El passat 27 de setembre l’Associació de Jubilats Asepeyo Catalunya vam fer una sortida cultural de dos dies de durada (27 i 28) per visitar les poblacions de Ceret amb el seu museu d’art Modern, Amelie les Bains (on es troba l’hotel), Arles Sur Tech i l’abadia de Santa María (S.VIII), els gegantescos penya-segats Gorges de la Fou, Vernet les Bains i el Monestir de Sant Marti del Canigó.
Dia 27
Iniciat l’itinerari i una vegada passada la frontera ens dirigim cap a Ceret, ciutat situada al departament dels Pirineus Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló. És la capital de la comarca del Vallespir; també es coneix com la “capital de la cirera”, per l’important producció d’aquest fruit. És famós el seu Museu d’Art Modern on hi ha pintures i escultures de Picasso. Poden destacar entre d’altres la Font-Freda l’ermita de Saint Ferréol, el Pont del Diable, etc. Ja que hi havia mercat, vam poder gaudi-ne una bona estona. Acabada la visita vam continuar viatge cap a Amélie-les-Bains, on era l’hotel.
La citada localitat està situada a la vall del Tech, un riu de la comarca del Vallespir
. Coneguda antigament com Les Bains. Deu el nom actual al Rei Luis Felipe I (rei de França) des del 7 abril de 1840, en homenatge a la seva esposa Maria Amelia de Borbón- Dos Sicilias, donades les reiterades estades que hi passava. Una vegada arribats a l’hotel distribuïdes les habitacions i acabats de dinar, vam anar als penya-segats Gorges de la Fou( Canyons de la Fou) per iniciar la visita.
A 2 km. D’Arles-Sur-Tec es troben els gegantescos penya-segats. Actualment el tall vertical dins la roca és de més de 200m. La llargada total del canyó és de 1739m. i hi ha construïda una passarel·la metàl·lica que permet la visita fins una llargada de 1500m. amb un pendent general del 9%. El temps de la visita és de 1hora 30minuts (aproximadament) . La singularitat d’aquest congost és la seva extrema estretor que arriba a menys d’un metre segons els llocs, sent el més estret d’Europa. Segons la llegenda, precisa que aquests vertiginosos abismes eren l’hàbitat de bruixes i genis hostils i posteriorment per bandits i malfactors que assaltaven les diligències dels camins propers. Es diu que un pastor, fa uns 60 anys, va recuperar una ovella que, rodolant, va anar a la part baixa d’un sortint que penjava al buit. Hem de dir que és una meravella.
Seguidament vam anar a la propera localitat d’Arles-Sur-Tech. La vila té el seu origen en l’antic Monestir de Santa Maria d’Arles. En els inicis del segle X la comunitat es va traslladar a un nou emplaçament situat al centre de la vall, lloc que ocupa l’edifici actual. L’església actual està orientada cap a ponent. Es creu que és degut a una primitiva estructura que es va preservar durant les obres realitzades al segle XI. Va ser consagrada en dues ocasions: en 1141 i 1157. Acabada la visita vam tornar l’hotel.
Dia 28
Iniciem camí cap a la localitat de Vernet les Bains, situada en una vall enmig dels puigs de la muntanya Canigó(2.785m), per poder pujar a l’abadia de Sant Martí de Canigó. Una vegada arribats al punt de trobada, es va iniciar els desplaçaments fins a l’abadia en cotxes especials, encara que va haver un petit grup de companys que la pujada la van fer a peu, com la tornada, un bon exercici.
Després de realitzar les fotografies oportunes i reunits tots a l’entrada de l’abadia vam iniciar la vista concertada amb la guia (monja de la comunitat de les Beatituds) que ens va explicar la història. Comentà que l’abadia està consagrada en honor a Sant Martí de Tours, està situada en un pic rocós a 1055 m. d’alçada del Canigó.
La part oriental de les esglésies superposades és el resultat de la primera sèrie de les obres. La part occidental es va construir després. Això explica la divisió en dos parts del planell de l’església alta. També diu que Wifredo II de Cerdanya va ser el fundador de l’abadia i encara que va ser enterrat en ella, actualment solament es conserva la tomba cavada a la roca, com també la de la seva esposa. L’abadia va ser consagrada en 1009, però en 1483 un terratrèmol la va destruir parcialment. Des de 1902 a 1932, Monsenyor Carsalade du Pont, Bisbe de Perpignan va iniciar la reconstrucció. De 1952 a 1983 Don Bernard de Chabannes ho va finalitzar i va restablir la vida espiritual. Fins 1987 habitaven en el monestir el benedictí Bernard de Chabannes junt a voluntaris que realitzaven el manteniment . El Bisbe de Perpignan en el mateix any cedí l’abadia a una comunitat religiosa , contrariant el desig del restaurador a tornar a veure una comunitat benedictina.
Finalitzada la visita i agraint a la guia la seva tasca, ens vam dirigir a la localitat de Vernet les Bains on teníem el restaurant per anar a dinar. Acabat l’àpat, vam tornar a Barcelona.
Hem de dir que l’excursió va estar molt bé, aprofitant-la al màxim, en un entorn meravellós.