Estimats companys:
Com ja sabreu, el passat dia 27 de gener d’enguany, va tenir lloc el decés del nostre inestimable mestre, Dr. Josep Borrell i Pedrós. Sempre és dolorosa la pèrdua d’un company i sobre tot amic.
Què podem comentar del Dr. Josep Borrell i Pedrós. Crec que podem dir que tenia l’ànima partida en quatre ambients prou definits, dels que no sabria afirmar quin va ser el més important i mes aviat crec que tots eren presents en tot moment: la família, el seu poble, el futbol i la professió i per aquest ordre intentarem fer una petita glossa en el seu homenatge.
Encara que la nostra relació va ser sempre a la feina, recordem com sempre en presumia de la seva dona i mainada, i desprès, de l’èxit del seus fills a la vida. I ho treia amb excusa en qualsevol conversa que s’hi apropes.
L’altre cor era el seu poble, on va néixer, Castellserà, on anava sempre que podia participar de les activitats i dels amics de la terra, on va abocar-se per fer la seva casa. Invitava sovint a tothom i els regalava pomes, que eren més bones que les del veí. El poble el va nomenar fill predilecte, ho explicava amb l’orgull que li acreditava el títol.
L’altra passió va ser el futbol. Va començar jugant a l’equip del col·legi a Castellserà. Posteriorment va passar per diferents equips, donat que era un bon jugador, i finalment fent la carrera de medicina va jugar a l’Universitari de Barcelona. En una ocasió va comentar que l’entrenador de l’equip del Barça amateur, en Josep Seguer, acabat un partit corresponent al campionat de Catalunya entre el Barça amateur i l’Universitari, li va preguntar si li agradaria jugar amb el seu equip, però ell, donada l’edat que tenia (26 anys) i el camí que ja hi havia escollit, la medicina, li va dir que no, però va seguir jugant durant molts anys amb els seus amics de l’Universitari i d’Angli. I per no perdre’s partits era soci del Barça i de l’Espanyol.
Finalment, el seu cor estava lligat a la medicina. Va iniciar-se com a cirurgià més que com a traumatòleg, però finalment va dedicar-se només a la traumatologia, si bé hem de dir que tractava els teixits musculars, tendinosos, etc. amb la delicadesa d’un cirurgià, inclòs els ossos. Va ser pioner en la osteosíntesi de les fractures amb el primer equip de l’Institut d’Anglí, conformat pel Dr. Juan Ballester, imprescindible en la formació de tots els traumatòlegs que van prestigiar l’Institut i, finalment, dirigint l’Hospital de Sant Cugat. Progressivament es va fer un nom indiscutible a la cirurgia del genoll, havent assistit a un gran nombre d’esportistes d’elit, sent responsable del servei de traumatologia del F.C. Barcelona. Però malgrat ser gran traumatòleg, com va dir el seu últim col·laborador, el que el cridava l’atenció era la seva humanitat en el tracte als malalts.
Per tots nosaltres, el Dr. Borrell serà recordat com una gran persona, dedicada a la seva família, a la medicina i també a Castellserà i al futbol.