Os comento que en el dia d’ahìr va morir el nostra company i soci Eulogio Cibeira a l’edad de 85 anys per causa de l’agreujament de la malaltia que patia. Es trist comunicar la pèrdua d’un esser al que has estat treballant junt amb ell durant anys com en aquest cas. Sempre te recordaren.
Assabentat de la mort el passat dia 17 del present mes de l’esposa (Maria Rosa) del nostra company i soci Josep Escaler (C.A. Manresa), en nom de tots els associats d’AJAC el nostre més sentit condol. Rep una forta abraçada.
El passat dia 10 de juny es va realitzar la sortida cultural acordada en la darrera assemblea a la localitat de Besalú. A l’hora convinguda i reunits tots en el punt de trobada es va iniciar el viatge amb autocar. Després d’una parada en ruta, vam arribar a la localitat a on ens estaven esperant altres companys. Tots junts ens vam dirigir a la plaça de la Llibertat per poder començar la visita concertada amb la guia (Srta. Anna) de l’oficina Ars Didàctica.
Es inicià la visita explicant la guia l’origen de la localitat que cal cercar-lo en el castell documentat des del segle X i situat al cim d’un turo en el qual es troben igualment les restes de la Col·legiata de Santa Maria. Va dir que el contat de Besalú va ser uns dels contats existents en la Marca Hispànica durant la primera meitat del segle IX. Va ser territori amb un govern descentralitzat (pagus) del comtat de Girona. La plaça de la Llibertat, on estem, es pot destacar principalment per dos edifici: la Casa de la Vila i l’antic Palau de la cúria. És una plaça quadrangular i espaiosa, on tres dels seus contorns tenen porxos formats per arcs semicirculars que són desiguals entre ells per haver estat construïts en diferents èpoques. Destaca especialment una arcada molt més estreta perquè esta sota un edifici de reduïda amplada.
Seguidament ens dirigírem cap a l’església de Sant Vicenç, actual parròquia del poble. Comenta que és d’estil romànic amb alguns elements de transició al gòtic, com la rosassa i el finestral. A l’interior es troba la tomba gòtica de Pere de Rovira, que el 1413 va dur fins a la localitat les relíquies de Sant Vicenç. Continuant la visita vam arribar al Monestir de Sant Pere. Ens explica que del monestir benedictí original s’ha conservat l’església. Va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat el 1003 per Bernat I conegut amb el sobrenom de Tallaferro (un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns). En el any 1020 viatjant per la Provença per assistir a la boda del seu fill Guillem va morir ofegat en travessar el riu Roine. Fou sepultat en el claustre del Monestir de Ripoll. Dins de l’església de Sant Pere es troben les tombes dels abats més notables, com també una fossa comuna en la qual descansen les despulles dels monjos.
Prosseguim la visita arribarem a l’hospital de Sant Julia que conserva la façana exterior (segle XII). Va ser construït pels comtes de Besalú per atendre els peregrins que arribaven a la localitat. En l’actualitat a coll un centre sociocultural.
Tot seguit ens dirigint a la Sinagoga. Explica la guia que és un conjunt arqueològic a la localitat. Comprèn les restes de l’antiga sinagoga medieval, la micvé o banys rituals, el pati i la sala d’oracions. Va esta descoberta a l’any 1964 de manera inesperada durant unes excavacions. És el primer edifici d’aquestes característiques trobat a Espanya i el tercer en importància i uns dels més importants dels existents actualment a Europa. Construït amb pedra tallada. Destaca especialment en el conjunt la micvé o banys rituals i de purificació pel seu excel·lent estat de conservació. Continuant amb la paraula la guia digué que els banys eren usats tant per homes com per dones i també s’hi purificaven objectes d’ús personal. La sala és un espai rectangular subterrani d’estil romànic, una finestra que il·lumina l’estança, un seguit de replans i 36 graons que condueixen fins la piscina que s’omplia amb aigua procedent d’una font, del riu que flueix sense cap canalització i de forma totalment natural. La sinagoga no només tenia us religiós sinó que també s’hi celebraven reunions civils. En l’any 2013 el conjunt de la sinagoga de Besalú va ser declarada bé cultural d’interès nacional pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de zona arqueològica.
