El passat dia 18 de maig d’enguany, a l’hora convinguda ens van trobar els socis i acompanyants per desplaçar-nos a la localitat de Palafrugell (Girona) per visitar el Museu del Suro i posteriorment anar a dinar a Palamós.
Van dirigir-nos a l’oficina del Museu per iniciar la visita que estava concertada a les 11,45 sen se guia. Però la persona que ens atén ens comunica que es posible fer-la amb guia ja que s’ha anul·lat una visita anterior i es decideix far-la amb guia. Al inici ens explica que el Museu del Suro és una instal·lació cultural nascuda el 1972 formant part de la Xarxa de Museus de la Costa Brava i de la Xarxa de Museus locals de Catalunya, a la demaecació de Girona.
Es tracta d’una fàbrica modernista que consta de diversos espais Expositius. Una vegada acabat el circuit, passarem a l’auditori (Miquel, Vincke & Mayer), per visionar un audio-visual. L’origen del Museu comenta s’ha vinculat a la figura de l’arqueòleg gironí Miquel Oliva i dels investigadors locals Joan Badia i Albert Recasens.
Referent al suro diu que és la part mès exterior de l’escorça d’alguns arbres, el de més qualitat és de l’alzina surera i l’extracció s’anomena «escorçada». Un dels usos mès difosos és com a taps per recipients de vidre per guarda-hi vi, oli etc. fabricats ambu suro natural. Seguidament ens mostra diverses maquinàries que utilitzaven per la transformació del suro com: la màquina de barrina per transformar el tap directament de la llesca del suro. La màquina de ribot, per elaborar taps de suro a partir de carracs. La màquina d’esmeril per la elaboració de taps de més calitat i altres.
El sector del suro es concentra principalment en tres comunitats autònomes, Andalusia, Extremadura i Catalunia. La industrialització es divideix en preparació i fabricació (Andalusia i Extremadura) i comercialització de taps a Catalunya. Continuant amb l’explicació diu que la demanda de taps de suro va ser creixent fins a principi del segle XX. A partir de 1900 van aparèixer altres possibilitats pel suro però a mitjan del segle XX van ser abandonats. En la actualitat parlar d’industria surera és parlar d’industria tapera.
Finalitzat el circuit, ens van dirigir cap l’auditori-sala on vam visionar con va ser l’inici i el desemvolupament de la industria del suro des del bosc fins al treball a la fàbrica per obtenir taps, disc de suro etc. Feta la visita, que fou molt interessant, vam agrair la tasca al guia i ens van dirigir cap a al localitat de Palamós per iniciar el dinar.
Després d’una llarga i agradable sobretaula vam retornar als llocs de sortida.