El passat dia 15 de juny, l’Associació de Jubilats vàrem fer una sortida cultural visitant en primer lloc, el poblat ibèric del Puig del de Sant Andreu d’Ullastret, desprès anar al Castell de Púbol per visitar la Casa-Museu Gala-Dalí i a continuació dirigir-nos a la localitat de Peratallada al restaurant La Riera a on dinàrem i tornàrem a Barcelona.
Hem de dir que el viatge, en línies generals, va ser molt ben aprofitat i el bon temps també hi va acompanyar.
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de tots els coneguts a Catalunya. Hi era una autèntica ciutat, que va ser capital de la tribu ibèrica, anomenada indigets. La cultura Ibèrica és considerada la primera cultura històrica amb un sistema d’escriptura propi.
El poblat ibèric d’Ullastret data de la meitat del segle VI a.C.. Va experimentar diverses fases d’urbanització. També es coneixen vàries obres públiques importants com temples i cisternes, clar exponent de l’organització social de la comunitat. Va ser ocupada pels romans durant la Segona Guerra Púnica, iniciant un procés de transformació i explotació econòmica del territori, abandonant el lloc a inicis de segle II a.C..
En l’actualitat es conserven restes de la muralla i de les torres de la construcció d’un castell de l’època carolíngia, com també carrers adaptats als pendents i les irregularitats del sol. Acabada la visita continuàrem el viatge cap a Púbol, per veuré la Casa-Museu Castell Gala-Dalí.
A l’entrada del Castell, es van formar dos grups i es va iniciar el recorregut amb les guies. Segons ens van explicar, el Castell havia estat propietat de vàries famílies, però va ser en mans de la família Corbera (prop del S. XV) quan va tenir el seu millor esplendor. El Castell és una fortificació del segle XI que va anar experimentant nombroses reformes i incorporacions al llarg dels temps. Presenta una notable síntesi d’elements gòtics i renaixentistes visibles especialment als tres pisos de la nau actual i al pati central, de gran alçada i força esvelt. Però és sense dubte a l’interior el que guarda més sorpreses.
Ens explicà la guia que el Castell (abandonat pels propietaris desprès de la guerra civil), el va trobar el secretari d’en Salvador Dalí, l’Enric Sabater, que li va fer fotos i els hi va ensenyar. Malgrat el seu mal estat, a en Dalí li va agradar i el va comprar per 6.000 lliures a l’any 1969, donat que a la Gala li havia promès que li compraria un castell per fer-lo servir com a llar per ella, ja que ell vivia a Portlligat. La renovació va ser encarregada a l’arquitecte Emilio Puignau i va durar set mesos. Els jardins que l’envolten, Dalí hi va fer posar unes escultures d’elefants amb potes llargues i primes que treuen de tant en tant una mena de pluja, que refresca l’ambient.
També hi ha una petita piscina dedicada a Wagner, compositor predilecte entre altres d’en Dalí. Passant a l’interior, al parking hi ha un gran cotxe americà (cadillac). La guia ens va explicar la seva història. Dalí va decorar–ho tot. La sala d’armes amb una fantasia del cel. Les parets amb escuts heràldics. També hi va pintat portes falses. Va col·locar un tron de bronze per la Gala i al seu costat dos lleons. A la sala del piano, penja un quadre del Castell pintar per Dalí en 1973. Les cambres de bany estan decorades amb rajoles neerlandeses en homenatge al pintor Vermer. També s’exposen els vestits que va fer servir la Gala i que eren de modistes famosos (Chanel, Dior, Cardin, etc).
Ens comenta la guia que Gala va morir estant en Portlligat el juny de 1982. Va ser traslladada amb el cotxe (cadillac) al Castell per complir amb el seu desig de ser-hi enterrada. En Dalí va acordar amb el metge de dir que havia mort al Castell. Va ser enterrada amb el seu vestit favorit, un de color vermell d’en Dior. En la cripta de la bodega en Puignau hi va construir, dues tombes una per la Gala i una altra per en Dalí. Una senzilla creu assenyala la d’ella. En Dalí no hi és, està enterrat en el museu de Figueres, donat que hi va haver un incendi molt important al Castell, patí greus cremades i hi va ser traslladat, on va morir cinc anys desprès, en 1989.
Acabada la visita, es pot dir que la Casa-Museu és una meravella, i que segurament la vida de la parella va ser molt especial. Donant les gràcies pel bon treball a les guies, vam continuar el viatge a Peratallada, que ens esperaven per dinar.
Hem de dir que el nostre company i soci, el Dr. Antoni Cèsar Coll, va fer les gestions amb el restaurant La Riera perquè ens preparessin el dinar, que vàrem compartir gustosament. Gracies per part de tots. Acabat el mateix i com ja es va dir en reunió, es van entregar els premis del concurs de fotografia als guanyadors de les tres categories. El Dr, Lluís Roger (promotor), va explicar als presents com es van adjudicar els premis segons les bases. Al mateix temps, va recordar que per la nova temporada seria bo rebre més fotografies de concursants. Un cop finalitzat el acta, la gent va donar un volt pel poble i a continuació vam tornar a Barcelona.
En general la sortida va resultar molt interessant.