El passat dia 20 d’aquet mes (dissabte) es va fer la darrera sortida cultural a Santa Eugenia de Berga (Osona) a on visitarem l’església del poble d’estil romànic, el museu-exposició de trens i dinar al restaurant L’Arumi.
Arribats tots a la citada localitat, ens vam dirigir cap al museu “Màgic Món del Tren” a on ens estaven esperant per iniciar la visita. La Srta. Dolors ens presenta al Sr. Josep (Guia) que ens acompanyarà per tot el recinte, explicant la historia. Es va fer la inauguració pel públic el 12 d’Abril de 2011. El museu consta de tres plantes: a saber “Entresol, 1ra. Planta i Segona”. El inici aquesta vegada ho farem per la segona. Explica que com era un col·leccionista de trens en miniatura va pensar la forma de com mostrar tots els que tenia. Comentat a un amic la idea, van iniciar la creació del que avui es el museu “Màgic Món del Tren”. Arribats a dintre de la planta observem una impressionant maqueta a on hi ha diversitat de trens en miniatura. Locomotores de les de carbó, Diesel, Elèctriques, amb vagons de passatgers i mercaderies. També observem varies estacions, edificis etc. Es impressionant la posada en marxa dels trens aturant-se a on ho tenen que fer. Després de recrear-nos una bona estona visionant-ho vam seguir la visita baixant a la primera planta.
Comenta el guia (Sr. Josep) que la maqueta que s’observa és de 250 m quadrats a escala H0 (1:87) que compta amb 1.000 m. lineals de via, edificis i arbres, trens en circulació, vagons de passatgers i de mercaderies, estacions de trens, com també autobusos, camions de distribució, taxis etc. I moltes hores de feina. Els edificis que hi han son a escala de reproduccions dels que ha vist en llocs que ha estat. La Sagrada Família, el port de Barcelona (amb dos vaixells ), l’església de Boi amb les muntanyes nevades, edificis de diversos països (Amsterdam, Molins de vent, Tele-feric, etc. Quan la claror del dia es perd i es fa de nit tots els vehicles i trens i els edificis s’il·luminen amb la seva llum com també els semàfors. Es genial. Seguidament baixem a l’entresol per continuar la visita.
Hi han exposats en diverses vitrines 750 locomotores a escala (H0), 3500 vagons i diversos objectes amb relació al món del ferrocarril. També hi ha cases de nines i una fabulosa col·lecció de soldats de plom (uns deu mil) de tot el món.
Acabada la visita al Museu i agraint-li la col·laboració per les seves explicacions al Sr. Josep i també a la Srta. Dolors, ens acomiadem . Hem de dir que ha estat una magnifica visita i sortida donat que a tots els assistents lis els ha agradat i es pot dir que és per gaudir com nens.
Seguidament ens traslladem a l’església de Santa Eugenia de Berga a on ens espera el rector per començar la visita. Ens explica que l’església és un edifici d’una nau i tres absis amb cimbori sobre el creuer. El dintre està restaurat. El campanar es va construir al segle XII de tres pisos amb pedra ben tallada com la façana de ponent. L’any 1058 apareix esmentada amb el nom complet de Santa Eugenia de Berga. Va ser reconstruïda a l’entorn del any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba. En l’any 1144 es feren importants obres de reforma. Als segles XVI i XVII es van afegir capelles als laterals de la nau i en 1859 una gran capella del Santíssim. En la restauració feta entre els anys 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona foren suprimides. El campanar damunt d’un cimbori és únic en la comarca presentant una molt bona bellesa arquitectònica. Terminada la col·laboració del rector en les explicacions donades ens acomiadem donant-li les gràcies.
A continuació ens vam dirigir cap el restaurant ubicat a pocs metres del Museu. Una vegada tots a taula es va iniciar el dinar i terminat el mateix i després d’una llarga i cordial sobretaula vam regressar als llocs de sortida. Tot va estar perfecte.
Assabentat de la mort del nostra company i soci Martin Gil fa una mesos os passo la notificació per els vostres coneixements. Una bona persona al que trobarem a faltar juntament amb la seva esposa. Descansi en pau.
En el dia de ahir es va celebrar en el tanatori de Sancho de Avila el acta religiós per la mort de Carlos Seco Gargallo a la edat de 97 anys, pare de la nostra companya Gloria Seco esposa del Dr. Carles Pociello de la Associació Jubilats Asepeyo Catalunya. Sentint la pèrdua.
