El dia 4 del present mes es va fer la ceremonia eclesiástica al Tanatori de Cornellà de David Tienda Garvi fill del nostre company i soci Antonio Tienda, mort el passat dia 2 a l’ edat de 47 anys. Trista i dolorosa noticia sobretot per els pares i germà donat la rapidesa del decés. Estimats Antonio i Rosa sentim molt la pèrdua d’en David.
Rebeu una forta i sentida abraçada.
El passat dia 7 d’abril va morir el nostre company i estimat soci d’AJAC el Dr. Jordi Casals Coll a l’edat de 78 anys. Feia temps que a les sortides soci-culturals realitzades no hi era i tampoc a les Assamblees donada la seva delicada salut. Dies abans de la seva mort va ingressar a la Clinica Quirón a on va morir.
Totes les persones que l’haviem conegut, en el seu àmbit, tant professional com personal, dèien que era cordial, afable en el tracte i amic dels seus amics. Que mès es pot dir d’una bona persona. Volem expressar amb aquestes ratlles el nostre mès sincer pesar de tots els socis/es per aquesta irreparable pèrdua.
El mès sentit condol a la familia. Jordi et recordarem amb estimació.
El passat dia 27 de març va morir el nostre company, soci i primer President de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya a causa del «coronavirus», a l’edat de 78 anys. Noticia sorprenent i trista. Sorprenent perquè en la darrera Assemblea que es va realitzar el dia 4/3/2020 va ser-hi present i res feia pensar en aquest desenllaç. I trista perquè sempre sap molt greu la pèrdua d’un dels nostres.
Podem dir que el pensament d’Jaume una vegade jubilat era la de crear una Associació pels presents i futurs jubilats. Expresada la idea a la Mútua i amb l’autorització de la mateixa per fer l’ús del nom, en data 28/3/2007 va presentar la corresponent documentació a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (Generalitat de Catalunya) per que una vegada sent-hi registrada, pogués iniciar el funcionament. Com a primer President, l’idea prioritària va ser de mantenir sempre els contactes entre associats, tractar diverses temes que pùguin despertar interés, etz.
Causa de la situació excepcional en què ens trobem, la familia ha fet un comunicat esperant poder-li fer el comiat que es mereix tant aviat com sigui possible.
El nostre mès sentit condol a la família. Et recordarem Jaume.
El passat dia 8 de febrer d’enguany, a l’hora convinguda i al lloc de sortida, ens vam trobar els socis i acompanyants per anar a visitar el Parc Samà (Cambrils) i seguidament anar a dinar. Una vegada emplenat l’autocar ens vam dirigir al citat Parc on estaven esperant més socis. Una vegada tots junts es va iniciar la visita amb el guia.
Començà explicant que el Parc Samà és un jardí botànic privat que es troba en el terme municipal de Cambrils. La superfície es de 14 hectàrees. És un conjunt romànic català de regust colonial, de finals del segle XIX. Es pot observar el jardí botànic, zoo i boscos autòctons ocupant un terreny de quasi 14 hectàrees. Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de Jardí Històric.
El Parc va ser promogut i realitzat per Salvador Samà i Torrens (1861-1933), Marqués de Marianao. Diu el guia que la intenció era crear un ambient i recordatori de la Cuba colonial a on va viure el Salvador Samà i família. El Palau obra d’un arquitecte francès, està ubicat entre el jardí d’entrada i el jardí del mig. És un gran edifici de mil metres quadrats de planta. Llevat del Palau, la resta del conjunt, jardins, l’estany, la torre neogòtica, les gàbies, les estatges del servei és obra de l’arquitecte Josep Fontserè i Mestre. Les obres duraren del 1881 al 1887).
Ens encaminàrem cap el passeig principal, observant files d’arbres (palmeres autòctones). La plantació del Parc va començar l’any 1881. Posteriorment el Marquès va fer construir diversos habitacles i gàbies per albergar els diferents animals portats d’arreu del món. A la dreta del camí principal s’observa la gàbia dels lloros i també caminant a tres galls d’indi reials mostrant el magnífic colorit del seu plomatge.
Continuant pel camí arribàrem al llac. Per la superfície de l’aigua hi suren nenúfars i ànecs nedant. Hi han 3 illes unides per ponts i les baranes imitant troncs de fusta. El guia explica que a l’illa central sobresurt una muntanya construïda amb grans rocalles formant una gruta que té un embarcador. Referent al canal que abasteix el llac neix d’una gruta artificial. L’aigua arriba d’una mina subterrània construïda especialment per aquest fi. La gruta forma una cascada d’aigua, segons el guia la part mes atractiva del Parc. Seguint camí arribàrem a l’ùltima gruta que fa de mirador del bosc, és la mes fosca de totes les altres. Al costat s’arriba al recinte on hi han bastantes daines molt agradables de fotografiar.
