El passat dia 15 de juny, l’Associació de Jubilats vàrem fer una sortida cultural visitant en primer lloc, el poblat ibèric del Puig del de Sant Andreu d’Ullastret, desprès anar al Castell de Púbol per visitar la Casa-Museu Gala-Dalí i a continuació dirigir-nos a la localitat de Peratallada al restaurant La Riera a on dinàrem i tornàrem a Barcelona.
Hem de dir que el viatge, en línies generals, va ser molt ben aprofitat i el bon temps també hi va acompanyar.
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de tots els coneguts a Catalunya. Hi era una autèntica ciutat, que va ser capital de la tribu ibèrica, anomenada indigets. La cultura Ibèrica és considerada la primera cultura històrica amb un sistema d’escriptura propi.
El poblat ibèric d’Ullastret data de la meitat del segle VI a.C.. Va experimentar diverses fases d’urbanització. També es coneixen vàries obres públiques importants com temples i cisternes, clar exponent de l’organització social de la comunitat. Va ser ocupada pels romans durant la Segona Guerra Púnica, iniciant un procés de transformació i explotació econòmica del territori, abandonant el lloc a inicis de segle II a.C..
En l’actualitat es conserven restes de la muralla i de les torres de la construcció d’un castell de l’època carolíngia, com també carrers adaptats als pendents i les irregularitats del sol. Acabada la visita continuàrem el viatge cap a Púbol, per veuré la Casa-Museu Castell Gala-Dalí.
A l’entrada del Castell, es van formar dos grups i es va iniciar el recorregut amb les guies. Segons ens van explicar, el Castell havia estat propietat de vàries famílies, però va ser en mans de la família Corbera (prop del S. XV) quan va tenir el seu millor esplendor. El Castell és una fortificació del segle XI que va anar experimentant nombroses reformes i incorporacions al llarg dels temps. Presenta una notable síntesi d’elements gòtics i renaixentistes visibles especialment als tres pisos de la nau actual i al pati central, de gran alçada i força esvelt. Però és sense dubte a l’interior el que guarda més sorpreses.
Ens explicà la guia que el Castell (abandonat pels propietaris desprès de la guerra civil), el va trobar el secretari d’en Salvador Dalí, l’Enric Sabater, que li va fer fotos i els hi va ensenyar. Malgrat el seu mal estat, a en Dalí li va agradar i el va comprar per 6.000 lliures a l’any 1969, donat que a la Gala li havia promès que li compraria un castell per fer-lo servir com a llar per ella, ja que ell vivia a Portlligat. La renovació va ser encarregada a l’arquitecte Emilio Puignau i va durar set mesos. Els jardins que l’envolten, Dalí hi va fer posar unes escultures d’elefants amb potes llargues i primes que treuen de tant en tant una mena de pluja, que refresca l’ambient.
També hi ha una petita piscina dedicada a Wagner, compositor predilecte entre altres d’en Dalí. Passant a l’interior, al parking hi ha un gran cotxe americà (cadillac). La guia ens va explicar la seva història. Dalí va decorar–ho tot. La sala d’armes amb una fantasia del cel. Les parets amb escuts heràldics. També hi va pintat portes falses. Va col·locar un tron de bronze per la Gala i al seu costat dos lleons. A la sala del piano, penja un quadre del Castell pintar per Dalí en 1973. Les cambres de bany estan decorades amb rajoles neerlandeses en homenatge al pintor Vermer. També s’exposen els vestits que va fer servir la Gala i que eren de modistes famosos (Chanel, Dior, Cardin, etc).
Ens comenta la guia que Gala va morir estant en Portlligat el juny de 1982. Va ser traslladada amb el cotxe (cadillac) al Castell per complir amb el seu desig de ser-hi enterrada. En Dalí va acordar amb el metge de dir que havia mort al Castell. Va ser enterrada amb el seu vestit favorit, un de color vermell d’en Dior. En la cripta de la bodega en Puignau hi va construir, dues tombes una per la Gala i una altra per en Dalí. Una senzilla creu assenyala la d’ella. En Dalí no hi és, està enterrat en el museu de Figueres, donat que hi va haver un incendi molt important al Castell, patí greus cremades i hi va ser traslladat, on va morir cinc anys desprès, en 1989.