Des de el pati de la sinagoga i estant molt a prop el pont fortificat, la guia digué que és de estil romànic sobre el riu Fluvià, d’accés a la ciutat. Al llarg dels segles a sofert diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions. La primera noticia que es té del pont data de 1075. Per haver patit aiguats durant anys, afectaren el pont de manera que es va tenir que reparar-lo tot sovint. És d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars molts d’ells fonamentats a la roca viva. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada. A l’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per l’industria local. Va ser dinamitat durant la guerra civil, reconstruït posteriorment. Una vegada acabada la visita i donant-li les gracies per la seva bona tasca i col·laboració ens acomiadàrem de la guia Srta. Anna.
Donat que el restaurant era molt a prop, ens vam dirigir a peu a on ens estaven esperant per començar a l’hora concertada el dinar. Una vegada col·locats tots a taula, es va iniciar el mateix. Desprès d’una llarga i agradable sobretaula i donada l’hora, es va regressar als llocs de sortida.
El dia 25 de febrer, l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya va realitzar tal i com estava prevista la sortida a la localitat de Sant Cugat del Vallès. Es va fer una visita guiada al Reial Monestir de San Cugat (la Basílica, claustre, el recinte emmurallat) i també a la Casa Museu-Cal Gerrer (Fundació Cabanas) posteriorment, ens dirigírem al restaurant Can Cortès (Sant Cugat) per dinar de calçotada.
Trobats tots a l’hora convinguda, vam iniciar el viatge cap a Sant Cugat del Vallès. Una vegada arribats i juntament amb els companys que ens estaven esperant vam anar cap al monestir on vam ser rebuts pels guies, els quals van decidir fer dos grups per tal de facilitar la visita ja que érem un grup forca nombrós. També ens van comunicar que en aquells moments hi havia una cerimònia dins de l església, així que decidiren començar el recorregut per l’exterior del temple fins que poguérem entrar a l’església i iniciar la visita.
El guia ens explica que els orígens del monestir es remunten al segle IX. L’inici de la comunitat s’atribueix al rei francès,Carlemany. L’any 785 el rei francès, devot de Sant Cugat, va posar l’abat Deodat i amb dotze monjos de l’orde de Sant Benet es va fundar la comunitat. L’any 852 el monestir es arrasat pels sarraïns, però es va reconstruir ràpidament. D’aquesta antiga abadia benedictina hem de destacar, entre altres, el seu claustre. La façana principal reflecteix les tres seccions de les tres naus,una mica més alta la central . La gran rosassa de 8,20 m. de diàmetre il·lumina la nau central i recorda molt a la de la seu de Tarragona i també a la de l’església del Pi (Barcelona). Per les restes descobertes a l’interior del recinte es podria dir que el lloc l’ocupava una fortalesa romana. Continuant la visita per l’ exterior explica que a la façana lateral la base quadrada del campanar correspon a l’església del segle XI on destaquen tres finestrals. El cimbori, un cos d’edifici prismàtic de vuit cares, cadascuna de les quals té un gran finestral coronat per un petit campanar de dos pisos.
