El passat dia 19 del present mes es va fer una sortida cultural conforme a l’acord, que es va prendre en l’Assemblea General del dia 25/9/2013 feta al C.A. Casp. per conèixer la ciutat de Tortosa i el Deltebre, de dos dies de duració.
Iniciat el viatge vam fer parada a Santa Margarida i els Monjos per esmorzar. Acabat, vam continuar viatge per anar a la població de Pinell del Brai, per visitar un celler d’estil modernista. Arribats, ens vam dirigir al celler a on ens estava esperant la guia per iniciar la visita.
En primer lloc ens va explicar que el celler va ser encarregat a l’arquitecte Cesar Martinell i Brunell pel Sindicat Agrícola Cooperatiu, que fos un edifici vistós, bell i fora del corrent per l’elaboració de vi i oli. També es va contar amb la col·laboració d’un pintor i ceramista de renom, Xavier Nogués. Continuant amb la paraula, digué que la façana de l’edifici destaca sobretot el que correspon a la nau central. A la part baixa hi ha un sòcol paredat i la mitjana està feta amb maçoneria arrebossada. Està coronada amb una cornisa amb petits pinacles i decorada a la part superior amb ceràmica de color verd. Seguidament passàrem a l’interior del celler que està format per tres naus paral·leles i dues de transversals, ubicades a la part posterior. Ens explicà també que el fris es va col·locar amb anys de retard per manca de finançament en aquells moments. A l’any 1949, acabada la guerra civil i veient que les rajoles que havien estats amagades al subterrani es mantenien intactes, l’arquitecte Martinell va decidir col·locar-les i deixar enllestit el projecte. A la comarca es coneix com “La Catedral del vi”. Donant-li les gràcies a la guia per les seves explicacions, vam continuar viatge cap a Tortosa.
Arribats a Tortosa, una vegada distribuïdes les habitacions i dinats, vam iniciar la visita a la ciutat amb la guia.
Ens explicà que està situada al costat del riu Ebre, a prop de la desembocadura, al començament del Delta i dels Ports de Tortosa-Beseit. És la capital del sector meridional de Catalunya i de la comarca del Baix Ebre, també és Seu Episcopal, conservant mostres arqueològiques i d’arquitectura medieval, renaixentista, barroca i modernista. Està declarada Conjunt Històric Artístic. Alguns dels seus edificis i palaus, com el Castell de la Suda, la Catedral i el Palau Episcopal estan declarats Monuments Nacionals. Els Reials Col·legis són el millor conjunt renaixentista del Principat. També comentà que la Tortosa antiga va ser ciutat mediterrània, port i mercat, receptora i distribuïdora de productes de l’interior peninsular i de tota la Mediterrània. Va estar ocupada pels romans, emmurallada i rebatejada amb el nom de Dertosa. Va estar conquerida pels musulmans (s. VIII) i en l’any 1148 fou conquerida per Ramon Berenguer IV (Comte de Barcelona). La ciutat va patir vàries guerres, la dels Segadors (1640), la de Successió (s. XVIII), invasió napoleònica(1814)
etc. Va ser un dels llocs més afectats per la guerra civil de 1936, amb el rerefons sagnant i dramàtic de la batalla de l’Ebre.
Arribats a la Catedral, ens comenta que la seu gòtica s’assenta on era el fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita, substituint un edifici anterior que s’inicià a l’any 1158 i s’acabà vint anys desprès. L’edifici romànic no ha arribat fins els nostres dies. L’actual Catedral iniciada el 1347, és d’estil gòtic, segle XIV. L’edifici és de planta basilical, de tres naus sense creu i amb capelles entre els contraforts. L’espai interior està il·luminat mitjançant tres nivells de finestres. Cal destacar els retaules de Sant Josep i el del Roser, d’estils barrocs. Cal afegir a aquestes obres el conjunt històric conegut com Crist del Palau. La construcció es va perllongar fins el segle XVIII. La façana principal, del mateix estil que resta inacabada, va ser dissenyada pel mestre Marti d’Abaria.
Del mateix estil es troba la capella de la Mare de Déu de la Cinta, bastida entre 1672 i 1725. El 1757 quedà interrompuda la construcció, per la qual cosa la façana principal encara resta inacabada. Les sales actualment alberguen l’Exposició permanent del Fons Artístic de la Catedral Canònica de Santa Maria.
Acabada la visita a la Catedral ens dirigirem als Reials Col·legis per continuar les visites.
