Citats els socis i acompanyants en el punt de trobada i a l’hora programada, se inicia la ruta cap el Museu i posteriorment al restaurant, amb Julia Tours.
Arribats al Museu i juntament amb companys que ens estaven esperant es formaren dos grups, donat el nombre de persones que son per poder fer la visita guiada. Una vegada creats és inicia la mateixa.
Expliquen que el Museu és un equipament patrimonial dedicat a divulgar el coneixement sobre el ferrocarril. El mateix esta ubicat en un antic dipòsit de les locomotores de vapor des de 1881, any d’inauguració de la connexió ferroviària de Vilanova i Geltrú amb Barcelona, amb base i taller de reparació fins al 1967 quan va ser clausurat. Continuant amb la paraula, comenta que a l’any 1981 sent el centenari d’inauguració de la línia, es va promourà la col·laboració entre Renfe i la Generalitat de Catalunya per crear el Museu del Ferrocarril, incorporant-se al poc temps l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. En l’any 1990 va ser inaugurat el Museu el 5 d’Agost.
Fins a dia d’avui s’ha nat creant nous espais i diverses obres de remodelació. Hem vist les diverses locomotores exposades, con també vagons rehabilitats i el tren del centenari trajecte Barcelona-Mataró, etc.
Es pot dir que és magnificà la mostra i conservació de tots els elements, tant maquinaria con vagons. Un lloc ideal per poder gaudir de la nostra historia referent als ferrocarrils.
Terminada la magnifica visita i les explicacions rebudes per part dels guies ens acomiadem donant-los-hi les gràcies per la bona tasca desenvolupada.
Seguin ruta cap el Restaurant Xaloquell per iniciar el dinar previst (Calçotada). Una vegada arribats i al gaudir d’un dia molt bo, el començament dels calçots aquest any es fa al exterior. Acabat, es passa al interior per continuar amb la resta del menú.
Després de una llarga i agradable sobretaula ens acomiadem del personal donant-los-hi les gràcies, ja que tot a estat perfecte, com també l’atenció que han tingut amb nosaltres.
Seguidament es va iniciar la tornada als punts de sortida.
El dia 25 de febrer, l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya va realitzar tal i com estava prevista la sortida a la localitat de Sant Cugat del Vallès. Es va fer una visita guiada al Reial Monestir de San Cugat (la Basílica, claustre, el recinte emmurallat) i també a la Casa Museu-Cal Gerrer (Fundació Cabanas) posteriorment, ens dirigírem al restaurant Can Cortès (Sant Cugat) per dinar de calçotada.
Trobats tots a l’hora convinguda, vam iniciar el viatge cap a Sant Cugat del Vallès. Una vegada arribats i juntament amb els companys que ens estaven esperant vam anar cap al monestir on vam ser rebuts pels guies, els quals van decidir fer dos grups per tal de facilitar la visita ja que érem un grup forca nombrós. També ens van comunicar que en aquells moments hi havia una cerimònia dins de l església, així que decidiren començar el recorregut per l’exterior del temple fins que poguérem entrar a l’església i iniciar la visita.
El guia ens explica que els orígens del monestir es remunten al segle IX. L’inici de la comunitat s’atribueix al rei francès,Carlemany. L’any 785 el rei francès, devot de Sant Cugat, va posar l’abat Deodat i amb dotze monjos de l’orde de Sant Benet es va fundar la comunitat. L’any 852 el monestir es arrasat pels sarraïns, però es va reconstruir ràpidament. D’aquesta antiga abadia benedictina hem de destacar, entre altres, el seu claustre. La façana principal reflecteix les tres seccions de les tres naus,una mica més alta la central . La gran rosassa de 8,20 m. de diàmetre il·lumina la nau central i recorda molt a la de la seu de Tarragona i també a la de l’església del Pi (Barcelona). Per les restes descobertes a l’interior del recinte es podria dir que el lloc l’ocupava una fortalesa romana. Continuant la visita per l’ exterior explica que a la façana lateral la base quadrada del campanar correspon a l’església del segle XI on destaquen tres finestrals. El cimbori, un cos d’edifici prismàtic de vuit cares, cadascuna de les quals té un gran finestral coronat per un petit campanar de dos pisos.
