El passat dia 12 d’octubre d’enguany, a l’hora convinguda ens vam trobar els socis i acompanyants per realitzar una sortida de dos dies de duració programada per l’agència de viatges Apolo. Una vegada completat l’autocar la guia ens explica las característiques dels llocs que visitarem. Diu que ens dirigim cap a la localitat de Somail (França), on ens esperaven per iniciar el recorregut pel canal Du Midi (segleXVII). La durada del recorregut amb vaixell serà d’unes 4 hores aproximadament.
El canal té 241 km de llargada, creua tot el sud de França i està considerat el canal navegable en funcionament més llarg i antic d’Europa. En el moment de la seva construcció era conegut com Canal Reial del Llanguedoc. La construcció es va realitzar de 1666 a 1681 per l’ enginyer Pierre-Paul Riquet (Baró de Bonrepós). El cost de l’obra va ser de 17 milions de lliures de l’època, pagades pel Rei (40%), la província (40%) i per l’enginyer Riquet (20%). El canal es va obrir a la navegació el 1681 un any després de la mort de Pierre-Paul Riquet a Toulouse. A les obres hi van treballar prop de 12000 obrers. A causa de la dificultat i els problemes tècnics del projecte va ser necessària la construcció de diversos túnels i ponts , però el principal problema va ser poder trobar i transportar aigua per omplir el traçat. Riquet va posar en pràctica un sistema de recollida conegut com “la rigole” portant l’aigua de la Muntanya Negra i del llac de Saint-Ferréol. Aquesta quantitat excedia les necessitats del propi canal i assegurava el subministrament d’aigua fins i tot en períodes de sequera. El canal va patir diverses reformes degut a catàstrofes naturals. En el 1744 va ser necessari construir un mur de contenció a prop de Poilhes per l’enfonsament d’un turó, així mateix el 1766 per causa d’un trencament el canal va inundar el poble de Capestang i es va trigar més de dos mesos a reparar-lo. Una vegada en servei va ser utilitzat pel transport de passatgers i el correu. Els vaixells eren tibats per cavalls que seguien els camins paral·lels a la vora del riu. 
En l’actualitat el canal Du Midi és un atractiu turístic i s’ utilitza també com a habitatge en algunes barcasses. L’Estat Francès és el propietari i la gestió és a càrrec de l’ens públic Voies Navigables de França. La profunditat mitjana és de 2m i l’amplada és de 20m. En el seu conjunt hi ha 63 rescloses, 
126 ponts (7 sobre el canal i 6 preses). Des de l’any 1996 està inclòs a la llista del patrimoni de la humanitat.
Hem de dir que el viatge pel canal ha estat bonic i molt interessant,vam dinar a bord i vam observar la gran quantitat d’arbres i plantes a la vora del canal i la curiositat del funcionament de les rescloses.
Acabada la visita del canal ens dirigim cap a la localitat de Narbona, en comptes de la ciutat de Béziers que por problemes tècnics no es podrà visitar. La guia ens comenta que Narbona també és preciosa i és la ciutat romana més antiga de l’actual França i va ser la quinta del país en el segle XIV i fou seu de l’ arxidiòcesi des del segle VIII fins el XVIII.Ens explica que es pot veure la catedral de San Just i Sant Pastor d’estil gòtic, és la tercera catedral més alta de França (no està acabada) el Palau dels Arquebisbes de Narbona, les Halles (Mercat) semblant al de París, passejar per canal de la Robine, etc.
Iniciem la visita a la Catedral, les obres de construcció de la qual van des de 1272 fins 1332. Hi ha enterrades les restes de Sant Just i Pastor. També vam veure la capella de nostra Sra. De Betlem. Al costat de la Catedral hi ha la joia de la ciutat, el conjunt de l’antic Palau arquebisbal de Narbona, el segon més important després del d’ Avinyó. Hi ha un orgue (segle XVIII) que es continua usant en concerts. També vam poder observar els vitralls (segles XIII). A la sortida hi ha el jardí dels arquebisbes on hi ha el rellotge solar, etc.
Acabada la visita ens van dirigir cap al Bus passejant per la vora del canal de la Robine, observant les barcasses que s’utilitzen com a habitatge.
Continuant el camí hi trobem Les Halles (mercat) semblant al de París. Una vegada tots al bus ens vam dirigir cap a la localitat d’Empuriabrava (Girona) on teníem l’ Hotel. Després de la distribució de les habitacions i de sopar, la guia ens recorda que l’endemà després d’esmorzar anirem cap a la població de Collioure i començarem el segon i últim dia de la sortida programada. 
Una vegada tots al bus, la guia explica que la localitat està a 26 km de la frontera amb Espanya i pertany a la comarca del Rosselló. Collioure va ser el destí de navegants fenicis, romans i grecs. L’any 673 el rei visigot Wamba la va conquerir i la va anomenar “Caucoliberis”. Des del 981 els comtes del Rosselló i els reis de Mallorca van desenvolupar i enfortir Collioure i entre els anys 1276 i 1344 va ser residència dels Reis de Mallorca. De 1462 a 1493 va estar ocupada pels francesos i l’ any 1659 el tractat dels Pirineus va unir el Rosselló a la corona francesa
Arribats a la població ens vam dirigir al cementiri per visitar la tomba del poeta exiliat Manuel Machado. La guia també ens va explicar que des de 1949 fins a la seva mort va viure a la localitat el novel·lista Patrick O’Brian. L’extraordinària llum del poble, el color de les seves cases i el port pesquer,van ser immortalitzats en els quadres que van pintar Matisse i Derain. Seguidament la guia ens va comentar que teníem la resta del matí per visitar pel nostre compte el poble, fins a l’hora de tornar al Bus i anar a l ‘Hotel per dinar i que després d’ una bona sobretaula tornaríem a Barcelona. 
Podem dir que la sortida dels dos dies programats ha estat en línies generals molt bé, Hem gaudit d’ uns llocs molts bonics i el temps ens ha acompanyat.