Passàrem per davant de la zona de jocs d’ infants, de la família Salvador Samà, quan estaven estiuant. També s’arriba al laberint dels Indians i a la font de les closes. Terminat tot el magnífic recorregut ens acomiadàrem del guia donant-li les gràcies per les seves estupendes i cordials explicacions de l’historia del Parc Samà.
Comentant entre nosaltres la grandària de la finca visitada, i tot el seu entorn ens vam dirigir cap al restaurant per iniciar el dinar( una calçotada). Acabat l’apat i com és costum, es va iniciar una entrentinguda i agradable sobretaula fins l’hora de tornar als nostres domiciliis. Agraïm-li a l’encarregat pel bon servei del personal ens vam acomidar. Es pot valorar com una agradable sortida.
Dinar de Nadal i visita a Fundació Mapfre
El passat día 11 del present mes de desembre, segons l’acord pres en la darrera Assemblea, vam realitzar el dinar de Nadal i visitar l’exposició “tocar el color” la renovació del pastel a la Fundació Mapfre.
Trobats tots a la porta de la Fundació vam iniciar la visita a l’exposició que consta de 98 obres de 68 artistes que ens mostren els principals moments i les màximes figures del renaixement del pastel. La delicada técnica del pastel que de manera espontània vinculem directament a l’art del segle XVIII, va prendre volada al llarg dels segles XIX i XX.
Cal tenir present que les tècniques i els materials que fan servir els artistes no són ni de molt neutres i tenen la seva propia historia. Allà on nosaltres veiem el pastel con una técnica que mantenía la seva posició al costat de la pintura a l’oli, la gent de l’epoca només hi veía un art relegat per la seva fragilitat intrínseca a mig camí entre la pintura i el dibuix.
Aixi doncs, aquesta exposició comença amb obres de la década de 1830, veurem con molts artistas, sovin motivats per consideracions prosaiques van optar per aquestes barretes de colors. Entre altres podrem observar repartits en diverses sales, obres de pintors com:
Jean-Françoise Millet (1865), Josep Stella (1919-1920), Edgar Degas (1894), Pierre-Auguste Renoir (1895-1896), Pablo Picasso ( 1921), Émili-Rene Ménard (1862-1930), Giuseppe De Nittis (1846-1884), Albert Edelfelt (1854-1905), James Tissot (1836-1902), entre altres.
Acabada la impressionant visita de l’exposició, ens van dirigir cap al restaurant Windsor on vam dinar i després d’una cordial i llarga sobretaula, fet el brindis i desitjan bones festes per a tots, ens vam acomiadar i vam agraïr al personal del restaurant la seva bona atenció. Es pot dir que tant la visita a la Fundació Mapfre com el dinar van ser perfectes.
El passat dia 12 d’octubre d’enguany, a l’hora convinguda ens vam trobar els socis i acompanyants per realitzar una sortida de dos dies de duració programada per l’agència de viatges Apolo. Una vegada completat l’autocar la guia ens explica las característiques dels llocs que visitarem. Diu que ens dirigim cap a la localitat de Somail (França), on ens esperaven per iniciar el recorregut pel canal Du Midi (segleXVII). La durada del recorregut amb vaixell serà d’unes 4 hores aproximadament.
El canal té 241 km de llargada, creua tot el sud de França i està considerat el canal navegable en funcionament més llarg i antic d’Europa. En el moment de la seva construcció era conegut com Canal Reial del Llanguedoc. La construcció es va realitzar de 1666 a 1681 per l’ enginyer Pierre-Paul Riquet (Baró de Bonrepós). El cost de l’obra va ser de 17 milions de lliures de l’època, pagades pel Rei (40%), la província (40%) i per l’enginyer Riquet (20%). El canal es va obrir a la navegació el 1681 un any després de la mort de Pierre-Paul Riquet a Toulouse. A les obres hi van treballar prop de 12000 obrers. A causa de la dificultat i els problemes tècnics del projecte va ser necessària la construcció de diversos túnels i ponts , però el principal problema va ser poder trobar i transportar aigua per omplir el traçat. Riquet va posar en pràctica un sistema de recollida conegut com “la rigole” portant l’aigua de la Muntanya Negra i del llac de Saint-Ferréol. Aquesta quantitat excedia les necessitats del propi canal i assegurava el subministrament d’aigua fins i tot en períodes de sequera. El canal va patir diverses reformes degut a catàstrofes naturals. En el 1744 va ser necessari construir un mur de contenció a prop de Poilhes per l’enfonsament d’un turó, així mateix el 1766 per causa d’un trencament el canal va inundar el poble de Capestang i es va trigar més de dos mesos a reparar-lo. Una vegada en servei va ser utilitzat pel transport de passatgers i el correu. Els vaixells eren tibats per cavalls que seguien els camins paral·lels a la vora del riu. 
