El passat dia 13 de juny es va realitzar una nova sortida cultural per part d’AJAC. Aquesta vegada va ser per visitar el Monestir(cistercenc) de Santa Maria de Vallbona a la localitat de Vallbona de les Monges (Lleida).
Arribats a la població i fins l’hora d’iniciar la visita programada amb guia, vam donar un volt pel poble, donat que la majoria dels excursionistes no el coneixíem . Trobats tots a l’entrada del Monestir i presentat el guia vam començar la visita.
Ens explicà que el Monestir està situat dins del poble, pertany a la comarca d’Urgell, a l’arxidiòcesi de Tarragona i a la província de Lleida. El cenobi s’aixeca al mig d’una àmplia vall formada pels estreps de la serra del Tallat(787 m.) El cenobi roman isolat durant quatre centúries com Poblet i Santes Creus i forma l’anomenada “trinitat cistercenca” de Catalunya. En el concili de Trento (12/1563) es mana que els convents de monges no estiguin en llocs solitaris per causa de possibles perills. Les religioses opten per constituir un poble i és així com s’origina el municipi de Vallbona de les Monges, format pels veïns de Montesquiu (desaparegut a mitjan del segle XVI) i d’altres localitats pertanyents a la baronia del cenobi. El primer Ajuntament fou constituït l’any 1573. Continuant amb les explicacions diu que té els inicis el Monestir en unes agrupacions mixtes d’ermitans que després es converteixen en cenobites, els quals viuen sota bàcul pastoral del seu fundador Ramon de Vallbona, observant la Regla de Sant Benet. En l’any 1175 la comunitat llavors exclusivament femenina, s’havia incorporat a la reforma cistercenca i tenia per abadessa a Oria Ramirez, vinguda de Colobres o de Tulebras(Navarra), aquesta va ser la primera casa femenina de l’Orde establerta en terres hispàniques sota la protecció d’Alfons I el Cast i de la reina Sança (molt vinculats a Vallbona). Des de principis del segle XIII se celebren al cenobi capítols generals d’abadesses, converteixen d’aquesta manera Vallbona en el més important centre femení d’espiritualitat i de vida cistercenques. Presta repetidament hostalatge als reis Alfons el Cast, Jaume I el Conqueridor i Alfons el Savi amb les respectives mullers i corts.
Seguidament passem al temple. L’església té la planta de creu llatina, pròpia del romànic i els tres absis carrats. Admirem els mascarons humorístics de l’absis del santuari. A la cúpula o llanterna vuitavada del creuer (s. XIV) hi havia dues campanes regulars. La torre d’escala i el cimbori-campanar, exemplars únics a Catalunya.
L’ interior del temple -comenta el guia- ens meravella per la simplicitat i l’admirable joc de llums. La claror penetra a través dels vitralls clars. En el compartiment del santuari, a la banda dreta de l’altar veiem el sarcòfag encastat, senzill i llis de la santa reina Violant d’Hongria, segona muller de Jaume I el Conqueridor que va voler ser enterrada allí sense cap ornament. Davant mateix, a l’altre costat hi ha la tomba de la princesa Sança d’Aragó, filla d’ambdós. A la dreta del cor, tocant la reixa hi ha la capella del Corpus Christi amb uns relleus atribuïts a la millor escola del gòtic. Presideix la capella una imatge de la Mare de Deu del Cor (s. XIV). Seguint al guia passem al claustre.
Explica que té forma trapezoïdal, per poder aprofitar al màxim les hores de sol i en conjunt és una curiosa i variada representació dels estils que prevalgueren durant les primeres quatre centúries del cenobi. La distribució de les dependències és la típica de les cases cistercenques. L’entrada principal és per l’oest. El temple és bastit a l’indret de tramuntana per protegir la resta del cenobi. Al nord hi ha la biblioteca i la porta per on les monges entren al cor, l’est la sala capitular, al sud el calefactori.
La sala capitular impressiona per la seva nuesa. El banc de carreus que circumda la nau, ens dóna una idea de la gran capacitat del cenobi. Al peu de la capella actual hi ha la llosa funerària d’Elisenda de Timor (abadessa des de 1270-1273) la més antiga de totes les lloses abacials que existeixen a Vallbona. Es pot dir que la peça fonamental de Vallbona és la comunitat de monges donant un testimoniatge ferm de vida contemplativa i d’acollença generosa, de pobresa absoluta i de simplicitat nua.
Acabada la visita i donant les gràcies al guia per les àmplies explicacions que va donar, ens acomiadem i ens dirigim cap el restaurant a la localitat de Montblanc.
Una vegada arribats i col·locats a taula vam iniciar el dinar. Després d’una llarga i àmplia sobretaula vam tornar cap a Barcelona. Hem de dir que la sortida va anar bé.