Acabada la visita, es pot dir que la Casa-Museu és una meravella, i que segurament la vida de la parella va ser molt especial. Donant les gràcies pel bon treball a les guies, vam continuar el viatge a Peratallada, que ens esperaven per dinar.
Hem de dir que el nostre company i soci, el Dr. Antoni Cèsar Coll, va fer les gestions amb el restaurant La Riera perquè ens preparessin el dinar, que vàrem compartir gustosament. Gracies per part de tots. Acabat el mateix i com ja es va dir en reunió, es van entregar els premis del concurs de fotografia als guanyadors de les tres categories. El Dr, Lluís Roger (promotor), va explicar als presents com es van adjudicar els premis segons les bases. Al mateix temps, va recordar que per la nova temporada seria bo rebre més fotografies de concursants. Un cop finalitzat el acta, la gent va donar un volt pel poble i a continuació vam tornar a Barcelona.
En general la sortida va resultar molt interessant.
El passat dia 15 de maig, es va efectuar l’última reunió de l’Associació de Jubilats Asepeyo Catalunya en el C.A. (Sala d’Actes), donat que es tancarà i el personal administratiu i sanitari es traslladarà a les noves instal·lacions de Via Augusta, 18 a Barcelona.
Per al que a l’Associació es refereix, fetes les oportunes gestions per saber a on podrien continuar la nostra tasca estatutària, ens va comunicar el Sr. Iñareta (Director Territorial de Catalunya), que podríem comptar amb el Centre Assistencial Casp, ubicat al carrer Casp, 76 (entre els carrers Girona i Bailèn) a Barcelona, que disposen d’una sala en la que podem continuar amb les nostres activitats.
Des de la seva fundació, l’Associació ha vingut celebrant les seves reunions i assemblees al Centre Assistencial Anglí i ens cal dir que des del primer moments ens vàrem sentir molt ben acollits i que per tot això, volem deixar constància del nostre agraïment.
Esperem que la nova ubicació de l’Associació sigui tan satisfactori com fins ara i continuem assistint a les nostres trobades, guiats per la mateixa il·lusió i esperit de germanor.
El passat dia 21 de maig va morir a Vic l’espòs de la nostra companya i sòcia Soledad Vilamala, poeta, pintor i ceramista, en Fidel Bofill, a l’edat de 79 anys, desprès de lluitar contra la malaltia que patia (esclerosi).
Ben aviat va destacar en el camp del dibuix i la poesia. Va aprendre a pintar a l’escola Municipal de Vic. Estan a Barcelona va freqüentar el Reial Cercle Artístic, pintant carrers del nucli antic. Va recórrer molts països. La seva obra es pot dir que va derivar cada vegada més cap a un estil molt personal. Va ser cofundador de l’Orquestra de Cambra i de la Coral Canigó, impulsor de les Joventuts Musicals, membre de l’Agrupació d’Artistes de Vic i president d’El Cloquer (taller de pintors vigatants). Premiat en diversos certamens literaris i pictòrics.
La seva obra figura en més de cinquanta museus i institucions públiques. Té publicats catorze llibres i ha exposat a tots els continents.
Se sap que quan falta una persona a la que has estat durant molts anys al seu costat, estimant i cuidant, queda un buit important, que és difícil de superar. És molt trits, però la vida segueix.
Soledad, el nostre condol ara i esperem que a les properes sortides culturals de l’Associació et pugis afegir novament. T’hi esperem.
Una abraçada.
A Barcelona sent les 11 hores i 10 minuts havent-se convocats als socis es celebra l’ Assemblea General Ordinària en el domicili de la Direcció Territorial Catalunya Asepeyo, carrer Anglí, 38 (sala d’actes). desenvolupant-se segons l’ordre del dia.