Ens acompanyà al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, explicant que la portalada d’accés centra l’atenció. A la part central s’hi representa l’escut imperial del fundador, Carles I. També comentà que apareixen dintre de fornícules les figures de Sant Jaume i Sant Maties (patrons del Col·legi) coronades per l’Angel Custodi (patró de la ciutat). Cal observar l’estructura del patí (italiana) amb una iconografia obra de l’escultor Francisco de Montehermoso, que exalça la monarquia. La segona galeria es converteix en un fris esculpit amb les efígies i els escuts de les parelles reials de la Corona d’Aragó, des de Ramón Berenguer IV i Peronella d’Aragó fins a Felip II i Margarida d’Àustria. A la planta baixa del pati estan representats els símbols dels Evangelistes. Aquest edifici es va dedicar en principi a la instrucció de fills de conversos, com part de l’estratègia feta per la Corona per evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos. En l’actualitat és l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre.
Seguidament visitàrem el col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec. Segons ens digué la guia sembla que l’autor de les traces del mateix va ser Martin García de Mendoza (mestre major de la Catedral) entre 1581 i 1615. De l’edifici original només es conserven alguns elements puntuals. S’observa a la portalada una inscripció que indica la seva funció “Domus Sapientiae”. El cos superior està presidit per l’escut de Felip II. Desprès de l’exclaustració (1835) va ser utilitzat com a quarter militar, patint els efectes de la guerra civil de 1936. En l’actualitat és l’escola Oficial d’Idiomes.
A continuació es visità l’Església de Sant Domènec, que va ser construïda en el segle XVI. És de una sola nau sense creu, amb capelles laterals. El portal està coronat per les armes del fundador, el bisbe Juan Izquierdo. A l’interior es troben les làpides sepulcrals de Baltasar Sorió (lector de la Catedral) i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa (1574 a 1585). Presidint la nau central es troba l’armari de l’antic arxiu de Tortosa. Cal destacar el seu valor simbòlic. Actualment s’ha adequat per acollir-hi els actes institucionals.
Seguidament ens va acompanyar fins a un turó murallat per, des d’alli veure una magnifica panoràmica de tota la ciutat de Tortosa. Acabada la visita ens vam acomiadar de la guia, felicitant-la per les seves explicacions.
A l’endemà iniciàrem la visita al Delta de l’Ebre anant al museu de la Casa de Fusta, (al costat de la llacuna de l’Encanyissada), on ens van explicar mitjançant un vídeo la creació i l’ecosistema.
És el primer hàbitat aquàtic de la Mediterrània occidental, desprès de la Camarga (Parc Regional Francès) i el segon de la península, després del de Doñana. En 1983 moltes àrees del Delta foren declarades Parc Natural per protegir el seu interès ecològic. És una zona humida d’interès vital per als ocells. La millor època per observar és a la tardor. En els llocs més humits, la vegetació és molt diferent. La confluència d’aigua salada i dolça dóna lloc a una riquesa piscícola. El Parc Natural del Delta de l’Ebre té la carta Europea de Turisme Sostenible. Acabada l’exposició del vídeo, vam iniciar un itinerari per gaudir de tot (flora, ocells, etc.).
Seguidament vàrem continuar viatge cap a l’Ebre, per fer un recorregut mitjançant un creuer pel riu fins a la desembocadura al mar, passant per les illes de Sant Antoni i de Buda, tot preciós.
Una vegada finalitzada i desprès d’haver dinat, vam retornar a Barcelona.
Podem dir que tot va anar bé, gaudint tots molt de la sortida.
El passat dia 15 de juny, l’Associació de Jubilats vàrem fer una sortida cultural visitant en primer lloc, el poblat ibèric del Puig del de Sant Andreu d’Ullastret, desprès anar al Castell de Púbol per visitar la Casa-Museu Gala-Dalí i a continuació dirigir-nos a la localitat de Peratallada al restaurant La Riera a on dinàrem i tornàrem a Barcelona.
Hem de dir que el viatge, en línies generals, va ser molt ben aprofitat i el bon temps també hi va acompanyar.
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de tots els coneguts a Catalunya. Hi era una autèntica ciutat, que va ser capital de la tribu ibèrica, anomenada indigets. La cultura Ibèrica és considerada la primera cultura històrica amb un sistema d’escriptura propi.
El poblat ibèric d’Ullastret data de la meitat del segle VI a.C.. Va experimentar diverses fases d’urbanització. També es coneixen vàries obres públiques importants com temples i cisternes, clar exponent de l’organització social de la comunitat. Va ser ocupada pels romans durant la Segona Guerra Púnica, iniciant un procés de transformació i explotació econòmica del territori, abandonant el lloc a inicis de segle II a.C..