A continuació vam passar a l’interior. El guia comenta que es pot observar tres naus semblants en altura i tres absis (XII i XIV) iniciats en estil romànic i acabats en estil gòtic amb una cúpula i un cimbori octogonal en el creuer. La impressió que es té en entrar és de sobrietat i senzillesa. L’ any 986 l’ abat Odó que regentava el monestir va iniciar les obres de reconstrucció del cenobi destruït per atacs de tropes sarraïnes l’any 985. L’abat Odó representa un dels moments més esplèndids de la història del monestir. Religiós i a la vegada guerrer va morir l’any 1010 a la batalla del riu Guadiario contra els musulmans. La seva tomba es troba a la nau esquerra de l’església i és visible per la decoració gòtica que l’envolta. Acabada la visita de l’església, vam passar al claustre que és el més destacat de tot el conjunt del monestir. El claustre es va construir al segle XII d’estil romànic sobre un d’ anterior. En el segle XII se li va afegir un segon pis i l’atri de l’entrada. La planta té una longitud de més de 30 m. Cada galeria consta de quinze arcs de mig punt sustentats amb dotze parelles de columnes i pilars als extrems decorats amb detalls variats des de la representació d’animals a escenes bíbliques. El claustre superior fou construït a la segona meitat del segle XVI per afrontar les necessitats d’espai del cenobi. Les galeries estan també integrades per arcs de mig punt. També vam visitar les galeries nord, de llevant, de migdia i de ponent. Acabada la visita, els assistents van comentar la bellesa del monestir i la perfecta i clara explicació dels guies. Donant-los les gràcies per la seva tasca ens en vam acomiadar.
Seguidament, vam anar a la Casa Gerrer- Fundació Cabanas per continuar amb la següent visita. Un cop allà, el Sr. Frederic Cabanas ens explica què és la Fundació Cabanas que es troba a l’antiga fàbrica de ceràmica Arpí, coneguda com Cal Gerrer. L’ edifici de 1851 va ser un important centre de producció de ceràmica fins l’any 1945. En Pere Arpí Savalls va fer edificar la fàbrica de ceràmica Arpí. L’any 1885 l’edifici es va ampliar i es va reformar la seva façana pre-modernista tal i com es coneix avui dia. Destaca per integrar en la decoració de la façana peces fetes a la mateixa terrisseria. Consta de quatre plantes. La primera, Sala d’actes i auditori: espai versàtil on es realitzen actes i audiovisuals. La segona, Pis del Cònsol : sala on es presenten exposicions temporals (ceràmiques, pintures). La Tercera, sala dedicada a l’actriu Marilyn Monroe (Norma Jeane Baker Mortenson). Aquesta exposició es presenta sota l’òptica particular del seu autor en Frederic Cabanas que ha destinat més de 35 anys a la recopilació d`objectes i documents, principalment llibres ,sobre l’ actriu. Es pot destacar el recull de peces que s’exposen que permet al visitant fer un repàs biogràfic de la seva trajectòria. Es pot admirar des de les fotografies d’una jove Marilyn a objectes de culte. Tanmateix l’arxiu presenta una biblioteca amb quasi 2000 volums que conformen el fons literari més extens del món i el primer museu dedicat a l’actriu. Senzillament molt curiós i magnífic. La quarta planta dedicada a la família Cabanas-Alibau la qual es van establir a Sant Cugat del Vallés. Els germans, Joan (1907-1952), Francesc (1909-1985)i Miquel (1916-1995), van destacar en la pràctica artística i literària. La cinquena planta és el mirador, una part important del museu. La petita terrassa està coronada per una escultura d’en Frederic Cabanas que presideix la teulada i des del balcó ens ofereix unes magnífiques vistes del monestir i de la serra de Collserola. Com que es feia el ball de les Gitanes (festa molt popular) vam poder gaudir de la festa des del balcó. Acabada la visita vam donar les gràcies al Sr. Frederic Cabanas per les seves explicacions i comentaris i ens en van acomiadar.
A continuació ens vam dirigir al restaurant Can Cortès per dinar. Una vegada ubicats cadascú al seu lloc es va iniciar la calçotada concertada. Acabat el dinar i després d’una agradable i llarga sobretaula es va retornar a les localitats dels passatgers. Es pot dir que en línies generals la sortida va ser correcta.