Tal i com es va acordar a l’Assemblea del dia 7 de març de 2018, el passat 16 de juny, vam realitzar una sortida cultural de dos dies per fer una visita guiada al castell de Loarre (Osca), la ciutat d’Osca i la vall d’Ossau amb el tren d’Artouste (França). La sortida es va efectuar amb la col·laboració de viatges Apolo (Barcelona).
Arribats tots al punt de trobada i a l’hora convinguda es va iniciar la ruta. La primera parada es va efectuar a la Panadella per esmorzar i tot seguit vam continuar el viatge cap a la província d’Osca per visitar el castell de Loarre.
A Loarre ens esperava el guia per començar la visita. Ens va explicar que el castell està ubicat sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments, la qual cosa és un gran avantatge per defensar-se dels atacs ja que no pot ser minat. A més està envoltat per gruixuts murs amb torrasses i que des de la seva posició es controlava tota la plana de la Foia i la principal plaça musulmana (Bolea). Ens remarca que és considerada com una de les fortaleses romàniques millor conserva des d’Europa.
El castell va ser construït el segle XI per ordre del Rei Sanç III de Navarra i posteriorment va ser ampliat i es va fundar un monestir en el mateix castell durant el regnat de Sanç I d’Aragó i Pamplona. A l’entrada trobem la cripta de Santa Quitèria (amb una fantàstica acústica) a l’actualitat no existeixen relíquies, es pot observar també que hi ha un gos esculpit a la pedra com a protector de la cripta. Pujant per les escales arribem a l’església de Sant Pere on crida l’atenció la cúpula inusual per aquells temps. Continuant pels passadissos s’arriba a la part més alta i protegida del castell on hi ha una petita ermita d´ estil romànic al costat del pati d’armes i a prop del mirador de la reina. Segons explica el guia no hi ha constància en la història del castell de setges i batalles. Després de passejar per part de les muralles i acabada la visita, ens vam acomiadar del guia agraint-li la seva col·laboració i les explicacions realitzades.
Seguidament vam continuar la ruta cap a la ciutat d’Osca per anar a dinar en el restaurant concertat i un cop acabat el dinar, ens van dirigir cap a l oficina de Turisme (plaça de D. Luis Lopez Aliné) on ens esperava el guia per iniciar el recorregut per la ciutat.
La visita a la ciutat d´Osca va començar a l’església de St. Pere el Vell. La construcció es va començar l’any 1117, durant el regnat de Alfons I el Batallador i es va acabar a final del segle XII ,encara que posteriorment se li van afegir diversos elements (pintures, escultures, etc.) Està formada per 3 naus amb els seus absis. El guia comenta que és un dels conjunts més importants del romànic aragonès. La porta està decorada amb un crismó símbol trinitari. Al costat mateix hi ha una torre hexagonal. Del monestir es conserva el claustre romànic on hi ha els panteons del reis Alfons I el Batallador i Ramir II el Monge. El claustre de forma rectangular està format per arcs de mig punt amb columnes dobles i capitells representant la vida de Jesús.
Acabada aquesta visita vàrem seguir el camí fins a la Catedral, les obres de la qual van començar el 1294 i es van acabar a finals del segle XVI ja que durant bastant temps es va anar reformant i afegint elements. La porta principal és d’estil gòtic, el retaule major està esculpit en alabastre i representa la passió de Crist (1520-1534).
Continuant l’itinerari arribàrem a l’Ajuntament, construït en el segle XVI ubicat davant de la Catedral. Vam recórrer diverses estances. En el “Saló de Justícia” està exposat el quadre del pintor Casado de Alisal “La campana de Huesca” (1880) propietat del Museu del Prado (Madrid). La novel·la històrica del mateix nom escrita per Canovas del Castillo li va servir per a la creació del quadre. Finalitzada la visita ens vam acomiadar del guia i li vam agrair les seves explicacions. Tot seguit vam anar cap a la localitat de Jaca on teníem l’hotel i on després de sopar es va fer una sortida nocturna per la localitat.