En l’actualitat es conserven restes de la muralla i de les torres de la construcció d’un castell de l’època carolíngia, com també carrers adaptats als pendents i les irregularitats del sol. Acabada la visita continuàrem el viatge cap a Púbol, per veuré la Casa-Museu Castell Gala-Dalí.
A l’entrada del Castell, es van formar dos grups i es va iniciar el recorregut amb les guies. Segons ens van explicar, el Castell havia estat propietat de vàries famílies, però va ser en mans de la família Corbera (prop del S. XV) quan va tenir el seu millor esplendor. El Castell és una fortificació del segle XI que va anar experimentant nombroses reformes i incorporacions al llarg dels temps. Presenta una notable síntesi d’elements gòtics i renaixentistes visibles especialment als tres pisos de la nau actual i al pati central, de gran alçada i força esvelt. Però és sense dubte a l’interior el que guarda més sorpreses.
Ens explicà la guia que el Castell (abandonat pels propietaris desprès de la guerra civil), el va trobar el secretari d’en Salvador Dalí, l’Enric Sabater, que li va fer fotos i els hi va ensenyar. Malgrat el seu mal estat, a en Dalí li va agradar i el va comprar per 6.000 lliures a l’any 1969, donat que a la Gala li havia promès que li compraria un castell per fer-lo servir com a llar per ella, ja que ell vivia a Portlligat. La renovació va ser encarregada a l’arquitecte Emilio Puignau i va durar set mesos. Els jardins que l’envolten, Dalí hi va fer posar unes escultures d’elefants amb potes llargues i primes que treuen de tant en tant una mena de pluja, que refresca l’ambient.
També hi ha una petita piscina dedicada a Wagner, compositor predilecte entre altres d’en Dalí. Passant a l’interior, al parking hi ha un gran cotxe americà (cadillac). La guia ens va explicar la seva història. Dalí va decorar–ho tot. La sala d’armes amb una fantasia del cel. Les parets amb escuts heràldics. També hi va pintat portes falses. Va col·locar un tron de bronze per la Gala i al seu costat dos lleons. A la sala del piano, penja un quadre del Castell pintar per Dalí en 1973. Les cambres de bany estan decorades amb rajoles neerlandeses en homenatge al pintor Vermer. També s’exposen els vestits que va fer servir la Gala i que eren de modistes famosos (Chanel, Dior, Cardin, etc).
Ens comenta la guia que Gala va morir estant en Portlligat el juny de 1982. Va ser traslladada amb el cotxe (cadillac) al Castell per complir amb el seu desig de ser-hi enterrada. En Dalí va acordar amb el metge de dir que havia mort al Castell. Va ser enterrada amb el seu vestit favorit, un de color vermell d’en Dior. En la cripta de la bodega en Puignau hi va construir, dues tombes una per la Gala i una altra per en Dalí. Una senzilla creu assenyala la d’ella. En Dalí no hi és, està enterrat en el museu de Figueres, donat que hi va haver un incendi molt important al Castell, patí greus cremades i hi va ser traslladat, on va morir cinc anys desprès, en 1989.
Acabada la visita, es pot dir que la Casa-Museu és una meravella, i que segurament la vida de la parella va ser molt especial. Donant les gràcies pel bon treball a les guies, vam continuar el viatge a Peratallada, que ens esperaven per dinar.
Hem de dir que el nostre company i soci, el Dr. Antoni Cèsar Coll, va fer les gestions amb el restaurant La Riera perquè ens preparessin el dinar, que vàrem compartir gustosament. Gracies per part de tots. Acabat el mateix i com ja es va dir en reunió, es van entregar els premis del concurs de fotografia als guanyadors de les tres categories. El Dr, Lluís Roger (promotor), va explicar als presents com es van adjudicar els premis segons les bases. Al mateix temps, va recordar que per la nova temporada seria bo rebre més fotografies de concursants. Un cop finalitzat el acta, la gent va donar un volt pel poble i a continuació vam tornar a Barcelona.
En general la sortida va resultar molt interessant.
El passat dia 15 de maig, es va efectuar l’última reunió de l’Associació de Jubilats Asepeyo Catalunya en el C.A. (Sala d’Actes), donat que es tancarà i el personal administratiu i sanitari es traslladarà a les noves instal·lacions de Via Augusta, 18 a Barcelona.
