El passat dia 29 de juliol va mori cristianament el nostra estimat company i soci Juan Antonio Patino Sagrado a l’edat de 88 anys. Cada vegada que tint que comunicar el decés d’un company i soci per tots els associats es una mala i trista noticia. Que es pot dir del Juan Antonio que era una bona persona crec que amb això esta tot dit. Sempre estarà en el nostre record. Una forta abraçada a la família.
Arribant els temps dels calçots i tenint en compte que en anys passats l’Associació feia una sortida per gaudir d’un dinar de calçotada, la Junta, prèvia consulta amb els socis, va acordar que, tenint present que els casos de COVID-19 anaven disminuint i semblava que estava controlat, fer una sortida per continuar amb la tradició del dinar de calçots. Es va sol·licitar informació a diversos restaurants, com també a companyies de lloguer d’autocars i un cop rebuda i estudiada, la Junta va acordar escollir el restaurant Xaloquell, ubicat a Sant Salvador (El Vendrell) -Tarragona.
Posat en contacte amb la propietària Sra. Montserrat, li comentem que volem fer una calçotada, quedant amb el dia 12 de març a les 14 hores aproximadament ii escollim el menú.
Per completar la sortida i fins l’hora del dinar es va concertar una visita al Museu de la Ràdio (Luis del Olmo) a la localitat del Roc de Sant Gaietà (Roda de Berà) Tarragona. Tota la informació referent a la sortida, es va passar als socis, així com el dia (12 de març), l’hora de sortida , els llocs i l’autocar.
Arribat el dia i trobats en el punt de sortida, ens vam desplaçar amb l’autocar cap a la població del Roc de Sant Gaietà per iniciar la visita. Allí ens esperaven la resta de persones que havien arribat amb els seus cotxes. Tots plegats vam començar la visita guiada.
Primerament, la Sra. Raquel (guia) després de presentar-se va anant explicant la història del Museu,de les radios alli esposades, tocadiscos, radiogramoles com també diverses trofeus, diplomes otorgats al Sr. Luis del Olmo creadordel museu.
Després d’1 hora i 40 minuts consumits, donant-li les gràcies a la guia pel seu bon treball, ens vam dirigir cap al restaurant.
Un cop arribats tots, vam anar cap al menjador on estaven parades les taules i seguidament es va iniciar el dinar a l’hora convinguda.
Tot bé fins que el marit de la sòcia i companya Pilar López Amor, (Sr. Gabriel) es var trobar indisposat. Com entre els presents hi havia els doctors Manel Bosch i Lluis Roger a més de la infermera Mercè Mulero, el van atendre, però es va decidir que per part del restaurant la propietària Sra. Montserrat truques a l’ambulància per poder traslladar al Sr. Gabriel a la Clínica del Vendrell per ser millor ates. Arribada la mateixa i després de visitar-lo es prengué la decisió de portar-lo a la Clínica Un cop fet això, la resta de assistents vam continuar amb el dinar. Dins del transcurs, les notícies que arribaven de la Clínica eren bones, doncs ja estava estabilitzat i li feien proves.
Al final i després d’una llarga sobretaula, donant-li les gràcies a la propietària per la seva col·laboració i ajut, ens vam acomiadar, tornant als nostres domicilis.
Es pot dir que tot va estar correcte, llàstima del dia plujos i de l’ensurt del marit Sr. Gabriel, de Pilar López Amor. A l’arribada a Barcelona sabíem per part de Pilar López que a la Clínica li havien donat l’alta per traslladar-se a casa, però continuant visites a l’especialista.
u, de les ràdios allí exposades, tocadiscs, radiogramoles així com diversos trofeus, diplomes atorgats al Sr. Luis del Olmo, creador del museu.
El 15 de desembre del passat any 2021 es va celebrar el dinar de Nadal. Abans, es va sotmetre a tots els socis l’opinió de fer-ho o no. Com la majoria de respostes va ser afirmativa, la Junta va decidir preparar-ho, tota vegada que la pandèmia semblava que estava controlada minvant els casos i per altra part hi havia desig de veure’ns. Sol·licitada informació a diversos restaurants, una vegada rebuda i estudiada l’oferta,es va acordar escollir el restaurant Casa Fuster a Barcelona i també el dia15/12/2021. Posats en contacte amb l’hotel es va concertar el dia i l’horade inici no havent-hi cap problema. Així mateix es va comunicar als socis el referent al dinar. 
Arribat el dia i trobats a l’hotel, vam sentir una gran alegria, ja que feia bastant de temps que no es veiem. Seguidament vam passar al menjador, on, per part de l’Hotel ens van obsequiar amb una copa de cava de benvinguda.