A continuació vam passar a l’interior. El guia comenta que es pot observar tres naus semblants en altura i tres absis (XII i XIV) iniciats en estil romànic i acabats en estil gòtic amb una cúpula i un cimbori octogonal en el creuer. La impressió que es té en entrar és de sobrietat i senzillesa. L’ any 986 l’ abat Odó que regentava el monestir va iniciar les obres de reconstrucció del cenobi destruït per atacs de tropes sarraïnes l’any 985. L’abat Odó representa un dels moments més esplèndids de la història del monestir. Religiós i a la vegada guerrer va morir l’any 1010 a la batalla del riu Guadiario contra els musulmans. La seva tomba es troba a la nau esquerra de l’església i és visible per la decoració gòtica que l’envolta. Acabada la visita de l’església, vam passar al claustre que és el més destacat de tot el conjunt del monestir. El claustre es va construir al segle XII d’estil romànic sobre un d’ anterior. En el segle XII se li va afegir un segon pis i l’atri de l’entrada. La planta té una longitud de més de 30 m. Cada galeria consta de quinze arcs de mig punt sustentats amb dotze parelles de columnes i pilars als extrems decorats amb detalls variats des de la representació d’animals a escenes bíbliques. El claustre superior fou construït a la segona meitat del segle XVI per afrontar les necessitats d’espai del cenobi. Les galeries estan també integrades per arcs de mig punt. També vam visitar les galeries nord, de llevant, de migdia i de ponent. Acabada la visita, els assistents van comentar la bellesa del monestir i la perfecta i clara explicació dels guies. Donant-los les gràcies per la seva tasca ens en vam acomiadar.
Seguidament, vam anar a la Casa Gerrer- Fundació Cabanas per continuar amb la següent visita. Un cop allà, el Sr. Frederic Cabanas ens explica què és la Fundació Cabanas que es troba a l’antiga fàbrica de ceràmica Arpí, coneguda com Cal Gerrer. L’ edifici de 1851 va ser un important centre de producció de ceràmica fins l’any 1945. En Pere Arpí Savalls va fer edificar la fàbrica de ceràmica Arpí. L’any 1885 l’edifici es va ampliar i es va reformar la seva façana pre-modernista tal i com es coneix avui dia. Destaca per integrar en la decoració de la façana peces fetes a la mateixa terrisseria. Consta de quatre plantes. La primera, Sala d’actes i auditori: espai versàtil on es realitzen actes i audiovisuals. La segona, Pis del Cònsol : sala on es presenten exposicions temporals (ceràmiques, pintures). La Tercera, sala dedicada a l’actriu Marilyn Monroe (Norma Jeane Baker Mortenson). Aquesta exposició es presenta sota l’òptica particular del seu autor en Frederic Cabanas que ha destinat més de 35 anys a la recopilació d`objectes i documents, principalment llibres ,sobre l’ actriu. Es pot destacar el recull de peces que s’exposen que permet al visitant fer un repàs biogràfic de la seva trajectòria. Es pot admirar des de les fotografies d’una jove Marilyn a objectes de culte. Tanmateix l’arxiu presenta una biblioteca amb quasi 2000 volums que conformen el fons literari més extens del món i el primer museu dedicat a l’actriu. Senzillament molt curiós i magnífic. La quarta planta dedicada a la família Cabanas-Alibau la qual es van establir a Sant Cugat del Vallés. Els germans, Joan (1907-1952), Francesc (1909-1985)i Miquel (1916-1995), van destacar en la pràctica artística i literària. La cinquena planta és el mirador, una part important del museu. La petita terrassa està coronada per una escultura d’en Frederic Cabanas que presideix la teulada i des del balcó ens ofereix unes magnífiques vistes del monestir i de la serra de Collserola. Com que es feia el ball de les Gitanes (festa molt popular) vam poder gaudir de la festa des del balcó. Acabada la visita vam donar les gràcies al Sr. Frederic Cabanas per les seves explicacions i comentaris i ens en van acomiadar.
