El passat dia 19 del present mes es va fer una sortida cultural conforme a l’acord, que es va prendre en l’Assemblea General del dia 25/9/2013 feta al C.A. Casp. per conèixer la ciutat de Tortosa i el Deltebre, de dos dies de duració.
Iniciat el viatge vam fer parada a Santa Margarida i els Monjos per esmorzar. Acabat, vam continuar viatge per anar a la població de Pinell del Brai, per visitar un celler d’estil modernista. Arribats, ens vam dirigir al celler a on ens estava esperant la guia per iniciar la visita.
En primer lloc ens va explicar que el celler va ser encarregat a l’arquitecte Cesar Martinell i Brunell pel Sindicat Agrícola Cooperatiu, que fos un edifici vistós, bell i fora del corrent per l’elaboració de vi i oli. També es va contar amb la col·laboració d’un pintor i ceramista de renom, Xavier Nogués. Continuant amb la paraula, digué que la façana de l’edifici destaca sobretot el que correspon a la nau central. A la part baixa hi ha un sòcol paredat i la mitjana està feta amb maçoneria arrebossada. Està coronada amb una cornisa amb petits pinacles i decorada a la part superior amb ceràmica de color verd. Seguidament passàrem a l’interior del celler que està format per tres naus paral·leles i dues de transversals, ubicades a la part posterior. Ens explicà també que el fris es va col·locar amb anys de retard per manca de finançament en aquells moments. A l’any 1949, acabada la guerra civil i veient que les rajoles que havien estats amagades al subterrani es mantenien intactes, l’arquitecte Martinell va decidir col·locar-les i deixar enllestit el projecte. A la comarca es coneix com “La Catedral del vi”. Donant-li les gràcies a la guia per les seves explicacions, vam continuar viatge cap a Tortosa.
Arribats a Tortosa, una vegada distribuïdes les habitacions i dinats, vam iniciar la visita a la ciutat amb la guia.
Ens explicà que està situada al costat del riu Ebre, a prop de la desembocadura, al començament del Delta i dels Ports de Tortosa-Beseit. És la capital del sector meridional de Catalunya i de la comarca del Baix Ebre, també és Seu Episcopal, conservant mostres arqueològiques i d’arquitectura medieval, renaixentista, barroca i modernista. Està declarada Conjunt Històric Artístic. Alguns dels seus edificis i palaus, com el Castell de la Suda, la Catedral i el Palau Episcopal estan declarats Monuments Nacionals. Els Reials Col·legis són el millor conjunt renaixentista del Principat. També comentà que la Tortosa antiga va ser ciutat mediterrània, port i mercat, receptora i distribuïdora de productes de l’interior peninsular i de tota la Mediterrània. Va estar ocupada pels romans, emmurallada i rebatejada amb el nom de Dertosa. Va estar conquerida pels musulmans (s. VIII) i en l’any 1148 fou conquerida per Ramon Berenguer IV (Comte de Barcelona). La ciutat va patir vàries guerres, la dels Segadors (1640), la de Successió (s. XVIII), invasió napoleònica(1814)
etc. Va ser un dels llocs més afectats per la guerra civil de 1936, amb el rerefons sagnant i dramàtic de la batalla de l’Ebre.
Arribats a la Catedral, ens comenta que la seu gòtica s’assenta on era el fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita, substituint un edifici anterior que s’inicià a l’any 1158 i s’acabà vint anys desprès. L’edifici romànic no ha arribat fins els nostres dies. L’actual Catedral iniciada el 1347, és d’estil gòtic, segle XIV. L’edifici és de planta basilical, de tres naus sense creu i amb capelles entre els contraforts. L’espai interior està il·luminat mitjançant tres nivells de finestres. Cal destacar els retaules de Sant Josep i el del Roser, d’estils barrocs. Cal afegir a aquestes obres el conjunt històric conegut com Crist del Palau. La construcció es va perllongar fins el segle XVIII. La façana principal, del mateix estil que resta inacabada, va ser dissenyada pel mestre Marti d’Abaria.
