Conforme a l’acord pres per l’Assemblea en la reunió de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya del 5 de febrer de 2014, el passat dia 8 de març férem una sortida cultural per visitar el Castell de Cardona i la Col·legiata de Sant Vicenç. Al mateix temps i donat que estem en època de calçots aprofitàrem l’avinentesa per gaudir d’una calçotada.
Arribats tots , iniciàrem la visita guiada per la Srta. Laura, que ens explica molt detalladament la història. El conjunt monumental del Castell i la Canònica de Sant Vicenç està integrat per elements diversos que són el resultat dels 2.500 anys d’ocupació humana de la muntanya.
Des de l’antiguitat l’home ha buscat llocs a dalt de muntanyes per construir fortaleses que permeten el control del territori.
Des dels seus 585 m d’alçària, hom gaudeix d’un domini visual privilegiat sobre la conca fluvial del Cardener i la sal que aflora a Cardona, circumstància que feia d’aquesta muntanya un emplaçament únic per defensar l’accés al seu salí i el comerç de la sal a través de les valls del Cardener.
La primera ocupació humana d’aquest indret és d’època ibèrica. Amb la conquesta romana i la posterior romanització, aquest primer hàbitat va perdre importància a favor d’altres de més a prop al salí. En l’any 798 Lluís el Pietós, fill de Carlemany, ordenà l’ocupació del “Castrum Cardona” com preludi de la conquesta de Barcelona i la formació de la Marca Hispànica o frontera sud de l’imperi carolingi amb al-Andalus. Sota la influència assolida pels senyors de la sal va fer de Cardona i el seu Castell un dels epicentres politics del Principat, primer com a vescomtat i després com a comtat i ducat. A les portes de la modernitat, el Castell de Cardona era un més dels vells castells medievals escampats pel Principat. Des del 1450, les absències dels senyors havien estat cada cop més llargues a favor dels seus palaus de Barcelona i altres indrets.
La guerra de Separació (1640-1652) i la posterior pau dels Pirineus (1659) van capgirar els fets.
En l’any 1691, el vell castell va ser reconvertit en una moderna fortalesa. A la primavera del 1692 van començar les obres de la nova corona de baluards que havia d’encerclar el recinte medieval del Castell. Les noves defenses van poder demostrar la utilitat en el decurs de la guerra de Successió (1700-1714). Cardona fidel a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria, va haver de resistir les escomeses dels exèrcits de Felip V. Cal destacar el setge de més de quaranta dies sofert a la tardor de 1711 que li va donar la fama de no haver-se rendit mai per la força de les armes. Això fins l’18 de setembre de 1714, set dies desprès quan es va produir la capitulació de Barcelona. La capitulació de Cardona va ser la condició indispensable posada pel duc de Berwick per donar per acabada la guerra.
Des de 1931, l’església de Sant Vicenç té la categoria de monument nacional. A l’any 1949, la declaració s’estenia a tot el recinte fortificat del Castell.
La Torre Mestra o de la Minyona, està situada a la cota més alta de la muntanya. La seva estructura original corresponia a una torre cilíndrica d’uns 10,50 m. de diàmetre per 25 m. d’alçària. La seva fesomia actual amb només 12,50 m. d’alçària es degut a les reformes entre 1794 i el 1810. Deu el seu sobrenom a una llegenda del segle XVIII que narra els amors d’una de les filles dels vescomtes , la Minyona, amb un cabdill musulmà. Assabentat el vescomte la va tancat a la torre per poder desfer la relació. Continuem la visita pel pati d’armes de la torre de 25 m. de llargària per 15 m. d’amplària. Correspon amb el primitiu recinte sobirà o primer Castell de les primeres fases de la fortificació de la muntanya.
Continuant passem al pati d’armes a cel obert a l’entorn del qual s’estructuraven els pavellons del palau dels senyors que entre els segles XII i XIV devien ocupar. Fins a mitjan del segle XV hi van residir els vescomtes i comtes de Cardona amb la seva família.
Seguidament vam anar a la capella de Sant Ramón Nonat (s. XVII). La família ducal induïda per la devoció a Sant Ramon i els mercenaris van promoure la construcció. Ha sofert diverses reformes, fins a la darrera de l’any 1962.