A continuació ens vam dirigir al restaurant Can Cortès per dinar. Una vegada ubicats cadascú al seu lloc es va iniciar la calçotada concertada. Acabat el dinar i després d’una agradable i llarga sobretaula es va retornar a les localitats dels passatgers. Es pot dir que en línies generals la sortida va ser correcta.
El passat dia 15 d’octubre i segons l’acord pres en la darrera reunió varen fer la sortida amb guia, per visitar el Castell de Sant Ferran a Figueres i dinar a Roses.
A l’hora programada i una vegada trobats tots, ens vam desplaçar cap a Figueres, fent abans una aturada pel camí per reposar forces. Arribats al Castell i donat lo gran i ampli del mateix la visita es farà amb cotxes de 4×4. Un dels guies inicia l’explicació dient que el Castell es va construir per frenar les possibles invasions, ja que el castell Bellaguarda, al Pertús, va passar a mans del Regne de França. Està situat sobre un turó a tocar de Figueres i ocupa una superfície de 320.000 metres quadrats. La primera pedra es va col·locar el 13 de desembre de 1753. La fortificació es va inaugurar el 1766 i les obres s’acabaren a l’any 1892. Fou construïda sota les ordres de diversos enginyers militars i destaquen Pedro Martin Cermeño i Juan Martin Cermeño. El nom de Castell de Sant Ferran li fou donat en honor del Rei d’Espanya Ferran IV.
Iniciat el recorregut el guia explica que les seves dependències cobertes sumen un total de vuitanta-nou casamates a més de vuit cisternes. Al nivell del fossat del front est, hi ha les cavallerisses impressionant nau capaç d’allotjar en el seu dia 3 esquadrons de cavalleria (450 places).
L’espai intern del recinte és ocupat per nou grans edificis, destinats a l’allotjament dels comandaments i oficials amb les seves famílies i a diversos serveis. Durant la gerra del Francès (1808-14), Sant Ferran fou ocupat per les tropes napoleòniques comandades pel coronel Piat. Durant aquest període es va produir dins dels murs la mort del general Mariano Álvarez de Castro, defensor de la ciutat de Girona durant el terrible setge de 1809. Poc desprès de la mort del general, a l’abril de 1811 el castell va ser recuperat per les tropes de la Junta Superior del Principat.
Del 1906 al 1933 una part del castell es destina a funcions de penal civil. L’any 1939 les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemarem armaments i obres d’art. L’1 de febrer del 1939 s’hi celebra la darrera sessió de les corts republicanes. El 8 de febrer els republicans destrueixen l’armament emmagatzemat per què no passes a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions. El castell seguirà sent presó militar fins el 1991. L’any 1983 hi serien empresonats els condemnats pel cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Antonio Tejero Molina, i els capitans Vicente Gómez Iglesias i Jesús Muñecas Aguilar. Tejero va estar a la presó fins el 1991, sent traslladat a la presó d’Alcalá de Henares, fins que va recuperar la llibertat el 1996. Des de l’any 1997 s’obre al públic. Impressionant fortalesa construïda en aquells anys.
Acabada la visita vam tornar a l’autocar per anar cap a localitat de Roses on estava el restaurant per dinar. A l’hora concertada es va iniciar el mateix i després d’una àmplia i agradable sobretaula ens vam dirigir a Roses per donar un vol per la ciutat. Terminada, vam tornar a Barcelona. En general es pot dir que la sortida va estar bè.