Moments abans del començament del dinar, el President prengué la paraula, explicant que com fins ara no hem pogut reunir-nos en el nostre C.A. «La Sagrera» per causa del COVID-19 i la direcció de la Mútua no donava autorització, es va pensar de fer-ho a l’hotel aprofitant la trobada. Comentat amb la responsable de l’àpat si ens podíem donar permís per realitzar-ho i com per part d’ells no hi havia cap problema es va fer. Enllestida la consulta es va iniciar l’àpat. Hem de dir que tot va estar perfecte, així com l’atenció del personal, en tot moment cordial, el menjar, etc.
Despres d’una llarga i agradable sobretaula, el President va desitjar a tothom unes bones festes de Nadal i un pròsper any nou, esperant que aquesta no sigui la darrera trobada, donant-la per acabada i agraint a la responsable tots els seus serveis.
Estimats socis:
Una vegada més hag d’escriure unes tristes línies, com en altres casos que ens han passat a l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya, referent a la mort de companys i socis.
En aquest cas ens referim a l’amiga, companya i sócia Marisol Colás Yagüe.
La Marisol va morir el passat 11 de novembre 2021,després d’una llarga lluita contra una cruel malaltia amb totes les seves forces, peró al final no va poder guanyar la batalla.
Malauradament ja no la tindrem més a la Junta de l’Associació desenvolupant el carrec de Vice-Presidenta.
El més sentit condol a la família.
Sempre la tindrem en el nostre record.
Decansa en pau estimada Marisol.
El passat dilluns 11 de Gener de 2021, s’ha fet entrega a la guanyadora del concurs fotogràfic d’AJAC , corresponent a l’any 2019 a la sòcia Josefina Miguel i Solà, per part del President Javier Amor Martínez, en presència també de la Secretària Esther Sola Sistach.
L’obsequi consisteix en un collaret i polsera que fan conjunt.
Donades les condicions en que ens trobem des del proppassat mes de Febrer del 2020 i tota vegada que el premi s’hauria d’haver entregat en la reunió que estava programada pel dia 6 de Juny, d’impossible celebració degut a la pandèmia, s’ha actuat d’acord amb el que figura en el primer paràgraf. Així queda reflectit en l’Acta de data 04/03/20, que en el seu dia vaig sotmetre a la vostra aprovació o objeccions, en que queda reflectit el nom de la guanyadora i el títol de la fotografia, d’acord amb la notificació per part del jurat i del promotor, Dr. Carles Pociello.
Salutacions.
El dia 4 del present mes es va fer la ceremonia eclesiástica al Tanatori de Cornellà de David Tienda Garvi fill del nostre company i soci Antonio Tienda, mort el passat dia 2 a l’ edat de 47 anys. Trista i dolorosa noticia sobretot per els pares i germà donat la rapidesa del decés. Estimats Antonio i Rosa sentim molt la pèrdua d’en David.
Rebeu una forta i sentida abraçada.
El passat dia 7 d’abril va morir el nostre company i estimat soci d’AJAC el Dr. Jordi Casals Coll a l’edat de 78 anys. Feia temps que a les sortides soci-culturals realitzades no hi era i tampoc a les Assamblees donada la seva delicada salut. Dies abans de la seva mort va ingressar a la Clinica Quirón a on va morir.
Totes les persones que l’haviem conegut, en el seu àmbit, tant professional com personal, dèien que era cordial, afable en el tracte i amic dels seus amics. Que mès es pot dir d’una bona persona. Volem expressar amb aquestes ratlles el nostre mès sincer pesar de tots els socis/es per aquesta irreparable pèrdua.
El mès sentit condol a la familia. Jordi et recordarem amb estimació.
El passat dia 27 de març va morir el nostre company, soci i primer President de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya a causa del «coronavirus», a l’edat de 78 anys. Noticia sorprenent i trista. Sorprenent perquè en la darrera Assemblea que es va realitzar el dia 4/3/2020 va ser-hi present i res feia pensar en aquest desenllaç. I trista perquè sempre sap molt greu la pèrdua d’un dels nostres.
Podem dir que el pensament d’Jaume una vegade jubilat era la de crear una Associació pels presents i futurs jubilats. Expresada la idea a la Mútua i amb l’autorització de la mateixa per fer l’ús del nom, en data 28/3/2007 va presentar la corresponent documentació a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (Generalitat de Catalunya) per que una vegada sent-hi registrada, pogués iniciar el funcionament. Com a primer President, l’idea prioritària va ser de mantenir sempre els contactes entre associats, tractar diverses temes que pùguin despertar interés, etz.
Causa de la situació excepcional en què ens trobem, la familia ha fet un comunicat esperant poder-li fer el comiat que es mereix tant aviat com sigui possible.
El nostre mès sentit condol a la família. Et recordarem Jaume.
El passat dia 8 de febrer d’enguany, a l’hora convinguda i al lloc de sortida, ens vam trobar els socis i acompanyants per anar a visitar el Parc Samà (Cambrils) i seguidament anar a dinar. Una vegada emplenat l’autocar ens vam dirigir al citat Parc on estaven esperant més socis. Una vegada tots junts es va iniciar la visita amb el guia.
