Sortida dia 14 de febrer 2015. Visita a la localitat de Valls, El Museu de Carros i eines del camp a Picamoixons i dinar al restaurant Cal Ganxo, a Masmolets.
El passat dia 14 de febrer del 2015 vam fer la sortida programada per visitar la localitat de Valls, també el museu de carros i eines del camp a Picamoixons i desprès, aprofitant que hi estàvem a la comarca dels calçots, dinar al restaurant Cal Ganxo la típica calçotada. Desprès de fer una parada pel camí, arribats a la localitat de Valls, capital de l’Alt Camp, vam iniciar la visita. L’Ajuntament està situat a la plaça del Blat. Aquesta plaça porticada rep el seu nom del comerç de cereals que s’hi feia i és coneguda com la plaça Bressol dels Castellers.
Valls va disposar per primera vegada d’una Casa de la Vila a l’any 1595. Anteriorment les reunions del Comú es feien a l’antiga església de Sant Miquel. Des d’aleshores, tot i que l’edifici consistorial no ha variat de lloc, ha experimentat diversos canvis. Cal destacar la construcció de la Sala Capitular (1526), la porta de la qual encara avui dóna entrada al saló de sessions, etc. L’any 1891, en el centenari de la Institució de les festes Decennals, es va crear la Galeria de Ciutadans Il·lustres, ubicada al saló de sessions de l’Ajuntament. Seguidament vam visitar l’església de Sant Joan. Hi ha notícies que indiquen que al segle XII hi havia al lloc on actualment està ubicada l’arxiprestal de Sant Jordi, una església romànica anomenada Sant Joan la Major. Degut al creixement demogràfic de la població, es va propiciar la construcció de l’actual església de Sant Joan Bautista, iniciada l’any 1569 i terminada l’any 1583. La nau central és d’estil gòtic, als laterals hi han catorze capelles (set a cada lateral).
El campanar és tot un símbol de la ciutat. La espectacular alçada de 74m. el converteix en el més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya. La construcció va començar al mes de març de 1896 i després d’uns mesos en l’any 1897 va ser beneït durant la festivitat de Santa Úrsula.
Al mig del centre històric hi ha el Call Jueu, que es troba a prop de l’església de Sant Joan. A l’antic barri jueu van viure durant els segles XIII i XV els jueus fins que van ser expulsats. A la dreta del carrer del Call hi ha el carrer de l’Escrivania, que es l’únic lloc de tota la ciutat que permet una visió total de la part frontal del campanar de Sant Joan. Passejant pel carrer de la Cort, el seu nom ve donat pel pas dels nobles que es dirigien a l’església de Sant Joan des del Castell, es troba la capella del Roser, una de les joies del patrimoni vallenc. Continuant pel carrer, al final hi ha la casa de Santes Creus. Va ser construïda l’any 1611, pels monjos del monestir de Santes Creus, habitada durant més de dos-cents anys. L’esmentat carrer es pot dir que és un dels més concorreguts i una de les principals zones comercials. Donat que ens esperaven a les 13 hores al Museu del Carro i eines del camp per fer la visita programada, ens vam dirigir cap a la localitat de Picamoixons. Arribats vam ser rebuts pel seu director. Seguidament vam passar a una sala on ens van projectar un audiovisual d’introducció, explicant com es feien els treballs del camp fins ben entrada la segona meitat del segle XX. A l’any 1994 en Rogeli Montabà, fundador del museu, va iniciar un procés de recopilació de peces antigues, carros i tot el relacionat amb els treballs al camp. Va recollir mes de 2000 peces. El museu es va inaugurar el febrer de l’any 2001. Durant tots aquests anys ha ampliat la col·lecció. Actualment hi ha més de 4500 peces. Acabat l’audiovisual vam iniciar el recorregut. En tots els espais un seguit de cartells ajuden a identificar i explicar les peces principals. A finals de l‘any 2010 es va instal·lar un equip de so que, mitjançant locució, els visitants poden fer la interpretació de les peces. Està organitzat en 5 espais diferents. 
Una nau principal de uns 600m. quadrats amb una vintena de carros per a diferents usos. Una altra d’uns 300m. quadrats, on s’hi exposen les eines per treballar la vinya i el vi. Hi ha una sala on hi ha el museu de la casa i una col·lecció d’eines petites de la pagesia, etc. A l’exterior hi ha una exposició d’arades diferents i dues arades franceses de l’any 1890. Es pot dir que va ser molt profitosa la visita al museu.
Acabada la mateixa i donant-li les gràcies al director, ens vam dirigir cap a la localitat de Masmolets per celebrar la tradicional calçotada al restaurant Cal Ganxo. Arribats i una vegada col·locats a les taules vam iniciar el dinar. Després de finalitzat i terminada l’àmplia sobretaula que els socis vam fer, ens vam tornar cap a Barcelona.
Es pot dir que la sortida va estar bé i a més ens va acompanyar bon temps.