El passat dia 17 d’octubre vam realitzar la sortida acordada per visitar el Museu del Castell de Peralada i posteriorment dinar al restaurant La Muga, a la població de Vilanova de la Muga.
Arribats a Peralada, ens vam dirigir al convent del Carme on està ubicat el museu. Rebuts per la guia, ens explicà que visitaríem el Claustre i l’església, la biblioteca, les col·leccions de Vidre antic i de ceràmica i el museu del vi.
Inicià el recorregut explicant que El Museu del Castell de Peralada està instal·lat al Convent del Carme, que fou un monestir de frares carmelites establert a les afores de la població. L’any 1.293 el vescomte Dalmau de Rocabertí va cedir a la comunitat del Carme unes propietats que havien quedat integrades al nucli fortificat, després de l’ampliació de les muralles. Durant el segle XIV van ser bastits el convent i l’església. El temple va ser consagrat abans del 1.400. L’església del Carme és un edifici gòtic del segle XIV que està format pel claustre i l’església. Es troba al sector de llevant de la població, dins dels límits del recinte emmurallat de la vila medieval. 
És una església d’una sola nau amb capelles laterals. Té un campanar d’espadanya al mur sud de la nau de dues obertures. L’interior de l’església destaca la conservació del sostre enteixinat de fusta amb decoració policroma amb elements i motius dels Rocabertí i d’altres llinatges medievals. Cal mencionar també els vitralls de l’altar major. Al costat de migdia de l’església es troba el claustre, amb les dependències monàstiques al voltant. De fet tot el conjunt és un museu en que està exposada la col·lecció pel pròcer Miquel Mateu pel que no guarda una cronologia argumental.
Continuant amb la visita, la guia ens acompanyà a la sala on està ubicada la biblioteca que conté a prop de 100.000 volums, entre els quals hi ha 200 incunables, 800 executòries de noblesa i més de 1.000 edicions diferents d’El Quixot, traduït en 33 idiomes diferents. La biblioteca va ser creada per Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (advocat, home de lletres) que a partir de 1.888 començà a viure permanentment al Castell. A l’any 1923 Miquel Mateu va assumir el control del complex, emprenent les tasques de restauració i donant continuïtat a la biblioteca, fins arribar a la magnitud actual.
Seguidament passàrem a la sala on està instal·lat el Museu del Vidre i Ceràmica. La guia explicà que conté una de les col·leccions més grans i millors del món, amb una àmplia selecció de vidre català i nombroses representacions de vidre de totes les èpoques, formada per més de 2.500 peces Així mateix comentà que la col·lecció de ceràmica consta de més de 1.000 peces. Terminada la visita aquestes dependències, pasàrem a veura el Museu del Vi. Comenta que esta ubicat a les antigues bodegues dels frares carmelites. Es va crear als 60 a la cava on fins aleshores s’elaboraven els vins de Perelada, i digué la guia que tots elements i els objectes esposats, més de 800, corresponen a la cultura del vi en qualsevol de les seves fases.
Acabada la visita i donant-li les gràcies per la seva tasca, ens vam dirigir cap al restaurant La Muga, ubicat a la localitat de Vilanova de la Muga, per iniciar el dinar. Terminat el mateix i després d’una cordial i àmplia sobretaula, vam tornar a Barcelona. Hem de dir que la visita al Museu va estar molt interessant, sobretot el referent a la Biblioteca i les col·leccions de peces de vidre i ceràmiques.
Sortida dia 14 de febrer 2015. Visita a la localitat de Valls, El Museu de Carros i eines del camp a Picamoixons i dinar al restaurant Cal Ganxo, a Masmolets.
El passat dia 14 de febrer del 2015 vam fer la sortida programada per visitar la localitat de Valls, també el museu de carros i eines del camp a Picamoixons i desprès, aprofitant que hi estàvem a la comarca dels calçots, dinar al restaurant Cal Ganxo la típica calçotada. Desprès de fer una parada pel camí, arribats a la localitat de Valls, capital de l’Alt Camp, vam iniciar la visita. L’Ajuntament està situat a la plaça del Blat. Aquesta plaça porticada rep el seu nom del comerç de cereals que s’hi feia i és coneguda com la plaça Bressol dels Castellers.