A continuació passàrem als porxos, meitat castell i meitat canongia. La guia explicà que l’estructura porxada possibilitava la transició des del pati del palau al recinte conventual de Sant Vicenç. Aquesta divisió de l’espai s’explica per la donació feta de la part oriental de la muntanya del castell l’any 1040 al seu abat, arran de la consagració del nou temple pel bisbe Eribau d’Urgel.
Ens introduïm a l’església amb la guia i ens explica que està documentada des de l’any 980, l’obra es va iniciar a l’entorn de l’any 1019 sota el impuls del vescomte Bermon. A l’any 1040 el nou edifici ja era consagrat. En l’any 1592 va ser reformada com a col·legiata secular. La posterior conversió del castell en caserna militar, va obligar els canonges a l’abandó progressiu dels recinte fins que a l’any 1794 van ser forçats a deixar la seva església, transformada a partir de llavors en magatzem. En l’any 1931 va ser declarada monument nacional. L’aspecte actual es deu a la restauració iniciada en 1949.
Es tracta d’una gran basílica, dividida en tres naus rematades a llevant per un creuer, coronat per una cúpula en el qual s’obren tres absis. El resultat final fou un edifici considerat prototípic del primer romànic català. L’atri és l’espai de transició entre el claustre i l’interior de l’església amb funcions de vestíbul. A l’interior del temple i recolzant-se sobre les voltes de l’atri es disposa d’una tribuna per a l`ús dels senyors, amb accessos des de l’atri o del segon pis del sobreclaustre. L’església compta amb tres naus separades per pilars cruciformes amb una nau central coberta amb una volta de canó, mentre que les dues naus laterals són cobertes per voltes d’aresta. La nau central és molt més alta que les laterals i s´il·lumina directament per grans finestrals . El transsepte va ser l’espai triat per acollir-hi les despulles dels membres de la nissaga vescomtal, comtal i ducal de Cardona que es van fer enterrar a l’interior de l’església, Quan els senyors van incomplir aquest costum centenari, s’hi van encabir també les tombes dels abats i canonges de la col·legiata. La posterior ocupació militar del castell va significar la destrucció de quasi totes les tombes. A l’extrem sud del creuer podem localitzar les restes del sepulcre de Joan Ramon Folc (1375-1442) segon comte de Cardona. A l’extrem oposat se situa el panteó d’alabastre del duc Ferran Ramon Folc (1513-1543) i la seva esposa Francesca Manrique de Lara(1539). Continuant amb les explicacions diu que el presbiteri era l’escenari on els senyors prestaven jurament sagramental a Sant Vicenç previ a la presa de possessió del títol. 
La cripta està situada sota l’altar major. Consta de tres naus, cobertes amb voltes d’aresta, suportades per columnes monolítiques . En els seus orígens, era designada com la confessió de Sant Vicenç. El resultat final de les obres de fortificació, iniciades a la dècada del 1690 i concloses del tot cent anys després en temps de la guerra Gran (1793-1795), és la corona de baluards que envolta tota la muntanya del castell amb un total de set baluards, mentre que la resta es disposen segons les condicions del terreny. Els murs frontals poden arribar a tenir 4 m. de gruix. En els respectius terraplens es trobem les troneres per l’emplaçament de l’artilleria amb unes cent boques de foc. En el seu angle exterior se situen les garites o cossos de guàrdia. La comunicació entre el castell i la vila a través de diferents recintes es realitza mitjançant l’antic camí de ferradura, que amb la fortificació del castell es va defensar o cobrir amb les bateries dels baluards.
Acabada la visita i desprès d’un ampli col·loqui amb la guia Srta Laura, li donem les gràcies de part de tots els acompanyants per les seves explicacions i ens dirigim al restaurant El Forn de Su a la població de Su. Arribats i una vegada col·locats als llocs iniciem el dinar. Conclús el mateix i després d’uns agradables i cordials col·loquis, ens vam dirigir cap a Barcelona.
S’ha de dir que la sortida va ser perfecta tant per la visita al Castell de Cardona i la Col·legiata com pel dinar i el bon temps que ens va acompanyar.