El divendres 14 de Novembre, vàrem trobar-nos una bona colla d’actuals i antics treballadors d’Asepeyo per tal d’acomidar-nos d’una persona i millor amiga. La Teresa Mimó va deixar-nos per sempre, després d’una llarga lluita amb la seva malaltia. Una lluita que va dur amb una tremenda enteresa i posant en funcionament una gran habilitat per saber veure una mica de llum al final del túnel i perseguint amb una rialla i un optimisme envejable les mínimes opcions de poder tenir una millora que l’hi permetés dur una vida el més normal possible.
En cap moment va transmetre a la gent que l’estimàvem cap sensació de pena o d’angoixa, tot i que tots sabíem lo dura que era la seva lluita i les poques opcions que tenia de guanyar la batalla que ella en cap moment s’havia buscat. Va estar lluitant fins al darrer moment.
Infermera de profesió, va treballar primer a l’Institut d’Anglí, a Urgències i després va ser per sempre més la infermera de l’enyorat Dr. Henriquez, amb qui va treballar fins al seu final i després va seguir incorporada a la Direcció d’Assistència Sanitària (DAS) fins la seva jubilació.
La seva dilatada vida laboral entre nosaltres va fer que es relacionés amb moltíssima gent, de pràcticament tot arreu i va ser una d’aquestes persones de les que ningú no en dirà una mala paraula ni en guardarà cap mal record. Sempre amb una rialla a la boca, la trobaves disposada a ajudar en qualsevol cosa que se l’hi pogués demanar amb un espirit de col·laboració, que sempre anava mes enllà de l’imaginable i sense un mal gest, fent que el treball al seu costat no semblés que era una feina.
La Teresa finalment ens ha deixat i ens ha quedat un buit que poc a poc anirem omplint amb el munt de bons recors i vivències compartides durant mès de 40 anys, fent-se sentir a la vora, forjant una amistat que ens ha deixat una petjada per sempre al fons dels nostres cors.
Gràcies per tot, el teu record ens perdurarà per sempre.
Carles Pociello.