Valls va disposar per primera vegada d’una Casa de la Vila a l’any 1595. Anteriorment les reunions del Comú es feien a l’antiga església de Sant Miquel. Des d’aleshores, tot i que l’edifici consistorial no ha variat de lloc, ha experimentat diversos canvis. Cal destacar la construcció de la Sala Capitular (1526), la porta de la qual encara avui dóna entrada al saló de sessions, etc. L’any 1891, en el centenari de la Institució de les festes Decennals, es va crear la Galeria de Ciutadans Il·lustres, ubicada al saló de sessions de l’Ajuntament. Seguidament vam visitar l’església de Sant Joan. Hi ha notícies que indiquen que al segle XII hi havia al lloc on actualment està ubicada l’arxiprestal de Sant Jordi, una església romànica anomenada Sant Joan la Major. Degut al creixement demogràfic de la població, es va propiciar la construcció de l’actual església de Sant Joan Bautista, iniciada l’any 1569 i terminada l’any 1583. La nau central és d’estil gòtic, als laterals hi han catorze capelles (set a cada lateral).
El campanar és tot un símbol de la ciutat. La espectacular alçada de 74m. el converteix en el més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya. La construcció va començar al mes de març de 1896 i després d’uns mesos en l’any 1897 va ser beneït durant la festivitat de Santa Úrsula.
Al mig del centre històric hi ha el Call Jueu, que es troba a prop de l’església de Sant Joan. A l’antic barri jueu van viure durant els segles XIII i XV els jueus fins que van ser expulsats. A la dreta del carrer del Call hi ha el carrer de l’Escrivania, que es l’únic lloc de tota la ciutat que permet una visió total de la part frontal del campanar de Sant Joan. Passejant pel carrer de la Cort, el seu nom ve donat pel pas dels nobles que es dirigien a l’església de Sant Joan des del Castell, es troba la capella del Roser, una de les joies del patrimoni vallenc. Continuant pel carrer, al final hi ha la casa de Santes Creus. Va ser construïda l’any 1611, pels monjos del monestir de Santes Creus, habitada durant més de dos-cents anys. L’esmentat carrer es pot dir que és un dels més concorreguts i una de les principals zones comercials. Donat que ens esperaven a les 13 hores al Museu del Carro i eines del camp per fer la visita programada, ens vam dirigir cap a la localitat de Picamoixons. Arribats vam ser rebuts pel seu director. Seguidament vam passar a una sala on ens van projectar un audiovisual d’introducció, explicant com es feien els treballs del camp fins ben entrada la segona meitat del segle XX. A l’any 1994 en Rogeli Montabà, fundador del museu, va iniciar un procés de recopilació de peces antigues, carros i tot el relacionat amb els treballs al camp. Va recollir mes de 2000 peces. El museu es va inaugurar el febrer de l’any 2001. Durant tots aquests anys ha ampliat la col·lecció. Actualment hi ha més de 4500 peces. Acabat l’audiovisual vam iniciar el recorregut. En tots els espais un seguit de cartells ajuden a identificar i explicar les peces principals. A finals de l‘any 2010 es va instal·lar un equip de so que, mitjançant locució, els visitants poden fer la interpretació de les peces. Està organitzat en 5 espais diferents. 
Una nau principal de uns 600m. quadrats amb una vintena de carros per a diferents usos. Una altra d’uns 300m. quadrats, on s’hi exposen les eines per treballar la vinya i el vi. Hi ha una sala on hi ha el museu de la casa i una col·lecció d’eines petites de la pagesia, etc. A l’exterior hi ha una exposició d’arades diferents i dues arades franceses de l’any 1890. Es pot dir que va ser molt profitosa la visita al museu.