El nostra company i soci de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya, va morir el passat dia 19 de febrer d’enguany a l’edat de 71 anys. Sentim profundament la pèrdua d’en Josep. Ens afegim al sentiment de la seva familia. Et recordarem.
El dia 14 de desembre del passat any 2016, es va realitzar com estava previst el dinar de Nadal de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya (socis) i la visita guiada a la Casa de les Punxes, també coneguda com la Casa Terradas. A l’hora convinguda ens vam trobar a l’entrada de la casa de les Punxes per iniciar la visita contractada. Rebuts per la coordinadora i degut al nombre de visitants, diu que es faran dos grups amb guies, per fer mes satisfactòria i millor la visita. 
Iniciant la visita, explica que la construcció va ser comissionada per Ángela Brutau, vídua de Bartolomeu Terradas i Mont (reconegut empresari tèxtil i agrícola) i destinada a les seves filles, Ángela, Rosa i Josefa Terradas i Brutau. A l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch li encarregaren el disseny d’una casa per a cada una de les germanes. Ell mateix realitzà un interesant projecte d’aires medievals aconseguint unificar els tres edificis, que aparentment semblen una sola casa. Els edificis havien de construir-se en solar triangular. El disseny està inspirat en la corrent Wagneriana pròpia del nord d’Europa, un bloc amb 6 cantonades.
La façana principal (Agda. Diagonal) i per ressaltar la categoria, l’arquitecte va situar dues torres circulars de mida i forma diferents. Els tres immobles es dividien en una planta baixa (local comercial), una planta principal, destinada a cada una de les propietàries, quatre plantes destinades al lloguer i una gran terrassa on estàvem les dependències del servei. Continuant amb la paraula, la guia diu que la planta baixa es va construir en pedra amb arcs i columnes decorades amb motius florals, mentre que en els pisos superiors es va utilitzar el maó vermell. Es pot observar la grandiositat dels treballs, ja que Puig i Cadafalch contava amb la col·laboració de destacats artesans, treballant amb elements com el ferro i el vidre. En la façana hi ha tota mena de representacions, treballs de forja, vidre i ceràmica, on poden veure el panell ceràmic de la figura de Sant Jordi, que corona la façana del carrer Rosselló. 
La guia ens comenta que en un lloc estratègic del mateix es pot veure un retrat de l’arquitecte.També podem observar elements decoratius que fan al·lusió a les propietàries de les cases en la part alta de la façana. En el panell d’Ángela Terradas hi ha una representació d’un àngel amb les paraules ATB (Ángela Terrades Brutau). En el panell de la casa central de Josefa Terradas hi ha un rellotge i en la casa de Rosa Terradas hi ha tres panells, en un es representa una dona envoltada de roses i en els altres dos, gerros de roses amb la inscripció RTB (Rosa Terradas Brutau). En diversos espais de la casa es conserven rajoles ceràmiques i paviments hidràulics de gran valor artístic i funcional. Acabada la part artística del immoble, vam passar als salons on vam poder visionar el vídeo referent a la vida de Sant Jordi i també la realització pas a pas de la construcció de l’edifici.Terminada la visita i donant les gràcies a les guies per la seva col·laboració, ens acomiadarem i ens vam dirigir cap a l’Hotel Casa Fuster per dinar.
La Casa Fuster és un edifici modernista barcelonès dissenyat i creat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1908-1910. Destaca la base de robustes columnes de pedra vermella, finestres trilobulars i ornamentació floral. Denota una gran contenció expressiva pel blanc del marbre i l’euroritme de les dos façanes principals al voltant d’una tribuna que a partir de la primera planta està formada com una torre fins el coronament de l’edifici.
Arribats a l’hotel i una vegada escollits el llocs a les taules, es va iniciar el dinar. El desenvolupament del mateix va estar perfecte. Als postres ens vam desitjar unes bones festes de Nadal i terminada la cordial sobretaula vam donar per acabat el dinar.