El 15 del passat mes de novembre, vàrem fer una sortida cultural per visitar a Manresa (capital de la comarca del Bages) La Seu (d’estil gòtic), la Cova de Sant Ignasi i el Parc de l’Agulla.
Hem de dir que Manresa ha estat destruïda i reconstruïda varies vegades. En el segle XII es va produir un nou atac sarraí, però la ciutat aquesta vegada millor organitzada va poder refer-se ràpidament. A partir d’aquest noment va començar a créixer, organitzar-se i enriquir-se.
Durant la primera meitat del segle XIV, entra en una època daurada que amb freqüència es denomina el gran segle Manresà, el gòtic. Es realitzen obres religioses de gran envergadura com La Seu. Església del Carme, de San Pere Màrtir, etc. El rei Jaume I en una visita que va fer el 1231 confirma el títol de la ciutat. Aquesta visita no va ser l’última visita reial, ja que també va ser visitada per Alfons IV, Joan I i sobre tot per Pere IV, donat que tenia una predilecció per la ciutat, visitada el 1344, 1351 i el 1375, hostatjant-se amb el seu cunyat Carles el Dolençós, rei de Navarra al parador del convent dels Predicadors.
Un fet va tindre una gran transcendència per la ciutat que va ser l’estança de Sant Ignasi de Loiola en els anys 1522 i 1523, a la gruta actualment denominada la Cova de Sant Ignasi.
El peregrí guipuscoà Iñigo López de Recalde y Loiola, militar i posteriorment religiós espanyol. Als trenta anys va ser ferit en una batalla. Fet que va ser determinant a la seva vida, ja que durant la convalescència la lectura de llibres religiosos li va fer profunditzar en la fe catòlica. Visqué a Manresa durant deu mesos llargs. Hi arribà procedent de Montserrat el 25 de març de 1522 i s’en aná, arribada l’hora d’embarcar-se cap a Terra Santa, a mitjan de Febrer de 1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren ací, es monumentalitzat per diversos temples i altres llocs de devoció. El pricipal dels santuaris ignasians és el de la Santa Cova.
Una balma de flanc meridional de Puig de Sant Bartomeu, oberta sobre el riu Cardener i de cara a Montserrat, en la que és fama que Sant Ignasi s’hi recollia per fer oració i escriure el llibre dels Exercicis Espirituals. Designat primer General de la Companyia de Jesús, que va estar durant 15 anys. Va morir a Roma el 31 de juliol de 1556. El Papa Gregori XV el va canonitzar el 12 de març de 1622.
La Cova està coberta per dins i per fora amb una fastuosa decoració. L’església construïda al costat és un exemplar típic d’arquitectura jesuïta i monument rellevant del barroc català. La galeria que uneix l’església amb la cova es un exemple notable de decoració post-modernista. Tocant la cova hi ha un monumental edifici d’inspiració neoclàssica construït a les darreries del segle passat. És residencia dels pares jesuïtes, casa d’Exercicis i centre d’espiritualitat. Compta amb una important biblioteca especialitzada. 
Acabada la visita vam anar cap la Basílica de Santa Maria de la Seu per iniciar la visita.
La Seu de Manresa és el principal monument. L’església d’estil gòtic fou dissenyada per Berenguer de Montagut, que també va projectar obres importants con la de Santa Maria del Mar a Barcelona. Les obres van començar l’any 1325, però fins a finals del segle XV no es va acaba el temple. La façana principal és d’estil neogòtic dissenyat per Alexandre Soler i March, assessorat per Antoni Gaudi. La Seu resulta de gran interès per les obres d’art que hi ha a l’interior.
Una vegada terminada la visita, donant les gràcies als guies per les explicacions impartides, ens vam dirigir al Parc de l’Agulla per fer una curta visita, abans d’anar a dinar.
El Parc es troba a les afores de Manresa (direcció Santpedor). 
El mateix neix amb la construcció del llac de l’Agulla construït entre 1966 i 1974, després de ser revestit totalment de lloses de formigó. Te una superfície de 64.000 m2. I capacitat de 200.000 m3 que assegura una reserva per a la ciutat d’aigua per més d’una setmana en cas de produir-se una avaria al canal i en cas d’obres. Està envoltat d’un parc de 688 arbres de vint espècies diferents. Una vegada vist ens vam dirigir al restaurant Els Noguers (Carretera Abrera –Manresa) on ens esperaven per dinar. Fet l’àpat vam tornar a Barcelona.