En l’actualitat el canal Du Midi és un atractiu turístic i s’ utilitza també com a habitatge en algunes barcasses. L’Estat Francès és el propietari i la gestió és a càrrec de l’ens públic Voies Navigables de França. La profunditat mitjana és de 2m i l’amplada és de 20m. En el seu conjunt hi ha 63 rescloses, 
126 ponts (7 sobre el canal i 6 preses). Des de l’any 1996 està inclòs a la llista del patrimoni de la humanitat.
Hem de dir que el viatge pel canal ha estat bonic i molt interessant,vam dinar a bord i vam observar la gran quantitat d’arbres i plantes a la vora del canal i la curiositat del funcionament de les rescloses.
Acabada la visita del canal ens dirigim cap a la localitat de Narbona, en comptes de la ciutat de Béziers que por problemes tècnics no es podrà visitar. La guia ens comenta que Narbona també és preciosa i és la ciutat romana més antiga de l’actual França i va ser la quinta del país en el segle XIV i fou seu de l’ arxidiòcesi des del segle VIII fins el XVIII.Ens explica que es pot veure la catedral de San Just i Sant Pastor d’estil gòtic, és la tercera catedral més alta de França (no està acabada) el Palau dels Arquebisbes de Narbona, les Halles (Mercat) semblant al de París, passejar per canal de la Robine, etc.
Iniciem la visita a la Catedral, les obres de construcció de la qual van des de 1272 fins 1332. Hi ha enterrades les restes de Sant Just i Pastor. També vam veure la capella de nostra Sra. De Betlem. Al costat de la Catedral hi ha la joia de la ciutat, el conjunt de l’antic Palau arquebisbal de Narbona, el segon més important després del d’ Avinyó. Hi ha un orgue (segle XVIII) que es continua usant en concerts. També vam poder observar els vitralls (segles XIII). A la sortida hi ha el jardí dels arquebisbes on hi ha el rellotge solar, etc.
Acabada la visita ens van dirigir cap al Bus passejant per la vora del canal de la Robine, observant les barcasses que s’utilitzen com a habitatge.
Continuant el camí hi trobem Les Halles (mercat) semblant al de París. Una vegada tots al bus ens vam dirigir cap a la localitat d’Empuriabrava (Girona) on teníem l’ Hotel. Després de la distribució de les habitacions i de sopar, la guia ens recorda que l’endemà després d’esmorzar anirem cap a la població de Collioure i començarem el segon i últim dia de la sortida programada. 
Una vegada tots al bus, la guia explica que la localitat està a 26 km de la frontera amb Espanya i pertany a la comarca del Rosselló. Collioure va ser el destí de navegants fenicis, romans i grecs. L’any 673 el rei visigot Wamba la va conquerir i la va anomenar “Caucoliberis”. Des del 981 els comtes del Rosselló i els reis de Mallorca van desenvolupar i enfortir Collioure i entre els anys 1276 i 1344 va ser residència dels Reis de Mallorca. De 1462 a 1493 va estar ocupada pels francesos i l’ any 1659 el tractat dels Pirineus va unir el Rosselló a la corona francesa
Arribats a la població ens vam dirigir al cementiri per visitar la tomba del poeta exiliat Manuel Machado. La guia també ens va explicar que des de 1949 fins a la seva mort va viure a la localitat el novel·lista Patrick O’Brian. L’extraordinària llum del poble, el color de les seves cases i el port pesquer,van ser immortalitzats en els quadres que van pintar Matisse i Derain. Seguidament la guia ens va comentar que teníem la resta del matí per visitar pel nostre compte el poble, fins a l’hora de tornar al Bus i anar a l ‘Hotel per dinar i que després d’ una bona sobretaula tornaríem a Barcelona. 
Podem dir que la sortida dels dos dies programats ha estat en línies generals molt bé, Hem gaudit d’ uns llocs molts bonics i el temps ens ha acompanyat.