El passat dia 20 de febrer vam iniciar de nou les sortides culturals de l’Associació de Jubilats d’Asepeyo Catalunya. Conforme a l’acord pres en la darrera Assemblea es va seleccionar visitar el Monestir de Poblet ( abadia cistercenca) i el Museu del Vi a la localitat de l’Espluga de Francolí. Sent la temporada dels calçots vam fer la tradicional calçotada a l’Hostatgeria que hi ha al Monestir de Poblet.
Arribats al Monestir, es va iniciar la visita amb el guia. Explica que el Monestir està localitzat a la comarca de la Conca de Barberà en el terme municipal de Vimbodí i Poblet. El primer cenobi va ser impulsat i patrocinat per Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona. Continuant amb la paraula, diu que l’any 1150 va donar les terres a l’abadia francesa de Fontfroide en el moment que era abat Sancho I de Provença. La construcció del Monestir es va iniciar aproximadament l’any 1163, es a dir als deu anys de la seva fundació. Va ser panteó reial de la Corona d’Aragó des de finals del segle XIV fins a l’extinció de la casa Reial d’Aragó en el segle XV. En 1340 Pere el Ceremonios va crear un panteó reial i nobiliari. L’elecció de la sepultura anava d’acord amb les donacions de terres, diners, etc. Enriquit amb distintes donacions va tenir el seu màxim esplendor al sigle XIV i la seva decadència i abandonament en 1835 com a conseqüència de la desamortització de Mendizabal. A l’any 1822 es van posar a la venda les seves propietats i els monjos van ser expulsats pels sometents liberals que estaven en guerra amb els absolutistes, quedant abandonats i patint incendis i saquejos. Durant el decenni de Fernando VII (1825), van tornar els monjos, tractant de restablir l’orde, restaurant els desperfectes i recuperant objectes robats. En 1930 es va iniciar la seva restauració i a l’any 1935 es va poder dedicar novament l’església al culte i en 1940 van retornar a l’abadia alguns monjos. En l’actualitat continuen habitant-ho monjos del Cister que cuiden del lloc, pregant i mantenint un petit hort.
Continuant amb les explicacions, el guia diu que el conjunt monàstic està format per 3 recintes diferenciats i comunicats entre ells per unes portes d’accés. Per la Porta de Prades entrem al primer recinte. Hi ha un arc de mitja punta amb grans dovelles a la part exterior i d’un arc apuntalat a la cara interior. A sobre de la porta hi ha un buc amb una imatge de la Verge Maria i l’escut de l’abat Fernando de Lerin (1535-1545). En aquest primer recinte hi havia un espai a on eren les habitacions dels llauradors, obres, etc. Després de passar a una albereda s’arriba a la porta d’accés al 2on. recinte, anomenada Porta Daurada, que és un exemple de porta castrense. La construcció de la mateixa es va fer en 1493 per rebre al Reis Catòlics, que en aquest any van visitar el Monestir acompanyats dels seus fills. Traspassada, s’arriba a una gran plaça Major. Al mig de la plaça hi ha una gran creu de pedra de l’abat Guimerà (segle XVI) a sobre d’un podi de quatre graons. Al nord de la plaça hi ha una capella que en 1251 es va dedicar a Santa Catalina. La construcció va ser per ordre de Ramón Berenguer IV.
A uns metres de la porta barroca d’accés a l’església, es troba la Porta Reial enclaustrada entre dos torres, que recorda les Torres de Serrano, a València. Està rodejada per una muralla de fortificació. A l’est d’aquest recinte es troba la capella de Sant Esteve, construïda a finals del segle XIII, durant els regnats de Ramón Berenguer IV i Alfons II d’Aragó. Hi havia dos altars, un dedicat al Sant Sepulcre, que es conserva restaurat i l’altre a la Verge dels Àngels, destruït. L’edifici actual guarda en l’interior el retaule renaixentista de Damián Forment (1527-1529) i sepulcres reials. Seguidament vam passar al Claustre. Està situat al nord de l’església. Va ser construït en diverses fases. Darrera els avatars patits pel Monestir durant els segles XIX i XX, el claustre restaurat posa de manifest una sèrie d’arcs de finals dels segles XII i principis del XIII. Antics abats van ser enterrats en el sòl de la sala capitular. Els Monestirs de Santes Creus i de Poblet són els posseïdors dels panteons reials dels reis de la corona d’Aragó.
Terminada l’àmplia visita al Monestir i agraint-li la seva tasca al guia, ens acomiadem, ja que tenim també programada visita al museu del vi a l’Espluga de Francolí.
Arribats, ens atenen i presentada la guia iniciem la visita. Explica que el Celler Cooperatiu és l’edifici insígnia dels cellers modernistes de Catalunya. Va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l’any 1913 el seu fill Pere Domènech i Roura (arquitecte). Comenta la guia que consta de tres naus amb una bella decoració exterior, recentment restaurada. La Cooperativa agrícola ha transformat l’interior sense perdre cap dels elements arquitectònics, estructurat en tres nivells de l’edifici. El primer nivell, està soterrat, tot habilitant els antics cups, on s’exposa la història, el cultiu i l’elaboració del vi. El segon nivell, entre les tines, és destinat a explicar l’elaboració moderna del vi i el tercer nivell, per damunt de les tines, s’exposa l’edifici com a obra modernista.
Finalitzada la visita, li agraïm la seva tasca i ens dirigim a l’Hostatgeria del Monestir de Poblet, on tenint previst el dinar.
Arribats i una vegada distribuïts i col·locats als llocs, vam iniciar l’àpat. Després d’una llarga i agradable sobretaula entre tots nosaltres, vam tornar a Barcelona.
Es pot dir que va ser una bona sortida.