Començà explicant que el Parc Samà és un jardí botànic privat que es troba en el terme municipal de Cambrils. La superfície es de 14 hectàrees. És un conjunt romànic català de regust colonial, de finals del segle XIX. Es pot observar el jardí botànic, zoo i boscos autòctons ocupant un terreny de quasi 14 hectàrees. Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de Jardí Històric.
El Parc va ser promogut i realitzat per Salvador Samà i Torrens (1861-1933), Marqués de Marianao. Diu el guia que la intenció era crear un ambient i recordatori de la Cuba colonial a on va viure el Salvador Samà i família. El Palau obra d’un arquitecte francès, està ubicat entre el jardí d’entrada i el jardí del mig. És un gran edifici de mil metres quadrats de planta. Llevat del Palau, la resta del conjunt, jardins, l’estany, la torre neogòtica, les gàbies, les estatges del servei és obra de l’arquitecte Josep Fontserè i Mestre. Les obres duraren del 1881 al 1887).
Ens encaminàrem cap el passeig principal, observant files d’arbres (palmeres autòctones). La plantació del Parc va començar l’any 1881. Posteriorment el Marquès va fer construir diversos habitacles i gàbies per albergar els diferents animals portats d’arreu del món. A la dreta del camí principal s’observa la gàbia dels lloros i també caminant a tres galls d’indi reials mostrant el magnífic colorit del seu plomatge.
Continuant pel camí arribàrem al llac. Per la superfície de l’aigua hi suren nenúfars i ànecs nedant. Hi han 3 illes unides per ponts i les baranes imitant troncs de fusta. El guia explica que a l’illa central sobresurt una muntanya construïda amb grans rocalles formant una gruta que té un embarcador. Referent al canal que abasteix el llac neix d’una gruta artificial. L’aigua arriba d’una mina subterrània construïda especialment per aquest fi. La gruta forma una cascada d’aigua, segons el guia la part mes atractiva del Parc. Seguint camí arribàrem a l’ùltima gruta que fa de mirador del bosc, és la mes fosca de totes les altres. Al costat s’arriba al recinte on hi han bastantes daines molt agradables de fotografiar.
Passàrem per davant de la zona de jocs d’ infants, de la família Salvador Samà, quan estaven estiuant. També s’arriba al laberint dels Indians i a la font de les closes. Terminat tot el magnífic recorregut ens acomiadàrem del guia donant-li les gràcies per les seves estupendes i cordials explicacions de l’historia del Parc Samà.
Comentant entre nosaltres la grandària de la finca visitada, i tot el seu entorn ens vam dirigir cap al restaurant per iniciar el dinar( una calçotada). Acabat l’apat i com és costum, es va iniciar una entrentinguda i agradable sobretaula fins l’hora de tornar als nostres domiciliis. Agraïm-li a l’encarregat pel bon servei del personal ens vam acomidar. Es pot valorar com una agradable sortida.
Dinar de Nadal i visita a Fundació Mapfre
El passat día 11 del present mes de desembre, segons l’acord pres en la darrera Assemblea, vam realitzar el dinar de Nadal i visitar l’exposició “tocar el color” la renovació del pastel a la Fundació Mapfre.
Trobats tots a la porta de la Fundació vam iniciar la visita a l’exposició que consta de 98 obres de 68 artistes que ens mostren els principals moments i les màximes figures del renaixement del pastel. La delicada técnica del pastel que de manera espontània vinculem directament a l’art del segle XVIII, va prendre volada al llarg dels segles XIX i XX.
Cal tenir present que les tècniques i els materials que fan servir els artistes no són ni de molt neutres i tenen la seva propia historia. Allà on nosaltres veiem el pastel con una técnica que mantenía la seva posició al costat de la pintura a l’oli, la gent de l’epoca només hi veía un art relegat per la seva fragilitat intrínseca a mig camí entre la pintura i el dibuix.
Aixi doncs, aquesta exposició comença amb obres de la década de 1830, veurem con molts artistas, sovin motivats per consideracions prosaiques van optar per aquestes barretes de colors. Entre altres podrem observar repartits en diverses sales, obres de pintors com:
Jean-Françoise Millet (1865), Josep Stella (1919-1920), Edgar Degas (1894), Pierre-Auguste Renoir (1895-1896), Pablo Picasso ( 1921), Émili-Rene Ménard (1862-1930), Giuseppe De Nittis (1846-1884), Albert Edelfelt (1854-1905), James Tissot (1836-1902), entre altres.
Acabada la impressionant visita de l’exposició, ens van dirigir cap al restaurant Windsor on vam dinar i després d’una cordial i llarga sobretaula, fet el brindis i desitjan bones festes per a tots, ens vam acomiadar i vam agraïr al personal del restaurant la seva bona atenció. Es pot dir que tant la visita a la Fundació Mapfre com el dinar van ser perfectes.