El dia 25 de febrer, l’Associació Jubilats Asepeyo Catalunya va realitzar tal i com estava prevista la sortida a la localitat de Sant Cugat del Vallès. Es va fer una visita guiada al Reial Monestir de San Cugat (la Basílica, claustre, el recinte emmurallat) i també a la Casa Museu-Cal Gerrer (Fundació Cabanas) posteriorment, ens dirigírem al restaurant Can Cortès (Sant Cugat) per dinar de calçotada.
Trobats tots a l’hora convinguda, vam iniciar el viatge cap a Sant Cugat del Vallès. Una vegada arribats i juntament amb els companys que ens estaven esperant vam anar cap al monestir on vam ser rebuts pels guies, els quals van decidir fer dos grups per tal de facilitar la visita ja que érem un grup forca nombrós. També ens van comunicar que en aquells moments hi havia una cerimònia dins de l església, així que decidiren començar el recorregut per l’exterior del temple fins que poguérem entrar a l’església i iniciar la visita.
El guia ens explica que els orígens del monestir es remunten al segle IX. L’inici de la comunitat s’atribueix al rei francès,Carlemany. L’any 785 el rei francès, devot de Sant Cugat, va posar l’abat Deodat i amb dotze monjos de l’orde de Sant Benet es va fundar la comunitat. L’any 852 el monestir es arrasat pels sarraïns, però es va reconstruir ràpidament. D’aquesta antiga abadia benedictina hem de destacar, entre altres, el seu claustre. La façana principal reflecteix les tres seccions de les tres naus,una mica més alta la central . La gran rosassa de 8,20 m. de diàmetre il·lumina la nau central i recorda molt a la de la seu de Tarragona i també a la de l’església del Pi (Barcelona). Per les restes descobertes a l’interior del recinte es podria dir que el lloc l’ocupava una fortalesa romana. Continuant la visita per l’ exterior explica que a la façana lateral la base quadrada del campanar correspon a l’església del segle XI on destaquen tres finestrals. El cimbori, un cos d’edifici prismàtic de vuit cares, cadascuna de les quals té un gran finestral coronat per un petit campanar de dos pisos.
A continuació vam passar a l’interior. El guia comenta que es pot observar tres naus semblants en altura i tres absis (XII i XIV) iniciats en estil romànic i acabats en estil gòtic amb una cúpula i un cimbori octogonal en el creuer. La impressió que es té en entrar és de sobrietat i senzillesa. L’ any 986 l’ abat Odó que regentava el monestir va iniciar les obres de reconstrucció del cenobi destruït per atacs de tropes sarraïnes l’any 985. L’abat Odó representa un dels moments més esplèndids de la història del monestir. Religiós i a la vegada guerrer va morir l’any 1010 a la batalla del riu Guadiario contra els musulmans. La seva tomba es troba a la nau esquerra de l’església i és visible per la decoració gòtica que l’envolta. Acabada la visita de l’església, vam passar al claustre que és el més destacat de tot el conjunt del monestir. El claustre es va construir al segle XII d’estil romànic sobre un d’ anterior. En el segle XII se li va afegir un segon pis i l’atri de l’entrada. La planta té una longitud de més de 30 m. Cada galeria consta de quinze arcs de mig punt sustentats amb dotze parelles de columnes i pilars als extrems decorats amb detalls variats des de la representació d’animals a escenes bíbliques. El claustre superior fou construït a la segona meitat del segle XVI per afrontar les necessitats d’espai del cenobi. Les galeries estan també integrades per arcs de mig punt. També vam visitar les galeries nord, de llevant, de migdia i de ponent. Acabada la visita, els assistents van comentar la bellesa del monestir i la perfecta i clara explicació dels guies. Donant-los les gràcies per la seva tasca ens en vam acomiadar.
Seguidament, vam anar a la Casa Gerrer- Fundació Cabanas per continuar amb la següent visita. Un cop allà, el Sr. Frederic Cabanas ens explica què és la Fundació Cabanas que es troba a l’antiga fàbrica de ceràmica Arpí, coneguda com Cal Gerrer. L’ edifici de 1851 va ser un important centre de producció de ceràmica fins l’any 1945. En Pere Arpí Savalls va fer edificar la fàbrica de ceràmica Arpí. L’any 1885 l’edifici es va ampliar i es va reformar la seva façana pre-modernista tal i com es coneix avui dia. Destaca per integrar en la decoració de la façana peces fetes a la mateixa terrisseria. Consta de quatre plantes. La primera, Sala d’actes i auditori: espai versàtil on es realitzen actes i audiovisuals. La segona, Pis del Cònsol : sala on es presenten exposicions temporals (ceràmiques, pintures). La Tercera, sala dedicada a l’actriu Marilyn Monroe (Norma Jeane Baker Mortenson). Aquesta exposició es presenta sota l’òptica particular del seu autor en Frederic Cabanas que ha destinat més de 35 anys a la recopilació d`objectes i documents, principalment llibres ,sobre l’ actriu. Es pot destacar el recull de peces que s’exposen que permet al visitant fer un repàs biogràfic de la seva trajectòria. Es pot admirar des de les fotografies d’una jove Marilyn a objectes de culte. Tanmateix l’arxiu presenta una biblioteca amb quasi 2000 volums que conformen el fons literari més extens del món i el primer museu dedicat a l’actriu. Senzillament molt curiós i magnífic. La quarta planta dedicada a la família Cabanas-Alibau la qual es van establir a Sant Cugat del Vallés. Els germans, Joan (1907-1952), Francesc (1909-1985)i Miquel (1916-1995), van destacar en la pràctica artística i literària. La cinquena planta és el mirador, una part important del museu. La petita terrassa està coronada per una escultura d’en Frederic Cabanas que presideix la teulada i des del balcó ens ofereix unes magnífiques vistes del monestir i de la serra de Collserola. Com que es feia el ball de les Gitanes (festa molt popular) vam poder gaudir de la festa des del balcó. Acabada la visita vam donar les gràcies al Sr. Frederic Cabanas per les seves explicacions i comentaris i ens en van acomiadar.
A continuació ens vam dirigir al restaurant Can Cortès per dinar. Una vegada ubicats cadascú al seu lloc es va iniciar la calçotada concertada. Acabat el dinar i després d’una agradable i llarga sobretaula es va retornar a les localitats dels passatgers. Es pot dir que en línies generals la sortida va ser correcta.