys la, mare del nostra company i soci Antonio Cebrian Arnal. És dolorós la pèrdua d’un familiar però es mes la d’una mare. Ho sentim Antonio.
El passat dia 20 d’aquet mes (dissabte) es va fer la darrera sortida cultural a Santa Eugenia de Berga (Osona) a on visitarem l’església del poble d’estil romànic, el museu-exposició de trens i dinar al restaurant L’Arumi.
Arribats tots a la citada localitat, ens vam dirigir cap al museu “Màgic Món del Tren” a on ens estaven esperant per iniciar la visita. La Srta. Dolors ens presenta al Sr. Josep (Guia) que ens acompanyarà per tot el recinte, explicant la historia. Es va fer la inauguració pel públic el 12 d’Abril de 2011. El museu consta de tres plantes: a saber “Entresol, 1ra. Planta i Segona”. El inici aquesta vegada ho farem per la segona. Explica que com era un col·leccionista de trens en miniatura va pensar la forma de com mostrar tots els que tenia. Comentat a un amic la idea, van iniciar la creació del que avui es el museu “Màgic Món del Tren”. Arribats a dintre de la planta observem una impressionant maqueta a on hi ha diversitat de trens en miniatura. Locomotores de les de carbó, Diesel, Elèctriques, amb vagons de passatgers i mercaderies. També observem varies estacions, edificis etc. Es impressionant la posada en marxa dels trens aturant-se a on ho tenen que fer. Després de recrear-nos una bona estona visionant-ho vam seguir la visita baixant a la primera planta.
Comenta el guia (Sr. Josep) que la maqueta que s’observa és de 250 m quadrats a escala H0 (1:87) que compta amb 1.000 m. lineals de via, edificis i arbres, trens en circulació, vagons de passatgers i de mercaderies, estacions de trens, com també autobusos, camions de distribució, taxis etc. I moltes hores de feina. Els edificis que hi han son a escala de reproduccions dels que ha vist en llocs que ha estat. La Sagrada Família, el port de Barcelona (amb dos vaixells ), l’església de Boi amb les muntanyes nevades, edificis de diversos països (Amsterdam, Molins de vent, Tele-feric, etc. Quan la claror del dia es perd i es fa de nit tots els vehicles i trens i els edificis s’il·luminen amb la seva llum com també els semàfors. Es genial. Seguidament baixem a l’entresol per continuar la visita.
Hi han exposats en diverses vitrines 750 locomotores a escala (H0), 3500 vagons i diversos objectes amb relació al món del ferrocarril. També hi ha cases de nines i una fabulosa col·lecció de soldats de plom (uns deu mil) de tot el món.
Acabada la visita al Museu i agraint-li la col·laboració per les seves explicacions al Sr. Josep i també a la Srta. Dolors, ens acomiadem . Hem de dir que ha estat una magnifica visita i sortida donat que a tots els assistents lis els ha agradat i es pot dir que és per gaudir com nens.
Seguidament ens traslladem a l’església de Santa Eugenia de Berga a on ens espera el rector per començar la visita. Ens explica que l’església és un edifici d’una nau i tres absis amb cimbori sobre el creuer. El dintre està restaurat. El campanar es va construir al segle XII de tres pisos amb pedra ben tallada com la façana de ponent. L’any 1058 apareix esmentada amb el nom complet de Santa Eugenia de Berga. Va ser reconstruïda a l’entorn del any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba. En l’any 1144 es feren importants obres de reforma. Als segles XVI i XVII es van afegir capelles als laterals de la nau i en 1859 una gran capella del Santíssim. En la restauració feta entre els anys 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona foren suprimides. El campanar damunt d’un cimbori és únic en la comarca presentant una molt bona bellesa arquitectònica. Terminada la col·laboració del rector en les explicacions donades ens acomiadem donant-li les gràcies.
A continuació ens vam dirigir cap el restaurant ubicat a pocs metres del Museu. Una vegada tots a taula es va iniciar el dinar i terminat el mateix i després d’una llarga i cordial sobretaula vam regressar als llocs de sortida. Tot va estar perfecte.
Assabentat de la mort del nostra company i soci Martin Gil fa una mesos os passo la notificació per els vostres coneixements. Una bona persona al que trobarem a faltar juntament amb la seva esposa. Descansi en pau.
En el dia de ahir es va celebrar en el tanatori de Sancho de Avila el acta religiós per la mort de Carlos Seco Gargallo a la edat de 97 anys, pare de la nostra companya Gloria Seco esposa del Dr. Carles Pociello de la Associació Jubilats Asepeyo Catalunya. Sentint la pèrdua.
Tal i com es va acordar a l’Assemblea del dia 7 de març de 2018, el passat 16 de juny, vam realitzar una sortida cultural de dos dies per fer una visita guiada al castell de Loarre (Osca), la ciutat d’Osca i la vall d’Ossau amb el tren d’Artouste (França). La sortida es va efectuar amb la col·laboració de viatges Apolo (Barcelona).
Arribats tots al punt de trobada i a l’hora convinguda es va iniciar la ruta. La primera parada es va efectuar a la Panadella per esmorzar i tot seguit vam continuar el viatge cap a la província d’Osca per visitar el castell de Loarre.
