Estimats companys: Us comunico la trist notícia que el nostre company i soci Jesús Iglesias Vega va morir el passat 14 d’Octubre a l’edat de 75 anys. Notícia sorprenent i inesperada. Bon jugador de billar, la seva gran passió. Sempre estarà en el nostre record. Salutacions.
El passat dia 18 de maig d’enguany, a l’hora convinguda ens van trobar els socis i acompanyants per desplaçar-nos a la localitat de Palafrugell (Girona) per visitar el Museu del Suro i posteriorment anar a dinar a Palamós.
Van dirigir-nos a l’oficina del Museu per iniciar la visita que estava concertada a les 11,45 sen se guia. Però la persona que ens atén ens comunica que es posible fer-la amb guia ja que s’ha anul·lat una visita anterior i es decideix far-la amb guia. Al inici ens explica que el Museu del Suro és una instal·lació cultural nascuda el 1972 formant part de la Xarxa de Museus de la Costa Brava i de la Xarxa de Museus locals de Catalunya, a la demaecació de Girona.
Es tracta d’una fàbrica modernista que consta de diversos espais Expositius. Una vegada acabat el circuit, passarem a l’auditori (Miquel, Vincke & Mayer), per visionar un audio-visual. L’origen del Museu comenta s’ha vinculat a la figura de l’arqueòleg gironí Miquel Oliva i dels investigadors locals Joan Badia i Albert Recasens.
Referent al suro diu que és la part mès exterior de l’escorça d’alguns arbres, el de més qualitat és de l’alzina surera i l’extracció s’anomena «escorçada». Un dels usos mès difosos és com a taps per recipients de vidre per guarda-hi vi, oli etc. fabricats ambu suro natural. Seguidament ens mostra diverses maquinàries que utilitzaven per la transformació del suro com: la màquina de barrina per transformar el tap directament de la llesca del suro. La màquina de ribot, per elaborar taps de suro a partir de carracs. La màquina d’esmeril per la elaboració de taps de més calitat i altres.
El sector del suro es concentra principalment en tres comunitats autònomes, Andalusia, Extremadura i Catalunia. La industrialització es divideix en preparació i fabricació (Andalusia i Extremadura) i comercialització de taps a Catalunya. Continuant amb l’explicació diu que la demanda de taps de suro va ser creixent fins a principi del segle XX. A partir de 1900 van aparèixer altres possibilitats pel suro però a mitjan del segle XX van ser abandonats. En la actualitat parlar d’industria surera és parlar d’industria tapera.
Finalitzat el circuit, ens van dirigir cap l’auditori-sala on vam visionar con va ser l’inici i el desemvolupament de la industria del suro des del bosc fins al treball a la fàbrica per obtenir taps, disc de suro etc. Feta la visita, que fou molt interessant, vam agrair la tasca al guia i ens van dirigir cap a al localitat de Palamós per iniciar el dinar.
Després d’una llarga i agradable sobretaula vam retornar als llocs de sortida.
A l’Assemblea celebrada el passat dia 13/3/2019 al Centre Assistencial Asepeyo (La Sagrera), es va atorgar els premis a les millors fotografies corresponent a les sortides culturals de l’any 2018. El promotor del concurs Dr. Carles Pociello Mirada especifica el següent fallo:
1er. Premi na Rosa Mª Aguilá Bertolin. Títol de la fotografià (Paisatge) Tren d’Artouste (França).
2ón. Premi en Jordi Pérez García.Títol de la fotografià (Monestir) Santa Eugènia de Berga. 
Felicitats als premiats.
El passat dia 2 de febrer d’enguany, a l’hora convinguda ens van trobar els socis i acompanyants per desplaçar-nos a la localitat de Torrelles de Llobregat (Barcelona) per visitar Catalunya en Miniatura. Un cop allà van dirigir-nos a l’oficina d’informació del Parc Temàtic per iniciar la visita, que estava concertada sense guia, ja que no era necessari perquè el circuit estava tot molt ben assenyalat i amb les corresponents explicacions , segons ens comenta el personal de l´oficina.
El Parc Temàtic es va crear per donar a conèixer els monuments i edificis més representatius de les terres Catalanes (Barcelona Tarragona Lleida i Girona) a escala 1.25 i 1.33. Es va inaugurar l´any 1983 i declarat d’interès Turístic Nacional. A l´inici les maquetes van ser creades de fusta però a partir de 1990 es van fer amb poliuretà.