Del mateix estil es troba la capella de la Mare de Déu de la Cinta, bastida entre 1672 i 1725. El 1757 quedà interrompuda la construcció, per la qual cosa la façana principal encara resta inacabada. Les sales actualment alberguen l’Exposició permanent del Fons Artístic de la Catedral Canònica de Santa Maria.
Acabada la visita a la Catedral ens dirigirem als Reials Col·legis per continuar les visites.
Ens acompanyà al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, explicant que la portalada d’accés centra l’atenció. A la part central s’hi representa l’escut imperial del fundador, Carles I. També comentà que apareixen dintre de fornícules les figures de Sant Jaume i Sant Maties (patrons del Col·legi) coronades per l’Angel Custodi (patró de la ciutat). Cal observar l’estructura del patí (italiana) amb una iconografia obra de l’escultor Francisco de Montehermoso, que exalça la monarquia. La segona galeria es converteix en un fris esculpit amb les efígies i els escuts de les parelles reials de la Corona d’Aragó, des de Ramón Berenguer IV i Peronella d’Aragó fins a Felip II i Margarida d’Àustria. A la planta baixa del pati estan representats els símbols dels Evangelistes. Aquest edifici es va dedicar en principi a la instrucció de fills de conversos, com part de l’estratègia feta per la Corona per evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos. En l’actualitat és l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre.
Seguidament visitàrem el col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec. Segons ens digué la guia sembla que l’autor de les traces del mateix va ser Martin García de Mendoza (mestre major de la Catedral) entre 1581 i 1615. De l’edifici original només es conserven alguns elements puntuals. S’observa a la portalada una inscripció que indica la seva funció “Domus Sapientiae”. El cos superior està presidit per l’escut de Felip II. Desprès de l’exclaustració (1835) va ser utilitzat com a quarter militar, patint els efectes de la guerra civil de 1936. En l’actualitat és l’escola Oficial d’Idiomes.
A continuació es visità l’Església de Sant Domènec, que va ser construïda en el segle XVI. És de una sola nau sense creu, amb capelles laterals. El portal està coronat per les armes del fundador, el bisbe Juan Izquierdo. A l’interior es troben les làpides sepulcrals de Baltasar Sorió (lector de la Catedral) i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa (1574 a 1585). Presidint la nau central es troba l’armari de l’antic arxiu de Tortosa. Cal destacar el seu valor simbòlic. Actualment s’ha adequat per acollir-hi els actes institucionals.
Seguidament ens va acompanyar fins a un turó murallat per, des d’alli veure una magnifica panoràmica de tota la ciutat de Tortosa. Acabada la visita ens vam acomiadar de la guia, felicitant-la per les seves explicacions.
A l’endemà iniciàrem la visita al Delta de l’Ebre anant al museu de la Casa de Fusta, (al costat de la llacuna de l’Encanyissada), on ens van explicar mitjançant un vídeo la creació i l’ecosistema.
És el primer hàbitat aquàtic de la Mediterrània occidental, desprès de la Camarga (Parc Regional Francès) i el segon de la península, després del de Doñana. En 1983 moltes àrees del Delta foren declarades Parc Natural per protegir el seu interès ecològic. És una zona humida d’interès vital per als ocells. La millor època per observar és a la tardor. En els llocs més humits, la vegetació és molt diferent. La confluència d’aigua salada i dolça dóna lloc a una riquesa piscícola. El Parc Natural del Delta de l’Ebre té la carta Europea de Turisme Sostenible. Acabada l’exposició del vídeo, vam iniciar un itinerari per gaudir de tot (flora, ocells, etc.).
Seguidament vàrem continuar viatge cap a l’Ebre, per fer un recorregut mitjançant un creuer pel riu fins a la desembocadura al mar, passant per les illes de Sant Antoni i de Buda, tot preciós.
Una vegada finalitzada i desprès d’haver dinat, vam retornar a Barcelona.
Podem dir que tot va anar bé, gaudint tots molt de la sortida.