Seleccionar página

Arribats aquests dies, el 17 del present mes es va celebrar com anys passats el dinar de Germanor.

El restaurant escollit ha estat d’entre varis pressupostos el de l’Hotel Barcelona Catedral, al carrer Capellans,4 a Barcelona. L’hora de l’àpat és al voltant de les 14 hores. Prèviament es va fer a les 12,30 hores una visita guiada a la Casa de Convalescència (antic Hospital de la Santa Creu), al carrer del Carme,47 (Barcelona). Una vegada reunits tots els socis que volíem fer la visita, es va començar. Segons ens va comentar la guia, primerament veuríem un audiovisual i acabada la sessió  iniciaríem el recorregut i explicaría  la història de la Casa de Convalescència.

És un edifici civil del segle XVII destinat a la convalescència dels malalts del veí Hospital de la Santa Creu. Al principi es van acollir set homes i cinc dones. Tot i que la primera pedra la hi va posar el bisbe Sentís el 26 de març de 1629,  fins que es va inaugurar, els dies 24 i 25 de gener de 1680.

Explica que el projecte inicial de l’edifici, que després va ser reduït, era de tres plantes; a la planta baixa els menjadors, cuines, rebost i forn. A la primera, dos dormitoris (un pels homes i altre per a dones) les secretes i la capella i a la planta de dalt el guarda-roba. També hi havia un claustre i un sobreclaustre.

La Casa de Convalescència va constituir una clara millora en l’atenció als malalts per al seu recobrament. El lligam amb l’Hospital va continuar fins a principis del segle XX.

Aquesta obra,  com tantes altres a Catalunya, va ser fruit de l’impuls de la societat civil de l’època. Diversos ciutadans i famílies benestants van fer gala de la seva generositat en deixar els seus béns a la institució i als pobres convalescents. Això els atorgava els títols de fundadors i des d’aleshores els seus escuts apareixen com elements decoratius per tot l’edifici. Continuant amb la paraula la guia comenta que, segons la llegenda,  Pau Ferran era un ric navilier  arruïnat que estava ingressat a la Casa  i després de recuperar la seva fortuna va llegar els seus béns a la Casa de Convalescència que l’havia acollit. Certament ocupà un lloc preeminent en la història  d’aquesta casa. L’arquitectura és plenament classicista, l’edifici fa poques concessions al Barroc.

La casa de la Convalescència reuneix exemples cabdals  de les arts plàstiques dels segles  XVII i XVIII tant en escultures  i pintures, com en ceràmiques i revestiments. No podem deixar d’esmentar la bellesa dels detalls ornamentals del claustre, la doble cornisa, les arcades, pilastres, el brocal del pou, la capella, etc.              

Continuant amb la paraula, diu que la Casa de Convalescència està considerada un dels conjunts més reeixits de l’art català del segle XVII. Ens diu que, com altres edificis nobles de la ciutat de l’època, el pati dels tarongers és un jardí elevat, avui dia en homenatge a Mercè Rodoreda, on es mostren algunes de les plantes que l’autora anà esmentant al llarg de la seva obra. Terminada la visita a la Casa de Convalescència, actualment Institut d’Estudis Catalans i donant-li les gràcies a la guia per la seva tasca, ens vam dirigir cap el restaurant per celebrar el dinar de Germanor.

Arribats i distribuïts a les taules es va iniciar l’àpat. Finalitzat el mateix i després d’una àmplia sobretaula entre el socis, ens vàrem desitjar unes bones festes de Nadal i que el proper any sigui molt venturós amb salut i pau i que ens puguem trobar una altra vegada.

Es pot dir que va ser un bon dia de Germanor.