En el Punt 1er. Secretaria, apartat D) Concurs Anual de Fotografia de l’AJAC, el Secretari i promotor del concurs Dr. Lluís Roger, dona lectura a l’acta de concessió dels premis, obren-se els sobres de les pliques per conèixer els guanyadors, resultant premiades:
1. Primer premi en paisatge, fotografia amb el títol «La Garrotxa paisatge: Flors» de l’autor CF 2012, que oberta la plica correspon a Pere Vall Mases.
2. Primer premi en figuratiu, fotografia amb el títol «Caps de cavalls» , de l’autor Somiatruites, que obert la aplica correspon a Lluís Roger Berenguer.
3. Primer premi en urbà i monumental, fotografia amb el títol «Façana», de l’autor Sense nom, que oberta la aplica correspon a Marisol Colas Yagüe.
Els trofeus i diplomes s’entregaran durant el dinar de la propera sortida així com es farà l’exposició dels treballs presentats.
Barcelona a 13 de març de 2013.
Reunits a les 18 hores, d’una banda el promotor del concurs de fotografia de l’AJAC en l’edició de l’any 2012, el Dr. Lluís Roger Berenguer, que aporta tots els sobres rebuts en temps i termini per participar i que compleixen les condicions establertes a les bases del concurs, i per l’altra el perit qualificador escollit per la Junta de l’AJAC, el Dr. Carles Pociello Miranda, es procedeix a la valoració dels treballs presentats en les diferents categories.
El Dr. Carles Pociello estableix com primer premi en cadascun dels temes les següents fotografies:
1. Primer premi en Paisatge, la fotografia amb títol » La Garrotxa paisatge: Flors», de l’autor CF 2012
2. Primer premi en Figuratiu, la fotografia amb el títol » Caps de cavalls», de l’autor Somiatruites
3. Primer premi en Urbà i Monumental, la fotografia amb el títol «Façana», sense nom.
Els sobres de les pliques queden tancats fins la propera assemblea de l’AJAC (20/3/2013), en que es donarà a conèixer la identitat dels autors.
El pasado día 10 de febrero, falleció muestro amigo y compañero Dr. Alfonso Fons Martín, a la edad de 68 años, tras luchar contra una cruel enfermedad.
Toda persona que lo había conocído, en su ámbito profesional como personal, decía que era cordial y afable en el trato, amigo de sus amigos, dedicándose de pleno a su familia , a la medicina y a sus pacientes.
Sus inicios fueron en la Clínica Asepeyo (c/. Anglí), donde estuvo de prácticas durante un tiempo, pasando a incorporándose en la plantilla, desarrollando su labor de traumatólogo. En algunos ratos libres formó parte del equipo de fútbol-sala(personal de medicina) actuando de portero, con buen hacer.
Posteriormente se incorporó al servicio médico del centro asistencial de Asepeyo en la localidad de Sant Feliu de Llobregat, donde continuó con su labor hasta su jubilación.
Queremos expresar con estas líneas nuestro más sincero pesar de todos los socios/as por esta irreparable pérdida: a su querida esposa Maria Jesús, hijos Alfonso Ignacio y Maria José, como así también al resto de família. Se dice que no hay edad para morir, pero Alfonso era joven. Te recordaremos con cariño.
Estimats companys:
Com ja sabreu, el passat dia 27 de gener d’enguany, va tenir lloc el decés del nostre inestimable mestre, Dr. Josep Borrell i Pedrós. Sempre és dolorosa la pèrdua d’un company i sobre tot amic.
Què podem comentar del Dr. Josep Borrell i Pedrós. Crec que podem dir que tenia l’ànima partida en quatre ambients prou definits, dels que no sabria afirmar quin va ser el més important i mes aviat crec que tots eren presents en tot moment: la família, el seu poble, el futbol i la professió i per aquest ordre intentarem fer una petita glossa en el seu homenatge.
