El passat dia 10 de juny es va realitzar la sortida cultural acordada en la darrera assemblea a la localitat de Besalú. A l’hora convinguda i reunits tots en el punt de trobada es va iniciar el viatge amb autocar. Després d’una parada en ruta, vam arribar a la localitat a on ens estaven esperant altres companys. Tots junts ens vam dirigir a la plaça de la Llibertat per poder començar la visita concertada amb la guia (Srta. Anna) de l’oficina Ars Didàctica.
Es inicià la visita explicant la guia l’origen de la localitat que cal cercar-lo en el castell documentat des del segle X i situat al cim d’un turo en el qual es troben igualment les restes de la Col·legiata de Santa Maria. Va dir que el contat de Besalú va ser uns dels contats existents en la Marca Hispànica durant la primera meitat del segle IX. Va ser territori amb un govern descentralitzat (pagus) del comtat de Girona. La plaça de la Llibertat, on estem, es pot destacar principalment per dos edifici: la Casa de la Vila i l’antic Palau de la cúria. És una plaça quadrangular i espaiosa, on tres dels seus contorns tenen porxos formats per arcs semicirculars que són desiguals entre ells per haver estat construïts en diferents èpoques. Destaca especialment una arcada molt més estreta perquè esta sota un edifici de reduïda amplada.
Seguidament ens dirigírem cap a l’església de Sant Vicenç, actual parròquia del poble. Comenta que és d’estil romànic amb alguns elements de transició al gòtic, com la rosassa i el finestral. A l’interior es troba la tomba gòtica de Pere de Rovira, que el 1413 va dur fins a la localitat les relíquies de Sant Vicenç. Continuant la visita vam arribar al Monestir de Sant Pere. Ens explica que del monestir benedictí original s’ha conservat l’església. Va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat el 1003 per Bernat I conegut amb el sobrenom de Tallaferro (un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns). En el any 1020 viatjant per la Provença per assistir a la boda del seu fill Guillem va morir ofegat en travessar el riu Roine. Fou sepultat en el claustre del Monestir de Ripoll. Dins de l’església de Sant Pere es troben les tombes dels abats més notables, com també una fossa comuna en la qual descansen les despulles dels monjos.
Prosseguim la visita arribarem a l’hospital de Sant Julia que conserva la façana exterior (segle XII). Va ser construït pels comtes de Besalú per atendre els peregrins que arribaven a la localitat. En l’actualitat a coll un centre sociocultural.
Tot seguit ens dirigint a la Sinagoga. Explica la guia que és un conjunt arqueològic a la localitat. Comprèn les restes de l’antiga sinagoga medieval, la micvé o banys rituals, el pati i la sala d’oracions. Va esta descoberta a l’any 1964 de manera inesperada durant unes excavacions. És el primer edifici d’aquestes característiques trobat a Espanya i el tercer en importància i uns dels més importants dels existents actualment a Europa. Construït amb pedra tallada. Destaca especialment en el conjunt la micvé o banys rituals i de purificació pel seu excel·lent estat de conservació. Continuant amb la paraula la guia digué que els banys eren usats tant per homes com per dones i també s’hi purificaven objectes d’ús personal. La sala és un espai rectangular subterrani d’estil romànic, una finestra que il·lumina l’estança, un seguit de replans i 36 graons que condueixen fins la piscina que s’omplia amb aigua procedent d’una font, del riu que flueix sense cap canalització i de forma totalment natural. La sinagoga no només tenia us religiós sinó que també s’hi celebraven reunions civils. En l’any 2013 el conjunt de la sinagoga de Besalú va ser declarada bé cultural d’interès nacional pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de zona arqueològica.
Des de el pati de la sinagoga i estant molt a prop el pont fortificat, la guia digué que és de estil romànic sobre el riu Fluvià, d’accés a la ciutat. Al llarg dels segles a sofert diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions. La primera noticia que es té del pont data de 1075. Per haver patit aiguats durant anys, afectaren el pont de manera que es va tenir que reparar-lo tot sovint. És d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars molts d’ells fonamentats a la roca viva. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada. A l’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per l’industria local. Va ser dinamitat durant la guerra civil, reconstruït posteriorment. Una vegada acabada la visita i donant-li les gracies per la seva bona tasca i col·laboració ens acomiadàrem de la guia Srta. Anna.
Donat que el restaurant era molt a prop, ens vam dirigir a peu a on ens estaven esperant per començar a l’hora concertada el dinar. Una vegada col·locats tots a taula, es va iniciar el mateix. Desprès d’una llarga i agradable sobretaula i donada l’hora, es va regressar als llocs de sortida.