Acabada la mateixa i donant-li les gràcies al director, ens vam dirigir cap a la localitat de Masmolets per celebrar la tradicional calçotada al restaurant Cal Ganxo. Arribats i una vegada col·locats a les taules vam iniciar el dinar. Després de finalitzat i terminada l’àmplia sobretaula que els socis vam fer, ens vam tornar cap a Barcelona.
Es pot dir que la sortida va estar bé i a més ens va acompanyar bon temps.
Conforme a l’acord pres en la darrera assemblea del 18 de juny d’enguany, vam fer el passat dia 28/6/2014 la sortida cultural per visitar Sant Miquel del Fai. 
Arribats, iniciem amb el guia la visita. Ens explica que està ubicat sobre la Vall del Tenes. Al creuar l’abrupta cinglera pel pas de la foradada et trobes el primer edifici, un monestir-abadia del segle XV que presideix la vall de Riells. Seguidament arribem a la plaça de l’Abadia. L’arquitectura encaixa amb la muntanya, fent-li paret de suport. Continuant amb la paraula, comentà que al costat hi ha un rierol i una filera de petits llacs els quals reben l’aigua del desgel i de les pluges que es filtren per la roca . Davant hi ha la Casa del Priorat; és una de les construccions que es conserven millor i són representatives de l’estil gòtic català. Va acollir la casa del prior i dependències dels monjos en l’època en que el monestir de Sant Miquel del Fai va viure el màxim esplendor. Posteriorment va ser una fonda que rebia viatgers. Des de la terrassa-mirador es pot gaudir d‘una vista a la Vall del Tenes molt bonica. Seguint el passadís de pedra que va ser corredor del claustre, trobem l’Església de Sant Miquel. La capella data del segle X i és l’única església romànica construïda a sota d’una balma. Segons ens explicà es creu que abans de la construcció, aquest petit espai ja s’usava com lloc de culte, primerament per a ritus pagans i una vegada adoptat per l’Església per a celebracions religioses. Hi ha enterrats antics personatges importants. 
Baixant per una pila de graons arribem a la Cova de Sant Miquel. La entrada està mig amagada a la roca que ens porta a un passadís interior. Les parets regalimen aigua i per la seva acció sobre la roca s’han format estalactites i estalagmites. La cova va ser descoberta l’any 1836.Seguint el camí s’arriba a la plaça del Repòs. Un espai de silenci i pau. En un banc de pedra hi ha una escultura en bronze, assegut, de l’escriptor Josep Pla. Segons explicà el guia, el Sr. Pla va quedar encantat del lloc que tant va inspirar-lo en moltes de les seves narracions.
Continuant senderol arribem al Llac de les Monges, format per filtracions d’aigua quedant amagat sota la balma. El camí es converteix aleshores en un passadís interior de la muntanya que ens porta a passar per darrera del salt d’aigua del riu Tenes.
Després del salt d’aigua es pot passar sota d’un arc que era una altra porta d’entrada al monestir i comença el camí de l’Ermita de Sant Martí, que s’aixeca en mig d’una àmplia esplanada. L’Ermita és una bona mostra de les capelles romàniques de muntanya. Data del segle X, ha estat recentment restaurada, reproduint les pintures romàniques de les parets de l’absis. Segons antics escrits va ser església abans que es construís el monestir entorn de l’església de Sant Miquel. També ens explicà el guia que els pagesos i masovers de la zona celebraven les seves cerimònies religioses. Donat el temps consumit i havent de desplaçar-nos al restaurant per dinar, no es va poder visitar la Cova de les Tosques. Un indret enigmàtic i misteriós de Sant Miquel del Fai, però de difícil accés. A l’hora concertada vam arribar al restaurant. Una vegada col·locats tots a lloc es va inicia el dinar, que va estar perfecte. Acabat el mateix i després de les xerrades de sobretaula vam tornar a Barcelona.