Dia 17. Vam iniciar la ruta cap a la presa d’Artouste (França). La guia ens va explicar que agafaríem el telecabina que ens portaria a l´estació del tren a 1900 m d’altitud. La presa té un volum d’aigua de 24 milions de metres cúbics. Després de fotografiar tot l entorn vam pujar a l’estació i seguidament començàrem el recorregut. La durada és de 55 minuts fins al llac d’Artouste a 1997 m però per causa d’una allau de pedres que havien ocupat part de les vies del tren no vam poder anar fins el llac. Durant tot el passeig vam poder observar llacs (de Labachotte, de l’Ours, Mare de Serous…) i diversos cims com du petit Laurien de 2.368 m, de la Pale de 2.405 m, de la Sagette de 2.048 m, de Laurien de 2.826 m etc. Magnífic el viatge per poder descobrir tot el voltant dels Pirineus de la comarca del Bearn a La Vall d’Ossau. Després de gaudir del meravellós paisatge ens vam dirigir al restaurant per dinar. Una vegada acabat i després d’ una llarga i agradable sobretaula comentant el que s’havia vist, retornàrem cap al punt de sortida (Barcelona).
Es pot dir que, en línies general, ha estat molt bé aquesta sortida de dos dies.
Ahir es va celebrar en el tanatori de Sant Cugat, l’ofici religiós per la mort de Jaume Dies Herradon el passat dia 20 del present mes a la edat de 72 anys, espòs de la nostra companya i sòcia Carmen Posada per causa de la malaltia greu que patia. Estimada Carmen sentim molt la pèrdua d’en Jaume. Rep una forta abraçada de tots el socis.
En el dia d’avui s’ha celebrat l’ofici religiós per la mort el passat dia 22 del present mes de Pepi Castellanos Cotura esposa del company i soci Antonio Dueñas, a l’edat de 66 anys per causa de patir una malaltia greu. Antonio lamenten molt la seva mort. Rep una forta abraçada de tots els socis.
En el dia de avui i per tot el dia de demà la nostra companya i sòcia Josefina Miguel exposa ceràmiques i diversos dibuixos a la sala SANTLLUC (Palau Mercader) carrer Mercader, 42 Barcelona. Entrada gratuita.
Les diverses obres exposades de la Fina son molt interessants com també d’un grup de artistes.
En el dia d’ahir va morir el nostra estimat company i soci Juan José Moreno Serra a l’edat de 79 anys després de lluitar contra una greu malaltia. Que poden dir del JuanJo, moltes coses però el mes important es que era un bon home. El trobarem a faltar. Estimada Pilar rep de tots nosaltres el condol més sentit. Sempre el tindrem en el nostre record.
En el dia d’ahir va morir el espòs Manuel Nicolas Seguer (76 anys) de la nostra companya i sòcia Amparo Justo Guinaldo. Sempre és dolorós comunicar el decés de persona coneguda però sap mes greu si és com en aquest cas el marit d’una de les nostres sòcies, que participaven sempre que podien en els actes de l’Associació. Amparo, en nom de tots rep una forta abraçada. Sempre el recordarem.
El passat 13 de Desembre es va realitzar com en anys anteriors el Dinar de Nadal de l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya aquesta vegada a l’Hotel Magestic a Barcelona. Prèviament i assabentats de que a la Fundació Mapfre hi havia l’exposició «La Porta de l’Infern» de l’escultor francès Auguste Rodin (1840-1917), tots els socis que van voler visitar-la ens vam trobar a l’hora convinguda a la Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués) a Barcelona per iniciar la visita, aquesta vegada mitjançant audioguia amb audiodescripció donat que no hi havia possibilitat de fer-ho amb guia personalment.
«La Porta de l’Infern» està considerada l’obre central de Rodin, oferint una visió espectacular de l’Infern. En l’any 1880 l’estat francès va encarregar a l’escultor una porta monumental en bronze amb baixo-relleus que representessin la Divina Comèdia (Dante Alighieri). A rodin li va servir com a punt d’inspiració, però d’una forma molt personal per a la creació de l’infern. No va parar de dissenyar, modelar i corregir les seves creacions a fi d’expressar tots els impuls de l’anima.
Moltes de les seves obres més conegudes com El Pensador, El Bes, Ugolino o Les tres ombres, sorgeixen d’aquest projecte. El centenar d’escultures que estan exposades permeten contemplar l’evolució de l’obra de Rodin que mai va donar per acabada. Terminada la visita el comentari general era de magnifica l’exposició.
Seguidament ens vam dirigir cap a l’Hotel Magestic per poder iniciar el dinar juntament amb la resta dels companys. Arribats tots vam passat al salo i distribuïts a les taules es va donar l’orde per poder començar el dinar. Al final del mateix i desprès de l’amplia sobretaula, el President va donar les gràcies a tots lamentant així mateix la no assistència d’alguns socis per diverses causes, esperant que l’any proper estiguin tots. A continuació es va desitjar unes bones festes i un millor any.