A Loarre ens esperava el guia per començar la visita. Ens va explicar que el castell està ubicat sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments, la qual cosa és un gran avantatge per defensar-se dels atacs ja que no pot ser minat. A més està envoltat per gruixuts murs amb torrasses i que des de la seva posició es controlava tota la plana de la Foia i la principal plaça musulmana (Bolea). Ens remarca que és considerada com una de les fortaleses romàniques millor conserva des d’Europa.
El castell va ser construït el segle XI per ordre del Rei Sanç III de Navarra i posteriorment va ser ampliat i es va fundar un monestir en el mateix castell durant el regnat de Sanç I d’Aragó i Pamplona. A l’entrada trobem la cripta de Santa Quitèria (amb una fantàstica acústica) a l’actualitat no existeixen relíquies, es pot observar també que hi ha un gos esculpit a la pedra com a protector de la cripta. Pujant per les escales arribem a l’església de Sant Pere on crida l’atenció la cúpula inusual per aquells temps. Continuant pels passadissos s’arriba a la part més alta i protegida del castell on hi ha una petita ermita d´ estil romànic al costat del pati d’armes i a prop del mirador de la reina. Segons explica el guia no hi ha constància en la història del castell de setges i batalles. Després de passejar per part de les muralles i acabada la visita, ens vam acomiadar del guia agraint-li la seva col·laboració i les explicacions realitzades.
Seguidament vam continuar la ruta cap a la ciutat d’Osca per anar a dinar en el restaurant concertat i un cop acabat el dinar, ens van dirigir cap a l oficina de Turisme (plaça de D. Luis Lopez Aliné) on ens esperava el guia per iniciar el recorregut per la ciutat.
La visita a la ciutat d´Osca va començar a l’església de St. Pere el Vell. La construcció es va començar l’any 1117, durant el regnat de Alfons I el Batallador i es va acabar a final del segle XII ,encara que posteriorment se li van afegir diversos elements (pintures, escultures, etc.) Està formada per 3 naus amb els seus absis. El guia comenta que és un dels conjunts més importants del romànic aragonès. La porta està decorada amb un crismó símbol trinitari. Al costat mateix hi ha una torre hexagonal. Del monestir es conserva el claustre romànic on hi ha els panteons del reis Alfons I el Batallador i Ramir II el Monge. El claustre de forma rectangular està format per arcs de mig punt amb columnes dobles i capitells representant la vida de Jesús.
Acabada aquesta visita vàrem seguir el camí fins a la Catedral, les obres de la qual van començar el 1294 i es van acabar a finals del segle XVI ja que durant bastant temps es va anar reformant i afegint elements. La porta principal és d’estil gòtic, el retaule major està esculpit en alabastre i representa la passió de Crist (1520-1534).
Continuant l’itinerari arribàrem a l’Ajuntament, construït en el segle XVI ubicat davant de la Catedral. Vam recórrer diverses estances. En el “Saló de Justícia” està exposat el quadre del pintor Casado de Alisal “La campana de Huesca” (1880) propietat del Museu del Prado (Madrid). La novel·la històrica del mateix nom escrita per Canovas del Castillo li va servir per a la creació del quadre. Finalitzada la visita ens vam acomiadar del guia i li vam agrair les seves explicacions. Tot seguit vam anar cap a la localitat de Jaca on teníem l’hotel i on després de sopar es va fer una sortida nocturna per la localitat.
Dia 17. Vam iniciar la ruta cap a la presa d’Artouste (França). La guia ens va explicar que agafaríem el telecabina que ens portaria a l´estació del tren a 1900 m d’altitud. La presa té un volum d’aigua de 24 milions de metres cúbics. Després de fotografiar tot l entorn vam pujar a l’estació i seguidament començàrem el recorregut. La durada és de 55 minuts fins al llac d’Artouste a 1997 m però per causa d’una allau de pedres que havien ocupat part de les vies del tren no vam poder anar fins el llac. Durant tot el passeig vam poder observar llacs (de Labachotte, de l’Ours, Mare de Serous…) i diversos cims com du petit Laurien de 2.368 m, de la Pale de 2.405 m, de la Sagette de 2.048 m, de Laurien de 2.826 m etc. Magnífic el viatge per poder descobrir tot el voltant dels Pirineus de la comarca del Bearn a La Vall d’Ossau. Després de gaudir del meravellós paisatge ens vam dirigir al restaurant per dinar. Una vegada acabat i després d’ una llarga i agradable sobretaula comentant el que s’havia vist, retornàrem cap al punt de sortida (Barcelona).
Es pot dir que, en línies general, ha estat molt bé aquesta sortida de dos dies.
Ahir es va celebrar en el tanatori de Sant Cugat, l’ofici religiós per la mort de Jaume Dies Herradon el passat dia 20 del present mes a la edat de 72 anys, espòs de la nostra companya i sòcia Carmen Posada per causa de la malaltia greu que patia. Estimada Carmen sentim molt la pèrdua d’en Jaume. Rep una forta abraçada de tots el socis.
En el dia d’avui s’ha celebrat l’ofici religiós per la mort el passat dia 22 del present mes de Pepi Castellanos Cotura esposa del company i soci Antonio Dueñas, a l’edat de 66 anys per causa de patir una malaltia greu. Antonio lamenten molt la seva mort. Rep una forta abraçada de tots els socis.