Conforme a l’acord pres en la darrera assemblea del 18 de juny d’enguany, vam fer el passat dia 28/6/2014 la sortida cultural per visitar Sant Miquel del Fai. Arribats, iniciem amb el guia la visita. Ens explica que està ubicat sobre la Vall del Tenes. Al creuar l’abrupta cinglera pel pas de la foradada et trobes el primer edifici, un monestir-abadia del segle XV que presideix la vall de Riells. Seguidament arribem a la plaça de l’Abadia. L’arquitectura encaixa amb la muntanya, fent-li paret de suport. Continuant amb la paraula, comentà que al costat hi ha un rierol i una filera de petits llacs els quals reben l’aigua del desgel i de les pluges que es filtren per la roca . Davant hi ha la Casa del Priorat; és una de les construccions que es conserven millor i són representatives de l’estil gòtic català. Va acollir la casa del prior i dependències dels monjos en l’època en que el monestir de Sant Miquel del Fai va viure el màxim esplendor. Posteriorment va ser una fonda que rebia viatgers. Des de la terrassa-mirador es pot gaudir d‘una vista a la Vall del Tenes molt bonica. Seguint el passadís de pedra que va ser corredor del claustre, trobem l’Església de Sant Miquel. La capella data del segle X i és l’única església romànica construïda a sota d’una balma. Segons ens explicà es creu que abans de la construcció, aquest petit espai ja s’usava com lloc de culte, primerament per a ritus pagans i una vegada adoptat per l’Església per a celebracions religioses. Hi ha enterrats antics personatges importants. Baixant per una pila de graons arribem a la Cova de Sant Miquel. La entrada està mig amagada a la roca que ens porta a un passadís interior. Les parets regalimen aigua i per la seva acció sobre la roca s’han format estalactites i estalagmites. La cova va ser descoberta l’any 1836.Seguint el camí s’arriba a la plaça del Repòs. Un espai de silenci i pau. En un banc de pedra hi ha una escultura en bronze, assegut, de l’escriptor Josep Pla. Segons explicà el guia, el Sr. Pla va quedar encantat del lloc que tant va inspirar-lo en moltes de les seves narracions. Continuant senderol arribem al Llac de les Monges, format per filtracions d’aigua quedant amagat sota la balma. El camí es converteix aleshores en un passadís interior de la muntanya que ens porta a passar per darrera del salt d’aigua del riu Tenes.
Després del salt d’aigua es pot passar sota d’un arc que era una altra porta d’entrada al monestir i comença el camí de l’Ermita de Sant Martí, que s’aixeca en mig d’una àmplia esplanada. L’Ermita és una bona mostra de les capelles romàniques de muntanya. Data del segle X, ha estat recentment restaurada, reproduint les pintures romàniques de les parets de l’absis. Segons antics escrits va ser església abans que es construís el monestir entorn de l’església de Sant Miquel. També ens explicà el guia que els pagesos i masovers de la zona celebraven les seves cerimònies religioses. Donat el temps consumit i havent de desplaçar-nos al restaurant per dinar, no es va poder visitar la Cova de les Tosques. Un indret enigmàtic i misteriós de Sant Miquel del Fai, però de difícil accés. A l’hora concertada vam arribar al restaurant. Una vegada col·locats tots a lloc es va inicia el dinar, que va estar perfecte. Acabat el mateix i després de les xerrades de sobretaula vam tornar a Barcelona.