Iniiem el circuit passejant per les maquetes de Girona i província. Veiem la Catedral de Santa Maria de Girona, el Monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu Dalí (Torre Galatea) etc. Continuant troben Barcelona i província on observem maquetes de La Sagrada Família, la Catedral, la Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo, L´ Estació de França (Renfe), El Palau de la Generalitat, l´ Estadi del Futbol Club del Barcelona (Nou Camp), com també l’Estació de Sitges, l’Estació de Sant Cugat del Vallès, l’Aeroport del Prat, etc.
Seguint el circuit arribem a Lleida i província amb les maquetes de La Seu de Lleida, l’Estació de Lleida, Universitat de Cervera, Sant Climent de Taüll, etc. I per últim trobem Tarragona i província amb les maquetes de la Catedral de Tarragona (estil romànic en l’inici i gòtic a la finalització), el Port de Tarragona, el Castell de Suda (Tortosa), el Monestir de Santes Creus, Monestir de Poblet , entre altres. Després de passejar entre totes les maquetes , gaudir-les i poder realitzar totes les fotografies de record, ens dirigim cap el restaurant Can Balasch de Baix ubicat a pocs metres de Catalunya en Miniatura.
Una vegada tots a taula es comença el dinar (Calçotada). Després d´ una agradable i llarga sobretaula iniciem el retorn cap a casa. En general es pot dir que la sortida va anar bé.
El passat dia 1 de gener de 2019 va mori el nostre company, soci i Secretari de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya (AJAC) a l’edat de 74 anys En Esteban Pla Bosch. Noticia veritablement sorprenent i totalment inesperada. Persona dedicada per complet a la seva tasca de Secretari, endemés de ser bon company. Sempre estarà en el nostra record. Maria dels Àngels rep una forta abraçada de tots nosaltres.
El passat dia 12 de desembre de 2018 , a l’hora concertada, ens vam trobar amb els companys davant de la porta d’entrada de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i vam iniciar la visita programada.
El guia començà explicant que la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va ser creada l’any 1770 amb el nom d’Acadèmia Medico Practica de Barcelona, autoritzada per la Resolució del 4 de maig de l´any 1770. El primer President fou Pere Güell i Pellicer. Fins al 1808 l’Acadèmia va tenir una activitat creixent, però després de la Guerra del Francès van venir temps foscos i difícils.
El 7 de març de 1820 l’edifici del Palau dels Comtes de Barcelona, ocupat durant molts anys per la Inquisició, fou saquejat i foren cremades sales que la Reial Acadèmia tenia cedides , la qual cosa va suposar la destrucció del mobiliari, la biblioteca i una pèrdua irreparable dels fons de treballs científics i de memòries enviades a l’Acadèmia. Després del saqueig del Palau dels Comtes de Barcelona es van iniciar gestions per aconseguir la permuta de les sales destruïdes per una de les cases que tenien els monjos de la Cartoixa d’Scala Dei. Per una Reial ordre de 22 de juny de 1821 se´ls va concedir en propietat la Casa de la Procura que els monjos tenien al carrer Banys Nous nº 9. Però l’any 1824 la casa va retornar als antics propietaris i la reial Acadèmia no la va tenir en propietat de manera definitiva fins el 15 de febrer de 1835 . Amb el temps l´edifici esdevindria insuficient i vell (carrer Banys Nous). L´octubre de 1929 (Exposició Universal a Barcelona) van deixar de tenir la seu al carrer Banys Nous i van passar a l’edifici del carrer del Carme 47, en un edifici cedit pel Ministeri d’Instrucció Pública. Era President de l’Acadèmia el Dr. August Pi i Sunyer el qual va marxar a l ´exili el 1939 i va morir a Mèxic l´any 1965.
En el Ple del 10 de desembre de 1991 es va acordar el canvi de nom pel de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Acabada la visita ens vam acomiadar del guia donant-li les gràcies per la seva col·laboració i explicacions.Fou una visita magnífica.
Seguidament ens vam dirigir cap el restaurant H1898 on estaven esperant els companys per iniciar el dinar de Nadal. L´ H1898 és a l’antic edifici de la Companyia General de Tabacos de Filipinas, construït l’any 1881 per l’arquitecte català Josep Oriol Mestres que el va projectar com residència particular de la família López i López ,marquesos de Comillas, fundadors de la Companyia Transatlàntica. L’edifici fou rehabilitat l´ any 2005 i s´hi inaugurà l´hotel H1898. El nom del qual fa referència a l’any en què es van independitzar les últimes colònies espanyoles Cuba i Filipines.
Una vegada ocupats els llocs corresponents a les taules, es va iniciar el dinar i un cop acabat després d´una agradable, cordial i llarga sobretaula, la Tresorera Fina Miguel ,en absència del President per malaltia, va dirigir unes paraules als presents, desitjant a tothom unes bones festes de Nadal i un pròsper any 2019.