Per al que a l’Associació es refereix, fetes les oportunes gestions per saber a on podrien continuar la nostra tasca estatutària, ens va comunicar el Sr. Iñareta (Director Territorial de Catalunya), que podríem comptar amb el Centre Assistencial Casp, ubicat al carrer Casp, 76 (entre els carrers Girona i Bailèn) a Barcelona, que disposen d’una sala en la que podem continuar amb les nostres activitats.
Des de la seva fundació, l’Associació ha vingut celebrant les seves reunions i assemblees al Centre Assistencial Anglí i ens cal dir que des del primer moments ens vàrem sentir molt ben acollits i que per tot això, volem deixar constància del nostre agraïment.
Esperem que la nova ubicació de l’Associació sigui tan satisfactori com fins ara i continuem assistint a les nostres trobades, guiats per la mateixa il·lusió i esperit de germanor.
El passat dia 21 de maig va morir a Vic l’espòs de la nostra companya i sòcia Soledad Vilamala, poeta, pintor i ceramista, en Fidel Bofill, a l’edat de 79 anys, desprès de lluitar contra la malaltia que patia (esclerosi).
Ben aviat va destacar en el camp del dibuix i la poesia. Va aprendre a pintar a l’escola Municipal de Vic. Estan a Barcelona va freqüentar el Reial Cercle Artístic, pintant carrers del nucli antic. Va recórrer molts països. La seva obra es pot dir que va derivar cada vegada més cap a un estil molt personal. Va ser cofundador de l’Orquestra de Cambra i de la Coral Canigó, impulsor de les Joventuts Musicals, membre de l’Agrupació d’Artistes de Vic i president d’El Cloquer (taller de pintors vigatants). Premiat en diversos certamens literaris i pictòrics.
La seva obra figura en més de cinquanta museus i institucions públiques. Té publicats catorze llibres i ha exposat a tots els continents.
Se sap que quan falta una persona a la que has estat durant molts anys al seu costat, estimant i cuidant, queda un buit important, que és difícil de superar. És molt trits, però la vida segueix.
Soledad, el nostre condol ara i esperem que a les properes sortides culturals de l’Associació et pugis afegir novament. T’hi esperem.
Una abraçada.
A Barcelona sent les 11 hores i 10 minuts havent-se convocats als socis es celebra l’ Assemblea General Ordinària en el domicili de la Direcció Territorial Catalunya Asepeyo, carrer Anglí, 38 (sala d’actes). desenvolupant-se segons l’ordre del dia.
En el Punt 1er. Secretaria, apartat D) Concurs Anual de Fotografia de l’AJAC, el Secretari i promotor del concurs Dr. Lluís Roger, dona lectura a l’acta de concessió dels premis, obren-se els sobres de les pliques per conèixer els guanyadors, resultant premiades:
1. Primer premi en paisatge, fotografia amb el títol «La Garrotxa paisatge: Flors» de l’autor CF 2012, que oberta la plica correspon a Pere Vall Mases.
2. Primer premi en figuratiu, fotografia amb el títol «Caps de cavalls» , de l’autor Somiatruites, que obert la aplica correspon a Lluís Roger Berenguer.
3. Primer premi en urbà i monumental, fotografia amb el títol «Façana», de l’autor Sense nom, que oberta la aplica correspon a Marisol Colas Yagüe.
Els trofeus i diplomes s’entregaran durant el dinar de la propera sortida així com es farà l’exposició dels treballs presentats.
El pasado día 10 de febrero, falleció muestro amigo y compañero Dr. Alfonso Fons Martín, a la edad de 68 años, tras luchar contra una cruel enfermedad.
Toda persona que lo había conocído, en su ámbito profesional como personal, decía que era cordial y afable en el trato, amigo de sus amigos, dedicándose de pleno a su familia , a la medicina y a sus pacientes.
Sus inicios fueron en la Clínica Asepeyo (c/. Anglí), donde estuvo de prácticas durante un tiempo, pasando a incorporándose en la plantilla, desarrollando su labor de traumatólogo. En algunos ratos libres formó parte del equipo de fútbol-sala(personal de medicina) actuando de portero, con buen hacer.
Posteriormente se incorporó al servicio médico del centro asistencial de Asepeyo en la localidad de Sant Feliu de Llobregat, donde continuó con su labor hasta su jubilación.
Queremos expresar con estas líneas nuestro más sincero pesar de todos los socios/as por esta irreparable pérdida: a su querida esposa Maria Jesús, hijos Alfonso Ignacio y Maria José, como así también al resto de família. Se dice que no hay edad para morir, pero Alfonso era joven. Te recordaremos con cariño.