Encara que la nostra relació va ser sempre a la feina, recordem com sempre en presumia de la seva dona i mainada, i desprès, de l’èxit del seus fills a la vida. I ho treia amb excusa en qualsevol conversa que s’hi apropes.
L’altre cor era el seu poble, on va néixer, Castellserà, on anava sempre que podia participar de les activitats i dels amics de la terra, on va abocar-se per fer la seva casa. Invitava sovint a tothom i els regalava pomes, que eren més bones que les del veí. El poble el va nomenar fill predilecte, ho explicava amb l’orgull que li acreditava el títol.
L’altra passió va ser el futbol. Va començar jugant a l’equip del col·legi a Castellserà. Posteriorment va passar per diferents equips, donat que era un bon jugador, i finalment fent la carrera de medicina va jugar a l’Universitari de Barcelona. En una ocasió va comentar que l’entrenador de l’equip del Barça amateur, en Josep Seguer, acabat un partit corresponent al campionat de Catalunya entre el Barça amateur i l’Universitari, li va preguntar si li agradaria jugar amb el seu equip, però ell, donada l’edat que tenia (26 anys) i el camí que ja hi havia escollit, la medicina, li va dir que no, però va seguir jugant durant molts anys amb els seus amics de l’Universitari i d’Angli. I per no perdre’s partits era soci del Barça i de l’Espanyol.
Finalment, el seu cor estava lligat a la medicina. Va iniciar-se com a cirurgià més que com a traumatòleg, però finalment va dedicar-se només a la traumatologia, si bé hem de dir que tractava els teixits musculars, tendinosos, etc. amb la delicadesa d’un cirurgià, inclòs els ossos. Va ser pioner en la osteosíntesi de les fractures amb el primer equip de l’Institut d’Anglí, conformat pel Dr. Juan Ballester, imprescindible en la formació de tots els traumatòlegs que van prestigiar l’Institut i, finalment, dirigint l’Hospital de Sant Cugat. Progressivament es va fer un nom indiscutible a la cirurgia del genoll, havent assistit a un gran nombre d’esportistes d’elit, sent responsable del servei de traumatologia del F.C. Barcelona. Però malgrat ser gran traumatòleg, com va dir el seu últim col·laborador, el que el cridava l’atenció era la seva humanitat en el tracte als malalts.
Per tots nosaltres, el Dr. Borrell serà recordat com una gran persona, dedicada a la seva família, a la medicina i també a Castellserà i al futbol.
Conforme al comentat en l’Assemblea del dia 21 de novembre de 2012, en referència a fer visita cultural al temple de la Sagrada Família i posterior dinar de germanor, es pren l’acord de fer-ho el dia 12 de desembre.
Pels diversos problemes en l’horari sorgit, s’ha demanat col·laboració al nostre company Dr. Joan Cervelló, donada l’amistat que té amb una persona del Patronat, per si havia possibilitat de poder solucionar-ho. Fetes les gestions oportunes, queda resolt. Li agraïm al Dr. Cervelló, la seva gestió. El dia 12 ens vam trobar tots els socis que volien fer la visita, a la porta del temple anomenada “del Naixement” a l’hora convinguda amb la guia.
Que dir del temple!, la grandiositat exterior, el disseny de les elevades torres còniques circulars apuntades sobre els portals i que van estrenyent-se amb l’altura. Acabat el temple disposarà d’un total de 18 torres. Les façanes del Naixement, de la Passió, de la Glòria. El claustre que rodeja tot el perímetre del temple, les finestrons, etc. L’interior amb columnes en forma de tronc d’arbres. El temple té planta de creu llatina, l’absis, les voltes, les vidrieres en les finestres, l’òrgan de dos cossos, l’altar central, etc., tot meravellós.
Continuant amb les explicacions, la guia ens diu que el projecte va ser encarregat en primer lloc a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar i Lozano. La primera pedra va ser col·locada el 19 de març de 1882, però les obres no van començar fins el 25 d’agost de 1883.