Seguidament es va donar per acabat el dinar.
El passat dia 15 de desembre de 2018 va morí Maria Bertran Puertoles mare del nostre company i soci Dr. Miguel Martin Bertran a l’edat de 94 anys. Sentim la pèrdua de la teva mare.
El passat dia 12 de novembre de 2018 va morí Josefina Arnal Hernandez a la edat de 94 anys la, mare del nostra company i soci Antonio Cebrian Arnal. És dolorós la pèrdua d’un familiar però es mes la d’una mare. Ho sentim Antonio.
El passat dia 20 d’aquet mes (dissabte) es va fer la darrera sortida cultural a Santa Eugenia de Berga (Osona) a on visitarem l’església del poble d’estil romànic, el museu-exposició de trens i dinar al restaurant L’Arumi.
Arribats tots a la citada localitat, ens vam dirigir cap al museu “Màgic Món del Tren” a on ens estaven esperant per iniciar la visita. La Srta. Dolors ens presenta al Sr. Josep (Guia) que ens acompanyarà per tot el recinte, explicant la historia. Es va fer la inauguració pel públic el 12 d’Abril de 2011. El museu consta de tres plantes: a saber “Entresol, 1ra. Planta i Segona”. El inici aquesta vegada ho farem per la segona. Explica que com era un col·leccionista de trens en miniatura va pensar la forma de com mostrar tots els que tenia. Comentat a un amic la idea, van iniciar la creació del que avui es el museu “Màgic Món del Tren”. Arribats a dintre de la planta observem una impressionant maqueta a on hi ha diversitat de trens en miniatura. Locomotores de les de carbó, Diesel, Elèctriques, amb vagons de passatgers i mercaderies. També observem varies estacions, edificis etc. Es impressionant la posada en marxa dels trens aturant-se a on ho tenen que fer. Després de recrear-nos una bona estona visionant-ho vam seguir la visita baixant a la primera planta.
Comenta el guia (Sr. Josep) que la maqueta que s’observa és de 250 m quadrats a escala H0 (1:87) que compta amb 1.000 m. lineals de via, edificis i arbres, trens en circulació, vagons de passatgers i de mercaderies, estacions de trens, com també autobusos, camions de distribució, taxis etc. I moltes hores de feina. Els edificis que hi han son a escala de reproduccions dels que ha vist en llocs que ha estat. La Sagrada Família, el port de Barcelona (amb dos vaixells ), l’església de Boi amb les muntanyes nevades, edificis de diversos països (Amsterdam, Molins de vent, Tele-feric, etc. Quan la claror del dia es perd i es fa de nit tots els vehicles i trens i els edificis s’il·luminen amb la seva llum com també els semàfors. Es genial. Seguidament baixem a l’entresol per continuar la visita.
Hi han exposats en diverses vitrines 750 locomotores a escala (H0), 3500 vagons i diversos objectes amb relació al món del ferrocarril. També hi ha cases de nines i una fabulosa col·lecció de soldats de plom (uns deu mil) de tot el món.
Acabada la visita al Museu i agraint-li la col·laboració per les seves explicacions al Sr. Josep i també a la Srta. Dolors, ens acomiadem . Hem de dir que ha estat una magnifica visita i sortida donat que a tots els assistents lis els ha agradat i es pot dir que és per gaudir com nens.
Seguidament ens traslladem a l’església de Santa Eugenia de Berga a on ens espera el rector per començar la visita. Ens explica que l’església és un edifici d’una nau i tres absis amb cimbori sobre el creuer. El dintre està restaurat. El campanar es va construir al segle XII de tres pisos amb pedra ben tallada com la façana de ponent. L’any 1058 apareix esmentada amb el nom complet de Santa Eugenia de Berga. Va ser reconstruïda a l’entorn del any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba. En l’any 1144 es feren importants obres de reforma. Als segles XVI i XVII es van afegir capelles als laterals de la nau i en 1859 una gran capella del Santíssim. En la restauració feta entre els anys 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona foren suprimides. El campanar damunt d’un cimbori és únic en la comarca presentant una molt bona bellesa arquitectònica. Terminada la col·laboració del rector en les explicacions donades ens acomiadem donant-li les gràcies.
A continuació ens vam dirigir cap el restaurant ubicat a pocs metres del Museu. Una vegada tots a taula es va iniciar el dinar i terminat el mateix i després d’una llarga i cordial sobretaula vam regressar als llocs de sortida. Tot va estar perfecte.
Assabentat de la mort del nostra company i soci Martin Gil fa una mesos os passo la notificació per els vostres coneixements. Una bona persona al que trobarem a faltar juntament amb la seva esposa. Descansi en pau.