Per desavinences entre els arquitectes el projecte es va oferir a Gaudi, qui durant els 43 anys restants de la seva vida va treballar intensament. Gaudi solament va veure acabada una de les torres abans de la seva mort. Les obres van ser continuades per diversos arquitectes. Encara està en construcció. És l’obra mestra de Gaudi i el màxim exponent de l’arquitectura catalana.
Finalitzada la visita al temple, li donem les gracies a la guia per la seva amplia i cordial col·laboració. Seguidament ens vam dirigir al restaurant on ens esperaven per iniciar el dinar.
Espot dir que la sortida va estar perfecta, tant la visita al temple de la Sagrada Família, consagrat al culte religiós pel papa Benedicto XVI el 7 de novembre de 2010, com el dinar de germanor.
El 18 de febrer 2012 vam fer una sortida cultural a la vila de Montblac. Durant el corregut amb guia, es van visitar els principals monuments. L’imponent església de Santa Maria,(la més antiga), Sant Miquel (de la Plaça Major), diversos trams de la muralla.
També van veurà el Museu Comarcal (la planta baixa), ubicat en l’antic casal dels Josa (edifici d’origen medieval) on van puge veure entre altres coses, diversos oficis, molts d’ells ja desapareguts. També es va visitar el celler modernista on ofereixen als visitants un tats de cava (Pont Vell).
Acabada la visita a la vila de Montblanc, ens van dirigir a la localitat de Valls per dinar (calçotada) a la Masia Bou. Terminada vam regressar a Barcelona.
Objectiu:
L’objectiu del concurs és crear un ambient de col·lectivitat i pertinença al grup de tots els membres de l’AJAC.
Objecte:
Es convoca un concurs fotogràfic amb periodicitat anual que suposarà la possibilitat de participar als associats, de forma festiva amb la aportació de fotografies noves realitzades durant l’any natural a les excursions i activitats de l’associació que degudament escollides s’exposaran en lloc a determinar.
BASES DEL CONCURS
- Participants: Qualsevol membre de l’AJAC. o la seva parella (queden exclosos qualsevol altre membre familiar o amistat)
- Promotor: Es nomenarà un promotor del concurs en assemblea de l’associació.
- Temes: Totes les fotografies han d’estar fetes durant les activitats de l’associació, i estaran agrupades en tres seccions de participació:
- Paisatge
- Urbà-Monumental
- Figuratiu
- Format: Les fotografies han de ser originals en negre o color, de mides màximes de 30×24 cm. i mínimes de 23×16 cm. Al darrera es posarà un lema escollit per l’autor. També es podrà acompanyar d’un format electrònic pel sistema d’exposició a la web.
- Entrega: Es faran arribar al promotor del concurs, amb límit 30 de desembre de l’any. Per preservar l’anonimat, les fotografies s’enviaran dintre d’un sobre on figurarà el lema de l‘autor i a l’interior, juntament amb les fotografies, s’inclourà un sobre blanc tancat amb el lema escrit a fora i a l’interior una cartolina amb el nom de l’autor. Un mateix autor pot presentar diferents fotografies fins un màxim de 6. (Remetre a Sr. Lluís Roger, C/ Balmes, 388, 3er, 3ª 08022 Barcelona)
- Jurat: El promotor disposarà de l’assessoria de persones amb reconeguda experiència en la valoració de material fotogràfic, que triarà les 5 fotos finalistes per cada categoria i desprès es qualificaran de forma aliena a l’associació per determinar el primer, segon i tercer premi en cada categoria.
- Premis: Es donaran tres trofeus, un per cada primer classificat de cada categoria, juntament amb el diploma acreditatiu. Als finalistes s’estendrà el certificat corresponent i a tots els participants se’ls donarà un diploma acreditatiu de l’AJAC.
- Exposició: Les fotografies premiades i les finalistes s’exposaran a la pàgina de la web de l’associació i també es buscarà la manera d’exposar-les on puguin ser visitades per tothom.
lrb 23-01-2013
